L’únic empresari català que ha amenaçat el Govern de la Generalitat amb marxar de Catalunya si assoleix la independència ha estat l’editor Lara Bosch. Cap de les 1.060 empreses que en els darrers tres anys han optat per traslladar-se a Madrid han adduït arguments secessionistes. Ni Arbora-Ausonia, ni Cobega, ni Kiluva (Naturhouse), ni Schlecker…
Ni el discurs del conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio, al·ludia en cap moment a l’èxode d’empreses catalanes que han traslladat la seu fiscal a la capital de l’Estat, per la suposada inquietud davant la també suposada incertesa fiscal que provoca l’auge sobiranista.
No és només que les empreses busquin ser a prop de qui regula el sector energètic, les telecomunicacions o la banca. També compten les infraestructures. I els tipus impositius que regula cada comunitat.
Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats
La Generalitat ha incrementat el tipus impositiu dels Actes Jurídics Documentats per a documents notarials (de l’1,2 a l’1,5%) i el tipus aplicable en els casos que s’hagi produït la renuncia a l’exempció de l’IVA de l’1,5 a l’1,8%.
Madrid bonifica el 95% de la quota en aquelles operacions subjectes a aquests impostos, i que estiguin relacionades amb la posada en marxa dels Centres Integrats de Desenvolupament.
Impost sobre el Patrimoni
A Catalunya, el mínim exempt, amb efectes de 31 de desembre de 2012, és per a patrimonis a partir dels 500.000 euros anuals, i regula l’escala de l’impost amb tipus marginals superiors als fixats a l’escala supletòria de l’Estat. En principi, el Departament de Mas-Colell ha anunciat que el restabliment d’aquest tribut és temporal, fins a final d’aquest 2013.
Paral·lelament, la Generalitat crearà dos nous impostos, un per a les empreses operadores de les grans superfícies comercials, i l’altre per a les distribuïdores de refrescos amb excés de sucre.
La comunitat de Madrid és l’única que no ha recuperat l’impost sobre el patrimoni, tot i que en seria la més beneficiada. El 2008, darrer any en què totes les regions va recaptar aquest impost, la capital va ingressar el 30% dels 2.212 milions recaptats a tota Espanya.
L’impost es paga en funció de la residència fiscal, amb independència del lloc on s’ubiqui la riquesa. Un contribuent que visqui a Madrid i sigui propietari d’una fortuna en immobles a Barcelona, no pagarà el tribut perquè la Comunitat madrilenya manté la bonificació del 100%.
Impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs
A Catalunya, s’incrementa, amb efectes des de l’1 d’abril de 2012, el tipus de gravaven autonòmic aplicable sobre benzines i gasoil d’us general fins al topall. A Madrid, no es toca. De manera que tots els carburants són més cars a Catalunya. Benzina i Gasoil d’us general: a Catalunya 72 euros per cada 1.000 litres, i a Madrid, 41. El querosè: a Catalunya 48 euros per cada 1.000 litres, i a Madrid, 41.
Altres
Deixant de banda els impostos que graven les estàncies en establiments turístics, l’acord de Govern entre CiU i ERC inclou més tributs: sobre els dipòsits en les entitats de crèdit -que grava els dipòsits efectuats pels clients en les entitats de crèdit, per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l’obligació de restitució-.
Per emissió de gasos contaminants, l”eurovinyeta’ per a camions, els pisos buits i els refrescs que tinguin excés de sucre.
Aquest darrer impost es podria entendre com un revés de la Generalitat a la família Daurella, propietària de la fàbrica Cobega, principal embotelladora de Coca-Cola a la península. Precisament, la companyia va aclarir en el seu moment que la decisió de traslladar la seu social de l’empresa a la capital no obeïa a raons antiindependentistes.
