L’any 1990, el govern de la Generalitat va posar en marxa un Pla de nacionalització, segons demostren els documents originals que ha obtingut EL TRIANGLE i que està publicant la revista, per capítols, des de fa dues setmanes. En l’última edició, reproduïm les pàgines que fan referència a les “línies de sensibilització” que tenia previst impulsar l’aleshores president, Jordi Pujol.
En aquest sentit, es promou la “descoberta del potencial de futur” de “Catalunya (Països Catalans)” com a “centre de gravetat del sud” de la Unió Europea. Per dur-ho a terme es propugna l’“actuació econòmico-cultural preferent sobre l’arc mediterrani nord-occidental i l’espai occitano-català”. També ressalta la “màxima atenció al nucli d’aquest espai: el triangle Barcelona-Montpeller-Tolosa. Tenir en compte també la relació amb Aragó. Àrea d’intercomprensió mútua d’Alacant als Alps”.
El concepte de Països Catalans –que inclou Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals i la franja de Ponent- apareix en un altre paràgraf del document, quan parla del nou concepte de nació dins del marc europeu: “Catalunya (Països Catalans), nació europea emergent. Refermament del sentiment europeista. L’Europa sense fronteres ha d’ésser una Europa amb ple reconeixement de les nacions”.
I ho subratlla més endavant: “Catalunya, un poble en marxa cap a la recerca de la seva sobirania dins del marc europeu. Sensibilització ciutadana cap al reforçament de l’ànima social. Apuntalament del nostre propi centre de gravetat dins d’Europa”.
Foment de la natalitat
La concreció d’aquest Pla requeria un creixement de la població autòctona. “Només els pobles joves van endavant”, diu el document, que proposa “conscienciar al nostre poble de la necessitat de tenir més fills per garantir la nostra personalitat col·lectiva”. I afegeix, en aquest sentit, que cal treballar en la “configuració de la personalitat individual dels ciutadans de Catalunya. Volem homes i dones amb conviccions fermes i preparats per a una Catalunya forta”. Per això, cal “revitalitzar el concepte de Catalunya com a societat civil viva, cohesionada, amb consciència de pertinença, generadora de riquesa material i espiritual”.
Segons especifica el Pla de nacionalització, la “personalitat catalana” ve marcada pels següents conceptes: “Ésser més cultes, més moderns, més cívics, més solidaris, més europeus, amor al treball, gust per la feina ben feta, constatació de les arrels, vigència dels valors cristians…”.
Per promoure la mobilització de la societat calia incidir en el “Memorial de greuges”: “Catalunya, nació discriminada que no pot desenvolupar el seu potencial cultural i econòmic. Descoberta, constatació, ponderació i divulgació dels fets discriminatoris, mancances, etc. de forma clara, contundent i sistemàtica. Remarcar-ne la incidència negativa per al conjunt del poble català i per a cadascun dels ciutadans”.
En aquest document es proposen un seguit de mesures concretes, com la reforma de l’Estatut d’Autonomia, la fundació del Museu d’Història de Catalunya, la creació d’un gabinet d’investigació sociològica i d’estudis d’opinió… que es van concretar efectivament en anys posteriors a la posada en marxa del Pla de nacionalització.
