Un total de 12.280 persones van morir el 2023 mentre estaven en llista d’espera de la dependència, ja fos per rebre la resolució de grau (4.076) o bé el tenien reconegut, però esperaven la resolució de la prestació (8.204), segons consta a l’Observatori de la Dependència de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials. L’informe diu que de les 23.810 persones que van abandonar la llista d’espera l’any passat mentre esperaven una resolució de la prestació, el 34,36% ho van fer perquè van morir.
Concretament, entre novembre del 2022 i el mateix mes del 2023 van morir a Catalunya 40.577 persones amb sol·licitud de dependència, un 12,33% més de l’esperat. Si s’exclouen les 3.097 que no acreditaven situació de dependència, la xifra és de 37.480 persones mortes entre les que tenien dret i les que estaven pendents de resolució de grau. D’aquestes, el 67,2% estaven sent ateses i el 32,8% restant formaven part de la llista d’espera. A més, l’informe conclou que la taxa de mortalitat de les persones ateses se situa per sobre de l’esperat per al 2023 en domicilis i, encara més, en residències.
En línies generals, els dependents atesos van créixer en 13.846 (+7,37%) i les persones als llimbs (sense atendre) es van reduir en 21.300 (-30,5%). Tot i això, Catalunya és la segona comunitat amb més persones als llimbs, amb un 19,37% del total. A 31 de desembre del 2023 hi havia 352.939 sol·licituds de dependència, 1.815 menys que l’any anterior, i se’n van valorar 327.571, 2.867 menys que un any abans. Pel que fa a les persones amb dret n’hi havia 250.190, 7.454 menys que el 2022; i els atesos van ser 201.720, 13.846 més, fet que suposa un 7,37% més d’atesos.
Catalunya ha reduït en 21.300 les persones desateses (-30,53%), per sobre de la mitjana espanyola del 10,49%. Així, s’atenen 201.720 persones, però continuen desateses 48.470 i 25.386 estan esperant la resolució de grau. De fet, la comunitat catalana concentra un 25% de totes les persones en llista d’espera d’Espanya.
Pel que fa a l’atenció, va tancar l’any amb 18.416 noves prestacions, de les quals el 57% corresponen a prestacions econòmiques per cures i el 19% a teleassistència. De fet, les prestacions econòmiques representen el 43,8% de la cartera de serveis, amb un total de 197.622 persones dependents ateses amb una despesa de 232,85 euros mensuals abonats als cuidadors no professionals.
Les despeses directes del servei d’atenció a la dependència per la gestió de prestacions i serveis va pujar a 1.814 milions d’euros el 2023, dels quals el 57,4% els va aportar la Generalitat, el 22,4% l’Estat i el 20,2% l’usuari. L’estudi també explica que el Pla de Xoc per a la Millora del Sistema de la Dependència ha suposat un increment de 22,3 milions en l’aportació per part del govern espanyol i una despesa certificada en l’últim exercici publicat, el 2022, de 57,3 milions per part de la Generalitat.
