Ramon Espadaler ho havia estat gairebé tot, en política. Conseller, mà dreta de Duran i Lleida, hereu natural d'Unió Democràtica, candidat, líder del partit... Però ara només és diputat. La caiguda en desgràcia d'Unió va obligar el seu apèndix reformat, Units per Avançar (UxA), a presentar-se al Parlament de la mà del PSC. Però el resultat electoral no va ser gaire gloriós i Espadaler va ser l'únic candidat d'UxA que va aconseguir escó.

El seu discurs, heretat directament de les tesis de Duran i Lleida i d'aquell catalanisme democratacristià sense interès pel sobiranisme, s'ha dissolt com un sucre entre els socialistes. Per intentar treure el cap, Espadaler va fer que els seus li preparessin una mena de proposta estrella, una espècie de pacte d'Estat per estabilitzar les relacions entre Catalunya i Espanya.

Hauria de ser l'espurna que tornés a despertar l'interès dels mitjans i dels ciutadans pel partit, que posés Espadaler de nou al mapa polític, la proposta de consens que veuria la llum i voldria ser un far de moderació. Però la realitat va donar un cop de porta a l'exconseller. Per més trucades a directors de mitjans que va fer, per més insistència que va mostrar, la idea va passar sense pena ni glòria. I és que Espadaler acaba de descobrir que ja no és ningú.