La disseminació de les milícies russòfiles per les principals ciutats de l’est d’Ucraïna constitueix un moviment clau en la següent fase del joc geopolític del moment. Fonts d’intel·ligència dels Estats Units asseguren que Rússia pretén forçar Ucraïna a federalitzar-se i esdevenir un estat pràcticament degradat a la condició de província, segons publica The Washington Times. Sigui certa o no aquesta estratègia, a Kharkiv, Donetsk, Lugansk i Odessa milers de manifestants s’han pronunciat les darreres setmanes a favor d’un referèndum cap a la federalització. I el discurs de Rússia assenyala aquesta via com l’única que portarà estabilitat.
A Kharkiv, la segona ciutat d’Ucraïna per nombre d’habitants (més d’1,7 milions en la seva àrea metropolitana), les protestes de milers de persones s’han dirigit contra l’acord d’associació entre la Unió Europea i Ucraïna i a favor de proclamar el rus com la llengua oficial del seu territori. Els manifestants reclamen que Nacions Unides prengui part en la federalització d’Ucraïna, que volen assolir mitjançant un referèndum.
Per la seva part, a Donbass, la zona més oriental d’Ucraïna, preocupen els perjudicis econòmics que el pols geopolític pot generar a aquesta zona altament industrialitzada des dels temps de la Unió Soviètica. A Donetsk, concretament, els manifestants han reclamat l’expulsió d’un govern que consideren il·legítim i creació d’un altre de coalició, així com convertir la llengua russa en segona llengua oficial.
Odessa és un port estratègic per on entren un terç de les mercaderies que rep Ucraïna. En aquesta ciutat les proclames i els discursos partidaris de Moscou han encès els ànims. Es tracta d’una ciutat doblement clau per la seva proximitat a Transnístria, regió separatista moldava que pretén afegir-se a la Federació Russa. A més, a Odessa es parla rus, principalment, però més d’un 60% dels residents del seu port són d’Ucraïna.
Mentrestant, milers de persones de Dnipropetrovsk exigien el referèndum de federalització i denunciaven “un cop d’Estat nacionalista” a Kíev. I a Lugansk un dels temes que ha fet sortir la gent als carrers ha estat la reducció de prestacions socials que comportaria l’acceptació del suport del Fons Monetari Internacional.
És en aquest context que s’ha conegut l’import de la injecció financera per part del FMI. L’acord proveirà el Govern d’Ucraïna de fins a 19.600 milions d’euros en dos anys a canvi, això sí, de l’adopció d’un programa basat en “mesures d’estabilització econòmica” que generi “condicions per a un creixement sostenible”. És a dir: retallades.
