Quan dos partits negocien, hi ha molts factors externs que acaben determinant el ritme de les converses, si s'avança més o menys ràpid i si les reunions són amb dirigents de primera línia o enviats ad hoc. La pressió mediàtica, les accions que puguin impulsar altres formacions, les exigències de la societat civil organitzada, l'agenda judicial o el futur d'alguns polítics acaben influint. Però en les negociacions entre JxCat i ERC hi ha hagut un element que, al llarg d'aquestes setmanes, ha acabat determinant alguns dels horaris de les converses, si s'allargaven o no alguns temes, i si les reunions es feien un dia o un altre. El futbol.

I és que fonts coneixedores dels detalls de les negociacions dels independentistes asseguren que més d'un dels membres dels grups de JxCat i Esquerra tenen gran debilitat pels partits de futbol i pels equips catalans. Així que en més d'una ocasió s'ha ajornat una reunió, s'han retardat converses de telèfon o s'han acabat trobades abans de tancar alguns temes perquè un partit interessant estava a punt de començar a la televisió.

Tots coincideixen que, si la pressió hagués estat molta en aquell moment, o si hi hagués un límit de temps per tenir perfilat algun acord, mai hagués passat això. Però aprofitant el clima de calma tensa, el futbol ha acabat manant més de l'habitual a les converses. Potser faltava Messi a les reunions.