El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, necessita actuar amb fermesa i urgència davant l'atac ferotge i calculat de l'oposició, que ja ha tret els "tancs al carrer" i organitzat una ambiciosa operació de persecució implacable contra ell i la seva junta directiva. L'objectiu és forçar un procés electoral en les pròximes setmanes, bé per dimissió de la junta com a resultat de la pressió social o bé com a conseqüència d'un vot de censura iniciat per l'excandidat a la presidència del club, Agustí Benedito.


ASSEGUT SOBRE EL MARCADOR

El moment ha estat acuradament escollit per actuar per part de l'"entorn", ja que Bartomeu té ara mateix les mans lligades per reaccionar i desarticular aquesta poderosa conspiració. En primer lloc per l'absència d'efectius realment útils i lleials en el seu propi quarter general, des d'on no només es percep l'ansietat d'aquest ampli front contrari, sinó també la crisi de la seva administració i del seu govern, necessitats d'una nova reestructuració i empenta. En segon lloc, per culpa de l'actual escenari polític, d'una tensió creixent camí de l'1-O. Ara mateix Bartomeu vol evitar fer soroll, donar la menor pista sobre els seus plans a curt termini i resistir com pugui sobre el marcador per defensar-se de l'assetjament polític al qual es veurà sotmès en aquesta recta final del procés.

Des de Palau de la Generalitat necessiten el Barça per internacionalitzar el referèndum, ja que com s'ha demostrat només ha tingut una repercussió exterior de calibre i dimensió importants quan l'exentrenador del FC Barcelona Josep Guardiola va llegir un manifest a favor de la consulta. Bartomeu ja ha rebutjat rotundament cedir el Camp Nou i les seves instal·lacions per convertir-los en el principal centre de votació de Barcelona Oest pel referèndum de l'1 d'octubre. Una negativa que ha enfurismat la plana major del sobiranisme, on militen un bon grapat de laportistes, guardiolistes i opositors històrics a l'eix Rosell-Bartomeu, començant per Carles Puigdemont, amic personal de Joan Laporta. En resposta a la no col·laboració del Barça, s'ha donat l'ordre d'assalt, caça i captura dels despatxos del club, la qual cosa implica l'eliminació per la via ràpida de l'actual junta directiva.

El procés ha acorralat Bartomeu des del moment en què es va decidir fer del Camp Nou i el Barça símbols del referèndum. Les forces en contra seu han mobilitzat la premsa amb tal grau d'acidesa i hostilitat que per primera vegada en la història s'està invocant la dimissió de la junta en base als resultats de la pretemporada i al balanç del mercat de fitxatges. Cosa inaudita a la història del Barça. La postura col·lectiva, unitària i coordinada dels mitjans és cridanera.

Les crítiques per haver perdut la Supercopa davant el Madrid, un torneig intranscendent a tots els efectes, han estat de tal dimensió que han deixat perplexos i fins i tot preocupats els mateixos socis, com si aquest contratemps d'estiu hagués arrossegat el club i la institució a un abisme apocalíptic.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA