Li ha costat un parell d’anys, però Convergència i Unió ha acabat eliminant l’emissora de ràdio que tanta nosa els va fer els darrers anys: COM Ràdio. Ha estat un procés gradual que s’ha consumat aquest estiu i que prendrà carta de naturalització el mes de setembre. Les emissions radiofòniques que es sintonitzaven al 91.0 de l’FM han deixat de tenir continuïtat i per aquest dial només s’emetran un informatiu matinal, un al migdia i un o dos al vespre/nit a partir del mes que ve. La resta d’hores, el 91.0 quedarà silenciat, amb l’agreujant que l’Ajuntament de Barcelona ha pagat un milió i mig d’euros perquè la Diputació de Barcelona es faci càrrec del manteniment de l’emissora municipal. Lògicament, aquests diners superen el cost de la modesta emissió que mantindrà la XAL per aquesta freqüència els darrers quatre mesos de 2013.
El conseller delegat de la XAL, Francesc Pena, en la junta extraordinària en què va salvar pels pèls el seu càrrec el passat 25 de juliol va justificar així el desmantellament de l’emissora de ràdio: «El sistema vigent, fruit de l’automatisme en la gestió, era insostenible i poc responsable. Com a conseqüència d’aquestes gestions esdevenen innecessàries amb l’obligació d’oferir una emissió de 24 hores al dia». Un nou pacte CiU-PP-ERC va evitar, aquest dia 25, que Francesc Pena fos cessat, però l’espasa de Dàmocles es manté sobre el seu cap permanentment i la seva marxa de la direcció de la XAL és qüestió de mesos o setmanes. Què passarà, doncs, amb l’emissora que acaba de deixar coixa?
Quan se’n vagi, Pena haurà complert les directrius que li va donar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, quan el va col•locar en el càrrec: carregar-se la COM, entregar les emissores vinculades a la Diputació de Barcelona al sector privat (amb especial preferència per RAC1) i passar tots els diners possibles a les emissores amb problemes dels ajuntaments de CiU. Operació quasi completada! COM Ràdio ja no existeix. La XAL ha renunciat a les llicències de 21 emissores que li reclamava el sector privat. Pena ho justifica en el seu informe dient que aquesta decisió respon a «un replantejament total de l’estratègia duta a terme fins ara». I, finalment, les emissores convergents ja han tapat alguns forats econòmics gràcies als favors de la XAL.
A aquestes instruccions cal afegir-hi la de pagar els favors prestats a CiU per part d’alguns periodistes propers a la causa d’Artur Mas. Així, mentre es justificaven acomiadaments d’acord amb la situació econòmica de la XAL, es contractava Vicent Sanchis o Vicent Partal per uns honoraris que ara per ara es mantenen en secret. Poc a poc han anat entrant als despatxos administratius persones procedents d’aquesta mateixa àrea, amb poca feina a fer i bons sous a cobrar. De fet, els seients deixats buits per algunes de les persones acomiadades han passat a ser immediatament ocupats pels convergents nouvinguts.
Tot apunta que l’únic interès que té la direcció convergent de la XAL és, a part de repartir per a amics i emissores de la pròpia corda, és conformar una potent eina de propaganda ideològica televisada. Així s’explicaria el manteniment de l’informatiu matinal, d’inequívoc segell convergent, retransmès per la xarxa de televisions amb una cobertura important al llarg de tot Catalunya, i la continuïtat del programa nocturn dirigit per Vicent Sanchis, emès directament per les televisions sense passar per la ràdio, tot i que no es descarta que ocupi una de les franges nocturnes previstes pels informatius de la propera temporada.
La connexió per satèl•lit amb les emissores només funcionarà les hores en què s’emetin aquests programes. Ho explicava Pena en el seu informe: «es renuncia al mes de setembre a mantenir el servei de satèl•lit les 24 hores del dia per centrar els esforços de producció en les principals franges, que coincideixen amb aquelles en les quals s’emeten productes informatius de servei públic».
Precisament, l’expressió «servei públic» apareix ben poc en l’informe que sintetitza en un text mal escrit, ple d’errades gramaticals i ortogràfiques, allò que CiU ha fet amb els mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona i allò que pensa fer-hi en el futur immediat si els partits d’esquerra no ho aturen els propers temps.
salvat pel PP
Fa un mes, el conseller delegat de la XAL, Francesc Pena, comunicava a les seves persones de confiança que deixava el càrrec i que tornava a Caixa Galícia, l’anterior lloc de treball de qui va fer un salt estrambòtic de les finances al periodisme. Deia que estava cansat i que no acceptaria cap més rebolcada més. La primera havia estat la negativa del ple de la Diputació a acceptar l’expedient de regulació d’ocupació de 77 treballadors de la XAL. El president de la Diputació, Salvador Esteve, es va espantar per la sorollosa protesta dels treballadors a les portes del palau on té la seu la corporació provincial a la Rambla de Catalunya, i va tombar l’ERO que portava Pena sota el braç.
La segona rebolcada va estar a punt de produir-se en el ple on PSC i ICV van presentar una moció demanant el seu cap i la reincorporació dels 15 treballadors acomiadats el 19 de juny. L’abstenció del PP va deixar CiU en minoria i només una maniobra d’última hora va permetre que Pena agafés una mica d’aire i es posposés un mes la votació. En aquest període, el grup del PP va canviar el seu vot i es va oposar a les propostes dels grups d’esquerra de la Diputació, tot i que va deixar la porta oberta a no obstaculitzar-les després de les vacances.
Els moviments que s’havien produït els darrers temps per trobar una nova destinació honorable per a Pena i per buscar-li un substitut amb el segell de CiU –però acceptable per PSC i ICV– han quedat, per tant, en suspens. El mateix director de continguts de la XAL, Rafael de Ribot, incomprensiblement marginat per Francesc Pena, es postulava per substituir-lo. Cal tenir en compte, però, que socialistes i ICV tenen majoria a la Diputació actualment després del trencament del pacte CiU-PP i que la continuïtat de la direcció convergent és, ara, en mans dels sis diputats populars. ERC només disposa de dos diputats i el seu paper és testimonial. Jordi Portabella es podria haver estalviat perfectament posar-se al costat de CiU en la votació que va salvar el cap de Pena, però va ser fidel a la política de suport d’ERC a CiU en totes les votacions importants des de que els dos grups col•laboren en el Govern de la Generalitat.
No deixa de ser curiós que Francesc Pena, que es vanta del seu independentisme i de la seva amistat amb Francesc Homs –tots dos són de Taradell i va justificar el seu nomenament com una decisió directa quan es va presentar als estudis de la COM–, que té estelades al despatx i al seu telèfon mòbil (al qual sembla que hi estigui enganxat), continuï en el càrrec gràcies als vots dels diputats del Partit Popular. Cap mitjà de comunicació ha demanat a Alberto Villagrasa, el portaveu d’aquest grup a la Diputació, el per què d’aquesta actitud. Però els mitjans de comunicació convencionals pertanyen a grups mediàtics interessats a beneficiar-se de les emissores que regala la XAL i els encàrrecs i ajuts que els pot fer arribar directament o indirecta.
Pena i Villagrasa representen dos mons diferents. Només cal comparar els seus dos perfils a Facebook. L’un el té ple de fotos d’actes i proclames independentistes. L’altre hi té la foto d’un cor pintat en una meitat amb les quatre barres i en l’altre amb la bandera espanyola.
Saber com ha comprat CiU al PP i si aquest intercanvi de favors té data de caducitat és fonamental per saber quin serà el futur de la COM. Periodístic i ideològic.
