El Parlament europeu va aprovar, en la seva última sessió abans de les eleccions del proper mes de juny, una resolució en la qual denuncia les reunions que Carles Puigdemont va mantenir, quan era president de la Generalitat, amb emissaris del govern rus de Vladimir Putin l’octubre del 2017. A més, proposa que el Centre Europeu d’Excel·lència per la Lluita contra les Amenaces Híbrides d’Helsinki investigui la trama russa del procés independentista català.
Aquestes decisions formen part de la resolució aprovada el 25 d’abril “sobre les noves acusacions d’ingerència russa al Parlament europeu i en les properes eleccions europees i repercussions per la Unió”. La resolució revisa totes les informacions relacionades amb ingerències russes als processos polítics i electorals de diferents països europeus. Tracta de casos recents com la publicació del cobrament per part de diputats del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya de diners per difondre propaganda del Kremlin fins a casos més allunyats en el temps com la ingerència russa al procés independentista a Catalunya.
En els “considerants” de la resolució s’hi diu que “a través dels seus contactes i relacions, Rússia pretén crear una influència política i econòmica per desestabilitzar la democràcia a la Unió” i que “informes periodístics han descobert l’existència de contactes entre alguns secessionistes de Catalunya, que van arribar a celebrar una reunió entre l’ex-diplomàtic rus Nikolái Sadovnikov i l’aleshores líder separatista i ex-president de Catalunya, avui diputat en exercici Carles Puigdemont, a Barcelona” poc abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Aquest text és el resultat d’una esmena presentada per Ciutadans, a través del grup de Renew Europe, a què es van oposar els eurodiputats de JuntsxCat, ERC, PNB i Podem. Sorprenentment, tots els eurodiputats espanyols van votar a favor del text sencer; és a dir, van admetre, en la resolució que Puigdemont va tenir contactes amb el Kremlin.
La resolució del Parlament europeu també recull les acusacions d’espionatge pro-rus de l’eurodiputada letona Tatjana Zdanoka. Zdanoka va participar com a observadora internacional del referèndum per la integració de Crimea a Rússia el 2014 i en el referèndum del 2017 sobre la independència de Catalunya. Al referèndum català va ser convidada per l’aleshores conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. El desembre d’aquell any va intentar visitar els independentistes que estaven tancats a la presó d’Estremera. Va participar en nombroses activitats i iniciatives favorables a la independència de Catalunya i, per exemple, va firmar juntament amb Carles Puigdemont i altres eurodiputats una iniciativa sobre llengües minoritàries presentada al Parlament europeu. El 4 d’abril del 2022 va ser expulsada del grup parlamentari Aliança Lliure Europea-Els Verds, del qual en formen part els eurodiputats d’ERC, per la seva negativa a condemnar l’agressió de Rússia a Ucraïna. A la resolució del dia 25 d’abril, el Parlament europeu recorda que Zdanoka ha estat sancionada econòmicament i se li ha prohibit representar-lo fins el final del mandat.
L’Eurocambra “denúncia fermament tots els intents de la Federació Russa de soscavar el funcionament dels processos democràtics europeus, subratlla que aquestes tàctiques han de ser sancionades i fa una crida als dirigents polítics de la Unió i dels seus Estats membres perquè facin front per fi a aquests esforços russos amb el necessari sentit de la urgència i determinació”. També subratlla “el paper cabdal del periodisme d’investigació a l’hora de revelar els intents d’ingerència estrangera i les activitats encobertes”.
Finalment, encarrega a la presidenta del Parlament europeu, Roberta Metsola, que transmeti la resolució al Consell Europeu, la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per Afers Exteriors i Política de Seguretat.
