Abans de celebrar-se la reunió ordinària mensual de la directiva de Joan Laporta, la premsa i l’entorn digital van fer córrer rius de tinta sobre dues qüestions, principalment: la moguda entorn de la relació amb Nike i el nomenament del nou vicepresident econòmic, substitut d’Eduard Romeu, la dimissió del qual va ser formalment acceptada en aquesta cita del dimarts passat. De fet, la confirmació d’aquesta baixa de pes -almenys en l’ordre jeràrquic i de les teòriques funcions del més alt càrrec responsable dels comptes del club- va ser l’únic acord del qual va donar compte l’aparell de comunicació, en els següents termes: “Tal com es va explicar el 14 de març passat, Eduard Romeu va comunicar la seva intenció de deixar les seves funcions en el FC Barcelona per a dedicar-se plenament a la seva tasca professional. La Junta ha volgut reiterar el seu agraïment a qui ha estat màxim responsable de les finances del Club durant els últims tres anys i ha establert les bases per a la recuperació econòmica de l’entitat. Eduard Romeu continuarà vinculat al Club a través de la Fundació Barça i com a conseller independent del BIHUB”.
Sobre la resta de les deliberacions, propostes o decisions, ni una paraula i, cosa encara és més sospitosa, ni una sola filtració. Silenci i desinformació que només poden respondre al fet que cap dels dos temes va ser posats sobre la taula. Si de veritat Laporta volia evitar que els seus directius se n’anessin després de la llengua amb els periodistes, l’única forma possible era no posar-los al corrent sobre els detalls d’una guerra que ja ha entrat en un conflicte legal, si cal fer cas del que ha dit Laporta en aquest primer Podcast que els mitjans ja han batejat popularment com ‘Aló Presidente’, per la semblança del seu estil de govern autoritari i dictatorial a Veneçuela.
El polèmic embolic amb Nike que, segons la directiva té el seu origen en una sèrie d’incompliments per part del seu patrocinador, s’havia convertit en un tema diari de notícies i debats al llarg de les últimes setmanes, sobretot sobre la base de les filtracions internes de la pròpia junta sobre les alternatives i les ofertes milionàries que justificaven deixar enrere la relació amb Nike. Una enciclopèdia de frivolitat, improvisació i especulacions sobre si Hummel, Adidas o Puma -aquesta última amb viatge inclòs dels seus executius a Barcelona retransmès en directe per ‘Jijantes/BarçaTwichtTV’- o si al club li esperava una milionada en qüestió de dies si feia el pas de fabricar, distribuir i comercialitzar la seva pròpia samarreta.
Tot fum, més o menys, perquè l’única clau real de la tensió radica en si el Barça pot trencar el contracte amb la llei del seu costat o si, per contra, tret que Nike cedeixi i accepti renegociar les condicions actuals, la vigència de l’acord es prolongarà fins a 2028. Laporta, que ha contribuït com el primer a fomentar la disputa i avivar el conflicte en l’àmbit mediàtic, ha intentat portar a Nike a aquest terreny incòmode i desagradable del conflicte periodísticament retransmès en directe amb la finalitat de pressionar a la marca americana per a forçar el diàleg i la renegociació, com així va ser en un moment donat quan el seu staff mundial -no el d’Europa, les relacions amb el qual van arribar a un punt de no retorn- va venir a Barcelona per a reunir-se amb Laporta en un sopar que tampoc no va acabar bé.
Des de la junta, no obstant això, les hostilitats han seguit una escalada que el president va rematar en el seu Podcast anunciant que s’havia donat curs a una comunicació a Nike donant per feta la invalidació del contracte sobre la base d’una sèrie d’incompliments i deixant la porta oberta al fet que en la reunió de directiva del dimarts s’adoptés una resolució definitiva sobre la pròxima samarreta, la del 125è aniversari, entre les tres opcions que, segons la premsa del règim, contemplava Laporta: renegociar l’acord amb Nike, un escenari pràcticament impossible; posar en mans de Puma la seva producció, perquè es comentava que es faria càrrec de la indemnització de 100 milions a favor de Nike, o bé auto fabricar-la amb els mateixos mitjans del club mitjançant BLM.
Al final, tanta expectació per a res, perquè realment l’atac frontal a Nike sembla que té força més complicacions de les que sembla, especialment en un moment de la temporada tan avançat, encara que també des del punt de vista legal, ja que els seus advocats han començat a descarregar la primera tanda de la seva artilleria, paralitzant l’estratègia inicial del Barça a l’hora d’optar per una altra solució que no sigui la de continuar vinculat a l’actual contracte amb Nike.
En qüestió d’hores, la mateixa maquinària laportista, única responsable d’avivar aquest foc contra Nike i de donar-li ales al propagandisme sobre una deterioració i ruptura imminent de la seva relació comercial, tant com d’obrir portes ara com ara impossibles ni tan sols a mitjà termini, com l’aterratge d’una altra marca o la via autonòma a través de BLM, ha estès un mantell de silenci i de reserva per a evitar continuar cometent errors i probablement per a aplacar la resposta de Nike, ara que Laporta l’ha aconseguit irritar i indisposar com mai. Toca plegar veles de moment.
