Els mals resultats a les municipals de Junts per Catalunya, la nova marca electoral neoconvergent, haurien precipitat els contactes entre diversos exdirigents de CDC, els quals estarien plantejant la necessitat d'oferir a la ciutadania un partit catalanista i de centre.

Tot sembla indicar que el PSC s'hauria beneficiat en milers de vots de l'absència d'aquest partit en l'escena electoral, sobretot en l'àrea metropolitana de Barcelona, on els socialistes han obtingut uns excel·lents resultats, amb àmplies majories absolutes en ciutats com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Esplugues, Viladecans i Sant Joan Despí. En aquestes ciutats, l'antiga Convergència ha desaparegut o és insignificant.

Així, diversos exdirigents com Germà Gordó o Antoni Fernández Teixidó (el primer sota la marca Convergents i el segon aliat amb Manuel Valls) estarien disposats a fer renéixer CDC, per la qual cosa estarien oberts a conversar amb exdirigents decapitats per Carles Puigdemont, com Marta Pascal, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, entre altres. En aquesta operació s'intentaria incloure l'antic sector roquista de CDC, amb Lluís Recoder, per exemple, encara que aquest ara es troba al sector privat.

A més, es diu que en aquesta nova formació també s'hi podria afegir Units per Avançar, la formació de Ramon Espadaler, que últimament ha arribat a acords amb el PSC. A més, podrien haver contactat també amb veterans exdirigents convergent, crítics amb la deriva de la formació que va ser el pal de paller de la política catalana durant 30 anys.

Així mateix, aquests petits grups, que per ara especulen en petits fòrums, també estarien esperant el retorn d'Artur Mas. L'expresident acaba la seva inhabilitació pel mes de febrer i confien que ell podria aglutinar una part important del tradicional votant.

Tant Pascal com Campuzano i Xuclà ja s'han manifestat en públic sobre la necessitat de recompondre el centre catalanista sense abandonar el sobiranisme. Ara, amb la pèrdua del poder municipal es podria accelerar el moviment per estar preparats per la convocatòria de les noves eleccions al Parlament, que podrien ser a finals d'enguany o principis del 2020.