Carles Puigdemont i Junts per Catalunya (JxCat) donen per amortitzat l'encara president de la Generalitat, Quim Torra, i es preparen per a nous escenaris polítics que podrien passar per un avançament electoral. Uns comicis, però, que es voldrien dilatar el màxim possible per aclarir el candidat dels postconvergents a la presidència del govern català. En tot cas, la decisió final i el calendari electoral definitiu arribaran sempre des de Waterloo. També l'independentisme "pragmàtic", present en part del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), considera necessari un canvi, un cop constatat que Torra no és un interlocutor reconegut pel govern central.

La immolació del president Torra davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), quan va assumir la desobediència per no haver retirat a temps el llaç groc ni la pancarta a favor dels presos en període electoral, podria acabar en una sentència d'inhabilitació. Davant del jutge va reconèixer el delicte adduint que "era impossible complir una ordre il·legal" i es va mostrar disposat a fer l'últim "servei a la causa del procés". Torra, que ja es va autodefinir com a "president vicari" de Carles Puigdemont i es va descartar com a candidat, va apel·lar com a testament polític a l'èpica davant del tribunal.

Si el president és inhabilitat, assumiria les seves funcions temporalment el vicepresident, Pere Aragonès, i tal com marca la llei s'hauria de presentar un nou candidat a la investidura. JxCat hauria d'escollir un dels seus diputats perquè es presentés a la investidura. En el cas que no prosperés l'elecció del nou president, es convoquen automàticament eleccions. Ara, dirigents de JxCat, esperançats per haver aguantat electoralment el 10-N davant d'Esquerra, i fins i tot haver retallat diferències amb els republicans, no veuen tan perjudicial l'amenaça d'unes eleccions l'any que ve.

A curt termini, confien que ERC acabi facilitant la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern, encara que sigui amb l'abstenció. Des de JxCat es prepara el terreny per devaluar el possible acord entre republicans i socialistes i quedar ben posicionats, amb un espai ben definit, de cara a unes eleccions autonòmiques. L'objectiu de JxCat també és no aparèixer com a "bloquejadors" de cara al tradicional electorat convergent, tot i elevar les exigències negociadores. Els dirigents postconvergents també busquen maniobrar ràpidament i evitar possibles fugues internes de sectors més moderats que davant d'una cita electoral tancarien files en defensa de la unitat.

El punt feble de l'estratègia és l'absència d'un cap de llista amb garanties. A hores d'ara hi ha més rumors i travesses que realitats. Sectors del PDECat recorden que l'expresident Artur Mas acaba al febrer de l'any que ve la seva inhabilitació. Però Junts per Catalunya segueix brandant la figura de Carles Puigdemont, pendent de la decisió de la justícia belga, com a possible cap de cartell si és extradit o si adquireix la immunitat com a europarlamentari. L'exploració d'esquerdes legals que permetessin la candidatura de Puigdemont sempre ha estat una constant per a JxCat.

Un altre dels escenaris oberts és que un acord a tres bandes amb PSOE, comuns i Esquerra permeti allargar una legislatura que molts donen per "caducada". Si els republicans pacten amb Sánchez i permeten un govern del PSOE i Podem a la Moncloa, i a l'ajuntament de Barcelona faciliten l'aprovació dels comptes municipals a canvi del suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat, el govern de Torra podria tenir més recorregut. De tota manera, la data de caducitat la marcarien els tribunals si es produeix la inhabilitació.