El tractament compulsiu i mediàtic de la sentència sobre Noelia Romero, la compliance officer acomiadada per la junta de Josep Maria Bartomeu, resulta paradigmàtic del comportament uniforme de la premsa laportista actuant sota la consigna única d’augmentar l’odi popular, l’animadversió i criminalització de l’expresident blaugrana. Per desgràcia per a l’obedient i submís col·lectiu de la premsa, tradicional i digital, no es tracta de fets aïllats, sinó que és el resultat d’una organitzada i nodrida xarxa de periodistes i mitjans connectats i plegats al seguidisme de determinades fonts.
Noelia Romero, si es fa cas de les informacions difoses sobre la decisió judicial, no sols ha guanyat de manera brillant el cas, demostrant que Josep Maria Bartomeu és el dimoni i posant en escac i contra les cordes a l’anterior junta, sinó que apareix com l’heroïna que va pagar amb el seu lloc de treball la valentia i la professionalitat de realitzar pel seu compte una investigació interna sobre el Barçagate.
Després de conèixer-se la sentència del jutge del Social número 8 de Barcelona, ella mateixa va enviar un comunicat a l’agència Efe, cada dia més perillosament servil a favor dels interessos de Laporta, afirmant que “ha quedat demostrada la improcedència” del seu “acomiadament, tant mitjançant els fets provats com amb la fonamentació. El jutjat l’interpreta com a reacció il·lícita enfront de la meva iniciativa investigadora pel cas ‘Barçagate’ i el contingut d’aquests informes”, diu.
Sent certa l’estimació de la improcedència, la petició de nul·litat de l’acomiadament i la reclamació dels 150.000 euros que exigia com a indemnització li han estat desestimades, raó per la qual el FC Barcelona només li abonarà uns 14.000 euros, la liquidació corresponent a 33 dies per any treballat, ja que la nova junta no té el menor interès a readmetre-la ni comptar amb els seus serveis.
Dit d’una altra manera, el jutge considera que els motius de l’acomiadament no van ser prou greus, però en qualsevol cas no qualifica l’acomiadament com una represàlia. En una visió pròxima als especialistes en aquesta mena de conflictes, es tracta d’una resolució més aviat contrària a les pretensions de la demandant per no dir totalment, perquè l’extreballadora del club ja havia intentat, a través del seu advocat, aconseguir una bona indemnització mitjançant un acord extrajudicial previ i en circumstàncies i condicions certament tèrboles.
Després de ser suspesa de sou i de feina, prèviament a l’acomiadament, va ser el seu advocat, Antonio Jordà, qui va proposar a un directiu de Bartomeu reunir-se fora del club per a suggerir-li un pacte. Els fets es van produir entre la suspensió de feina i sou, el 5 de juny del 2020 i l’acomiadament, el 9 de juliol, poc més d’un mes després.
El directiu convocat va prendre la precaució d’assistir a aquesta cita acompanyat d’un testimoni. L’advocat va plantejar que si el club li abonava una generosa indemnització –200.000 euros, menys del que va demanar després en el judici- la seva representada no acudiria a la premsa ni presentaria una demanda amb el consegüent estalvi d’un escàndol mediàtic per a la directiva, en ple enrenou pel Barçagate.
La resposta del directiu blaugrana, que havia previst aquesta possible oferta i l’havia comentat amb el president Josep Maria Bartomeu, va ser la de negar-se rotundament al que podria arribar a considerar-se una extorsió o un xantatge. Des del club, almenys des de la junta de Bartomeu, van tenir molt clar que no cedirien a aquesta pressió o suggeriment.
L’acomiadament va arribar, fulminant, després de revisar el treball de Noelia Romero, insatisfactori en opinió dels executius i directius, més enllà del fet puntual d’haver intentat realitzar un informe sobre el Barçagate quan la directiva ja l’havia informat de l’encàrrec a PwC d’una auditoria interna sense limitacions de prospecció.
L’informe de Noelia Romero mostrava nombrosos defectes, segons els experts del club, que a més van presentar en el jutjat nombroses proves del que consideraven insuficients prestacions professionals de la compliance.
L’elecció i contractació de Noelia Romero va ser decidida per dos exdirectius, Maria Teixidó i Enric Tombas, secretària i vicepresident econòmic, que no sols van conspirar després en contra de Bartomeu per a fer-lo fora i substituir-lo per Emili Rousaud, sinó que tots dos van declarar en el judici a favor seu i en contra del club. Desconcertant, però demostratiu del perquè de l’elecció d’algú com Noelia Romero per part de dos directius que, arribat el moment, van trair la confiança del president.
En el judici, a més, es va donar una circumstància problemàtica, perquè es va celebrar ja amb Joan Laporta en la presidència de manera que l’advocat laboralista contractat pel FC Barcelona no pot dir-se que estigués massa exigit per a guanyar un plet a favor de la imatge de l’expresident Josep Maria Bartomeu.
Com s’ha vist, la premsa ja comptava d’exaltar l’èxit i la batalla guanyada per Noelia Romero quan la veritat és que per dues vegades no ha aconseguit, com era el seu propòsit, arrencar del FC Barcelona una indemnització de sis xifres, primer de 200.000 euros i després de 150.000 euros, havent-se de conformar amb el mínim, aquests poc més de 14.000 euros i la no readmissió.
En la vista, l’advocat del FC Barcelona no va voler treure a col·lació l’intent d’acord extrajudicial promogut per l’advocat de l’ex-compliance com a mesura de pressió a la junta de Bartomeu, i això a pesar que el directiu disposat a atestar i oferir tots els detalls de la maniobra va ser a la sala esperant a respondre a les preguntes corresponents. Va fer la sensació que entre els advocats havien pactat defugir aquest tema en concret i deixar que, amb l’exposat per totes dues parts, amb el desinterès manifest del lletrat del FC Barcelona, estiguessin d’acord a obtenir una sentència com la que al final ha estat, de poc impacte econòmic pel club, d’improcedència, però no de nul·litat.
Encara que les aclamacions de la premsa ho proclamin d’una altra manera, és un desenllaç frustrant per a Noelia Romero que aspirava a treure una bona mossegada del tema.
Els motius exposats pel club per al seu acomiadament es basaven en l’incompliment de les seves funcions en relació amb la Comissió de Compliance i per la seva actitud contrària al Principi de Transparència, el Codi Ètic i el Manual de Bones Pràctiques dels membres de Comissions del FC Barcelona. El club la va acusar també d’entorpir la investigació de KPMG sobre el compliment de les seves pròpies obligacions professionals negant-se a facilitar informació. En les seves conclusions, el club va determinar com a falta molt greu que intentés ocultar la seva mala praxi professional.
