El Barça de Laporta perd atractiu comercial a causa de la seva combustió interna

La proliferació d'escàndols, la pèssima administració financera, els errors estratègics com fer fora Messsi, el nepotisme i la mediocritat executiva, l'assetjament als socis i el sainet Xavi han desmillorat la imatge del club, sobretot a nivell internacional

Joan Laporta

L’oposició a Joan Laporta, absent o amagada no existeix ni ressona en lloc. Els socis no disposen avui de cap canal útil ni representatiu de participació, ni tan sols de consulta, la telemàtica de les assemblees són pròpies del neo totalitarisme i els grups d’opinió li deuen a la junta de Laporta els seus privilegis, pocs, però suficients per a no caminar fent soroll, igual que la Graderia d’Animació, que al final sempre s’acabarà rendint a la voluntat del president. L’altre pol d’aquest entorn susceptible de clamar contra les atrocitats del laportisme, la premsa i la carnada digital, reacciona majoritàriament amb una actitud de genuflexió cap al poder amb excepció feta d’alguns columnistes i periodistes que si han alçat la veu ha estat de manera majoritària contra Xavi Hernández -sobretot el poderós lobby guardiolista- sense disparar per elevació cap a la junta. No ara com ara, la qual cosa explica la estesa sensació de crisi interna, la provocada al voltant de la figura de Xavi i la seva continuïtat, que Laporta intenta detonar controladament com les demolicions d’edificis inservibles, clivellats o il·legals.

Per culpa d’aquest proteccionisme generalitzat i dels interessos de cadascú, la majoria inclinada a no sortir-se’n de la seva zona de control, el barcelonisme ha perdut consciència del terrible impacte de la seva agitada i surrealista actualitat en l’ordre mundial futbolístic. Només faltava que, en menys de quatre mesos, la banqueta blaugrana s’hagi convertit en una mena de circ de tres pistes.

La seqüència és esperpèntica, començant perquè l’equip ha realitzat, indiscutiblement, una temporada decebedora; tant, que el seu propi entrenador es rendeix i anuncia al gener que ho deixa el 30 de juny. La directiva no reacciona i tolera que, almenys en teoria, Xavi segueixi en el seu lloc, visiblement desmotivat i amb data de caducitat. No obstant això, un sector de la junta proclama el seu desig de convèncer-lo perquè es quedi, una possibilitat que es va anar obrint pas per la millora en el joc, després d’apostar per Lamine Yamal, Pau Cubarsí, situar Christensen de mig centre defensiu i la classificació per als quarts de final de la Champions. Un objectiu de mínims, segons el pressupost, que va provocar, abans de passar pel Bernabéu, un clímax d’eufòria alimentat irracional i imprudentment per Laporta i Xavi apuntant com més que possible la conquesta del doblet, Lliga i Champions. En la mateixa setmana, no obstant això, l’equip cau golejat a totes les competicions, moment en què tècnic i president, abrigallats per una premsa servil i pusil·lànime, celebren com si fos un títol que Xavi, després d’una temporada en blanc, rectifiqui i accepti renovar. Delirant si no fos perquè, quan només han passat tres setmanes, el president filtra a la premsa la seva determinació, inequívoca, de destituir-lo la setmana que ve quan acabi la Lliga.

El gir imprevist de Laporta té el seu origen, segons es filtra també, en les declaracions de Xavi del dimecres passat, admetent que el club no podrà reforçar-se com seria d’esperar i que a l’afició li toca resignar-se. El president té la seva part de raó perquè Xavi ha estat el primer a excitar l’entusiasme de l’afició amb l’equip que “ja tenim, més una base de la Masia” i, de sobte, no obstant això, ja no vol a Lewandowski, s’ha cansat d’Araujo i de Rafinha i castiga Vítor Roque perquè és un fitxatge de Deco. Sobtada rebel·lia amanida amb l’amarg sabor d’una perspectiva pessimista. Alguns ho anomenen pànic al Madrid de Mbappé.

A Anglaterra, Itàlia, França, als EUA, a tota Sud-amèrica, Àsia i la Xina al·lucinen amb el sainet  Xavi, el desgovern de Laporta, la incompetència dels uns i els altres i la decebedora imatge projectada al món d’inestabilitat, falta de criteri, improvisació i nerviosisme.

El Barça de Laporta, a més, ve d’haver fet fora Messi dues vegades, la primera contra pronòstic i la segona encara amb més enganys i mentides. Ve de no saber explicar ni justificar el cas de Negreira. Ve de no controlar el seu propi aforament en una invasió històrica de l’afició visitant (Barça-Eintratch), un ridícul d’època. Ve de canviar les regles del joc per a adjudicar les obres del Camp Nou a una empresa turca que explota i esclavitza als seus treballadors. Ve de fer costat Rubiales contra les seves pròpies jugadores en la batalla vers el masclisme i els abusos sexuals de la Federació Espanyola. Ve de mentir escandalosament sobre el finançament impossible del Espai Barça. Ve de fer-li la vida impossible als socis a Montjuïc i d’anunciar-li, falsament, que el 29 de novembre de 2024 l’equip tornaria a jugar a Les Corts. Ve de l’opacitat absoluta sobre el patrocini del Spotify. Ve de malbaratar 1.000 milions en palanques que Laporta no se sap en què s’ha gastat. Ve d’anunciar i promoure, des de l’artifici i el frau especulatiu, la sortida a borsa de Barça Studios per 1.000 milions i de no ser capaç de capitalitzar més de 40 milions d’una companyia valorada als llibres en 408 milions. Ve d’admetre avals de tercers, il·legalment, i d’acceptar diners de proveïdors per a pagar els interessos… destapant un ‘pastís’ en el qual Hisenda i la justícia, si espavilen, poden destapar infraccions que van més enllà de saltar-se el Codi Ètic. I ve, entre altres excessos, d’haver fomentat i afermat un perillós nepotisme en l’estructura de govern del club, circumstància que ha anat en detriment d’almenys una vintena de destacats i reconeguts executius que, a la vista del desordre i la falta de professionalitat regnant, han decidit deixar el club.

La imatge conjunta, sumats els molts punts negres del mandat laportista, que a més també s’ha barallat amb Nike per a acabar claudicant, el mateix desgast que ha patit amb LaLiga i d’aquí a poc amb la submisa postura d’obediència cega a Florentino, és la que en aquests moments està provocant que a Laporta no se li obrin les portes de nous inversors i ingressos, llevat que, com Nike, intenten aprofitar-se’n de la conjuntura per a obtenir un avantatge comercial. El Barça de Laporta, per culpa de la seva pròpia i airejada mediocritat en la gestió, vulnerabilitat financera i fertilitat per als escàndols, com l’inexplicable vodevil de Xavi, no genera confiança, serietat ni atractiu per a poder deixar enrere la peremptòria necessitat actual d’ingressos.

(Visited 149 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

1 comentari a “El Barça de Laporta perd atractiu comercial a causa de la seva combustió interna”

  1. Las ciertas declaraciones del entrenador, lo que tienen es unas graves consecuencias en las negociaciones con patrocinadores. Es consecuencia del autismo del Sr. Hernández y un entorno de poca visión. Y el cabreo del equilibrista, es lógico. Le mueve “la cuerda-relato”

    Respon

Feu un comentari