El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous l’informe que considera inconstitucional la llei d’amnistia amb el suport de nou dels seus setze vocals. Segons ha informat l’òrgan, han votat a favor del text, a més del ponent, Wenceslao Olea, els vocals José Antonio Ballestero, Nuria Díaz, Gerardo Martínez, Juan Martínez, Juan Manuel Fernández, Carmen Llombart, José María Macías i Ángeles Carmona. La vocal Mar Cabrejas, ponent de l’altra proposta sotmesa a debat, presentarà aquesta, més favorable a la llei, com a vot particular. A ella s’hi han sumat els vocals contraris al text d’Olea, dur amb la llei. Per la seva banda, el vocal Enrique Lucas i el president del CGPJ, Vicente Guilarte, han votat en blanc.
La votació d’aquest dijous respon a la petició sobre l’amnistia que va plantejar el Senat, on el PP governa amb majoria absoluta. Els vocals tenien sobre la taula dues propostes: d’una banda, la del conservador Olea, que considera que l’amnistia és “inconstitucional” i vulnera la separació de poders; i de l’altra, la de la progressista Cabrejas, que creu que l’amnistia és “excepcional”, però legal.
Com estava previst, el sector conservador, majoritari al CGPJ, ha donat suport al text d’Olea. L’informe no és preceptiu, és a dir, que no ha de ser complert obligatòriament, però reforçarà la posició del PP al Senat, que rebutjarà la llei d’amnistia a la cambra alta i la retornarà al Congrés, que l’aprovarà definitivament al maig. La ponència d’Olea apunta que l’amnistia no està recollida al dret espanyol, és “inconstitucional” i trenca el “principi d’igualtat” i la separació de poders. Critica també la seva tramitació i la justificació “arbitrària” que acompanya el projecte de llei, i assegura que, sigui quin sigui el seu redactat, és “imperatiu” que exclogui els delictes de terrorisme.
Les conclusions
Les conclusions que indica el text aprovat al ple del CGPJ alerten que actes “previs, simultanis i posteriors” a la presentació l’amnistia evidencien que la seva “única motivació i finalitat” és un acord entre forces polítiques i per atendre els seus “interessos particulars”. “En concret, el suport parlamentari al candidat a la presidència del govern i el benefici de l’amnistia als membres de formacions polítiques que han estat condemnats o investigats per fets que es van considerar delictius al seu moment i, gairebé en idèntiques circumstàncies, continuen sent-ho actualment”, apunten.
L’informe també manifesta que el silenci sobre l’amnistia al redactat de la Constitució, unit a la prohibició dels indults generals, no es pot interpretar com que té “reconeixement constitucional implícit”. A més, avisa que no es pot justificar que unes mateixes forces polítiques rebutgessin, per inconstitucional, una proposició sobre l’amnistia i, en canvi, l’avalin ara “sense cap objecció” i “menys de dos anys després”.
“Els set vots del partit (diu el text, en referència a Junts per Catalunya) eren essencials per a la investidura del candidat socialista com a president, qui davant el Comitè federal del seu partit va justificar l’al·ludit acord, afirmant que era essencial per impedir que la dreta governés a Espanya”, conclou.
