Ciutadans va preparar tota una estratègia d'aquelles que agraden al partit taronja, que són més façana que fons, per intentar ridiculitzar els independentistes aprofitant les setmanes de negociació complicada i de bloqueig entre JxCat i ERC. Van fer valer el nombre de diputats que tenen per forçar al president del Parlament, Roger Torrent, a convocar un ple extraordinari. Podien fer-ho i Torrent no s'hi podia negar, només retardar uns dies l'anunci de la data de la sessió plenària.

Però com que Cs només pretenia fer un discurs per remarcar el bloqueig i que JxCat, Esquerra i la CUP haguessin d'intervenir per escenificar les seves diferències, no van preveure res més que un debat en aquest ple. Però Torrent i els independentistes tenien altres plans. I en convocar el ple que va demanar Cs, van incloure una proposta de resolució que els comuns havien presentat per proposar que s'investís un candidat a la Generalitat "efectiu", el text de JxCat sobre la restitució del govern i la legitimació de Puigdemont, i una altra proposta del PSC per demanar que corrin els dos mesos de temps d'investidura que estan congelats. L'estratègia se'ls girava en contra, i els altres partits presentaven alternatives i semblaven propositius.

A corre cuita i de manera improvisada, Cs va acabar registrant també una resolució amb un contingut mínim i sense base propositiva. I és que quan es practica la política d'aparador, hi ha el perill que els altres tingui més estratègia encara i un acabi quedant malament. Hi ha qui no n'aprèn.