El Parlament ha rebutjat tramitar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. La cambra ha aprovat les esmenes a la totalitat, i el pacte entre el govern del republicà Pere Aragonès i el PSC ha sigut insuficient per tirar endavant els comptes. El veto d’En Comú Podem al Hard Rock ha estat decisiu, tot i els intents d’última hora de l’executiu català per convèncer el grup de Jéssica Albiach. El rebuig als pressupostos obre ara un escenari d’incertesa sobre el futur de la legislatura, per si el president de la Generalitat esgota el mandat o bé avança les eleccions.
La votació -68 a 67- ha començat finalment a les 15:30 hores, després que la presidenta de la cambra, Anna Erra, l’hagi ajornat per l’absència d’un diputat de Vox i pel fet que la diputada no adscrita Cristina Casol (ex de Junts) anunciés el seu suport als comptes. Erra ha al·legat que calia “donar temps” als diputats per assistir al ple, davant la “sorpresa” del govern català i d’ERC. Malgrat el suport de Casol als comptes, l’executiu d’Aragonès no ha obtingut els suports necessaris i, sumant el vot delegat del diputat de Junts Lluís Puig, les esmenes a la totalitat han tirat endavant.
Just després que la presidenta del Parlament hagi anunciat el resultat de la votació, Aragonès ha sol·licitat un recés i ha decidit convocar un Consell Executiu extraordinari per aprovar la retirada de la llei d’acompanyament, tot evitant perdre una nova votació, i per aturar també la tramitació del projecte de llei de pressupostos. En la reunió, el govern català analitzarà la situació i les possibles passes a seguir i, en acabar, el president de la Generalitat compareixerà davant dels mitjans de comunicació.
Tots els escenaris oberts
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a la Generalitat no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu català avisa que, si els comuns tombaven els comptes, “hi hauria conseqüències”, i tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat. Entre les files dels republicans també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya.
D’una banda, el govern d’Aragonès pot mantenir la pròrroga pressupostària i intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023, tot i que amb poc marge. No obstant això, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya. De fet, els grups parlamentaris de Junts i Ciutadans han aprofitat el debat d’aquest dimecres per demanar aquest escenari.
Des d’ERC sostenen que, en tombar-se els pressupostos, cal valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions. En aquest sentit, ja hi ha dirigents republicans que estudien si, en el cas d’avançar-les, és millor anar a les urnes immediatament, és a dir, abans de les eleccions europees, o bé esperar a la tardor. Fins ara, Aragonès sempre ha mantingut en públic que té la intenció d’esgotar la legislatura i convocar les eleccions el febrer de 2025.
