Núria Gispert i Feliu, que va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 1979 i 1995, i que va dirigir Càritas Barcelona, entre el 1998 i el 2004 i Càritas Espanyola, de 2002 a 2004, ha mort aquesta tarda víctima d’un càncer. Va néixer a Barcelona el 6 de juny de 1936, es va diplomar en Magisteri i ha dedicat la seva vida a l’activisme social i polític basat en conviccions cristianes progressistes. De ben jove, quasi adolescent, es va incorporar com a voluntària a l’atenció social en una escola del barri de Can Tunis, a Barcelona, on ajudava les religioses que la gestionaven a la formació de fills de famílies desestructurades.

Com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, primer com a representant del PSUC i després del PSC, va treballar en els àmbits de la infantesa, l’habitatge, la cultura i els moviments ciutadans. Va formar part dels governs municipals presidits per Narcís Serra i Pasqual Maragall. L’any 2002, va rebre la Creu de Sant Jordi que se li va concedir “pel conjunt d'una trajectòria que ha contribuït al progrés i al benestar dels ciutadans des d'una acreditada sensibilitat social i vocació de servei als interessos col·lectius”. I el 2013, se li va concedir la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya per “una trajectòria vital marcada pel compromís social, que l’ha portat a participar en la política municipal, l’activisme veïnal i cívic”. El 2014 va ser una de les tres persones finalistes del Premi Català de l’Any, que atorga El Periódico de Catalunya, i aquell mateix any va fer el pregó de les Festes de la Mercè, amb una intervenció en què va destacar la necessitat de lluitar contra les desigualtats socials.

Quan va deixar de dirigir Càritas va continuar vinculada a diverses entitats cíviques del tercer sector social dedicades als col·lectius més desvalguts com la Fundació Trinijove, la Fundació Pere Tarrés o Braval.

La seva última intervenció pública va ser una carta publicada a El Periódico, a finals de juliol, en la qual defensava el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, de les crítiques que li van fer el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu antecessor, Carles Puigdemont, que l’acusaven de no haver defensat prou els presos independentistes.