· Entrevista de Ramon Company (SICOM)
Com s’ha gestat la convocatòria del Multireferèndum?
La llavor de la iniciativa va sorgir en una assemblea de la Plataforma Aturem el Fracking, a Tornabous, a l’Urgell, on també hi havia gent de Som lo que sembrem. Aquests dos col.lectius havien patit la pèssima democràcia que tenim. La Plataforma Aturem el Fracking es va assabentar dels permisos d’investigació de la nit al dia, gairebé, com qui diu, amb els pous perforats a la porta de casa. I Som lo que sembrem havia promogut una iniciativa legislativa popular sobre cultius i aliments transgènics , entre els anys 2008 i 2009, amb més d’un any i mig de campanya, més de 106.000 signatures, amb el suport de 60 municipis, 100 entitats…
Després de tota aquesta feina, la iniciativa es va tombar al Parlament, el juliol del 2009. Els dos col·lectius teníem la necessitat de portar a referèndum les preguntes sobre els transgènics i el fracking. En veure que les iniciatives legislatives no prosperaven, que amb les lleis actuals és impossible fer referèndums vinculants, i que les ILPs no poden ser referendades per la ciutadania, ens vam proposar fer un referèndum, en principi, sobre aquests dos temes. Amb el temps, la pregunta sobre fracking s’ha modificat i el referèndum s’ha vist ampliat després amb les preguntes d’altres col·lectius.
Les temàtiques que s’ha triat són cultius i aliments transgènics, dret a referèndum vinculant per a les iniciatives legislatives populars, deute il·legítim, control públic de la gestió de l’aigua i control de l’energia. Per què heu triat aquests temes?
L’idea original era treballar les preguntes relacionades amb les iniciatives legislatives populars tombades, com la de Som lo que Sembrem. I també amb lluites bloquejades com era en aquell moment la del fracking. Es va contactar amb la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, amb els grups promotors de l’ILP sobre fibromiàlgia, incineració de residus, Renda Garantida Ciutadana… Cada col·lectiu té els seus ritmes i prioritats i alguns no s’han pogut adherir per fer una pregunta, amb tota la campanya que això implica, però hi donen suport. A més, es va deixar obert a qüestions bloquejades pel Parlament com era al juny de l’any passat el tema del fracking.
Amb el temps, aquesta lluita semblava que havia estat guanyada, tot i que les darreres notícies indiquen que cal seguir alerta. Per això, amb la participació de la Plataforma Aturem el Fracking com a grup impulsor de la Xarxa per la sobirania energètica, la nostra pregunta va passar a ser la pregunta pel model energètic, és a dir, qui ha de ser el subjecte del necessari i urgent canvi de manera de pensar l’energia que hem d’anar treballant al segle XXI.
Serà una pregunta de punt de partida per mirar d’avançar cap a la democràcia energètica. Des del principi, es veia fonamental fer una pregunta transversal a totes les altres qüestions. Aquesta pregunta serà sobre el deute sobirà i la impulsarà la CUP amb el suport de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. I finalment, també vam decidir incorporar una última pregunta de tancament sobre la modificació de la llei de ILPs de manera que permeti que acabin en referèndum vinculant.
També obriu la porta a que s’incloguin preguntes d’àmbit local, sobre què?
La idea ha sorgit espontàniament, pel fet d’estar treballant el tema de la democràcia directa, democràcia d’arrel o democràcia de proximitat, com li volem dir també. D’alguna manera, volem traslladar la presumpta democràcia que tenim
des d’aquests llocs llunyans on està ara ubicada i portar-la al terreny local, per construir entre tots una democràcia de proximitat, més a prop de les persones, de llocs on podem prendre les decisions i incidir en les nostres vides.
Les temàtiques les proposarà cada grup local que es vulgui implicar a portar una pregunta local a terme. En aquests moments, tenim una pregunta sobre la Línia de Molt Alta Tensió de la plataforma No a la MAT, de Girona, i una pregunta
del col·lectiu Aturem Barcelona World, del Camp de Tarragona.
Hi ha referents d’aquesta iniciativa?
A Catalunya i a Espanya tenim el referent de les consultes pel deute que hi va haver l’any 2000 i aquí tenim les consultes sobiranistes, en el sentit de plantejar consultes presencials i auto-convocades per la ciutadania.
LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
