Un agent dels Mossos d'Esquadra va presentar una denúncia als seus superiors en la qual afirmava que el Cesicat, Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, va voler reclutar-lo per fer seguiment i escoltes telefòniques a polítics. La informació consta en un dels documents que els Mossos van intentar destruir el passat 26 d'octubre a la incineradora Tersa de Sant Adrià del Besòs, i que la Policia Nacional els ho va impedir per ordre de l'Audiència Nacional.

Segons avança La Vanguardia, en la denúncia que es va fer l'octubre del 2014, però que no va arribar a judici, el mosso va afirmar davant l'Àrea Central d'Informació Interior que havia mantingut tres entrevistes amb una persona que es va identificar com del Cesicat i que va intentar reclutar-ho per realitzar "seguiments a polítics, cerca d'informació mitjançant eines informàtiques i fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d'interès que tinguin possibilitat de perjudicar els interessos de la Generalitat de Catalunya".

El mosso afirma en la seva declaració que la persona amb la qual es va entrevistar li va donar dades seves molt concretes, com el nom dels seus familiars i fins a quin gimnàs acudia, per la qual cosa es va sentir intimidat. L'interlocutor li va indicar que feia dos anys que reclutava gent i que es posava en contacte amb ell perquè un superior seu havia indicat que seria molt interessant que s'unís al grup, i va assegurar-li que altres companys seus ja es dedicaven a això. En la conversa li van assegurar que li donarien un contracte de treball del Cesicat, que signaria una clàusula de confidencialitat, que tindria un pis per desenvolupar el seu treball, que li pagarien 700 euros al mes en negre, que hauria de conservar la seva condició de policia i que si tenia problemes podia comptar amb els serveis jurídics de la Generalitat.

En la segona entrevista, el mosso que va denunciar el cas afirma que el van portar a un pis del carrer Numància de Barcelona on li van regalar un clauer en forma de cartutx, i en la tercera entrevista li van expressar que a vegades hauria de recórrer a la violència. En la seva compareixença davant l'Àrea Central d'Informació d'Interior, el mosso va lliurar el clauer, així com enregistraments que havia fet de les reunions. El nom que li va facilitar el seu interlocutor no correspon a cap càrrec del Cesicat, encara que és el que figura avui dia en la bústia del pis del carrer Numància. Es dona la circumstància que a la Generalitat va haver-hi un director general amb el mateix cognom, i quan va passar a l'activitat privada la seva empresa es va veure embolicada en un dels casos relacionats amb el 3%, el pagament de comissions a CDC a canvi de contractes.

En aquest context, en els documents que els Mossos anaven a cremar a la incineradora també s'esmenta el programa Cerberus, que permet activar els telèfons mòbils a distància a fi de gravar converses de l'entorn. El Cesicat també apareix en els atestats de la Guàrdia Civil relacionats amb el procés sobiranista, i s'explica que havia de convertir-se en una de les estructures del nou Estat català, de fet, en la seva central d'intel·ligència. En un informe de 20 d'octubre passat lliurat en el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona es pot llegir que va fer mig centenar d'informes sobre empresaris i alts càrrecs de la Generalitat, en els quals es feia esment a relacions i dades personals. També havia dut a terme intercepcions de correus electrònics. El Cesicat ha estat registrat en diverses ocasions.