És evident, notori i públic que Eduard Romeu, fins a aquest dijous vicepresident econòmic del FC Barcelona, no s’enfronta a cap incompatibilitat professional ni personal que li pugui impedir l’exercici del seu càrrec en la junta de Joan Laporta. Com sempre, l’argument en el qual s’ha embolicat una altra sonada dimissió en la cada vegada més escanyolida i ressentida estructura de govern blaugrana no és més que una pantalla, darrere de la qual Laporta ha mirat d’ocultar un èxode i una llarguíssima llista de desercions de directius i d’executius fugint en un nucli dur entorn del president cada vegada més tòxic, afeblit i acorralat per una situació econòmica i financera insostenible i a la vora del col·lapse.
La dimissió d’Eduard Romeu s’ha produït, i no és casualitat, després de cobrir una de les partides d’ingressos clau com és la que es deriva de la classificació de l’equip per als quarts de final de la Champions League, objectiu de mínims que, des de fa anys, es contempla dins del pressupost ordinari. Al seu entendre, aquest era el serrell que li quedava per complir dins del pressupost que responsablement havia de sostenir un balanç equilibrat amb una estimació d’un superàvit de 8 milions. Una altra cosa molt diferent, la raó per la qual Romeu se’n va, són les partides que no depenen estrictament de les directrius de l’àrea econòmica o financera, completament desviades i descontrolades per la mala gestió del ticketing, els fitxatges -o sigui, els compromisos adquirits que encara no han estat revelats-, els arranjaments amb agents/amiguetes, la frustrada i frustrant operació de Barça Studios i les despeses que, per voluntat de Laporta, continuen disparades i fent impossible que es compleixin les previsions.
Segons les fonts, les estimacions apunten a un dèficit entre 100 milions o 300 milions, aquest segon supòsit en el cas que l’auditor decideixi aplicar les provisions negatives per la descapitalització de Barça Studios. Romeu no vol tornar a ser, com fins ara, el ninot útil de Laporta a l’hora de sortir a sufocar els incendis i atrocitats econòmiques comeses des del 7 de març de 2021.
Des de llavors, Eduard Romeu ha passat per diferents estadis, començant per ser el testaferro de José Elías (Audax), avalador ocasional de Laporta in extremis a l’hora de prendre possessió. No per cap mèrit -barcelonista o no-, Eduard Romeu va ser designat vicepresident econòmic. Quan va decaure l’exigència de l’aval, Romeu va pactar amb Laporta ser el ninot de les mentides que foss necessari explicar a la premsa a canvi de mantenir el càrrec i la cadira en la llotja, càrrec que li ha vingut de perles quan a Romeu l’han fet fora d’Audax i s’ha quedat a l’atur a l’hora de muntar la seva pròpia consultora.
En el moment que ha aconseguit un client, un grup mèdic assistencial, Eduard Romeu ha sortit cames ajudeu-me abans d’enfrontar-se a un altre tancament d’exercici a la casa dels horrors. Això sí, guardant les formes i escenificant un comiat amistós amb mútues paraules d’elogi i d’agraïment entre ell i Laporta. El president es queda ara només amb els seus, aquesta cabina que no li piula ni discuteix cap capritx ni bogeria. Fins i tot la premsa seriosa, que ha tallat els directes per no participar més encara en la comèdia, ha qualificat d’enredada la roda de premsa d’aquest dijous al matí.
