Els ideals de bellesa no havien estat mai tan condicionats per modes globals que canvien a gran velocitat però que impacten en el cos de les dones amb efectes permanents, a causa de la popularització de les intervencions de medicina estètica. Si abans la moda condicionava els colors dels cabells o la roba de l’armari, ara la forta pressió estètica, promoguda per grans indústries, incentiva que una dona vulgui lluir un rostre totalment diferent del que tenia deu anys enrere, o bé que acabi considerant el seu cos com un objecte totalment modificable segons una influencer digital, una cantant o la darrera pel·lícula més taquillera.
Tota aquesta pressió estètica, magnificada per les xarxes socials, s’havia viscut fins ara de forma molt individual i silenciosa per part de les dones. En els darrers anys, però, activistes feministes estan lluitant contra les violències que genera la pressió estètica i promovent projectes artístics, associacions o tallers per reivindicar la diversitat dels cossos femenins, trencar tabús i alertar de fòbies invisibilitzades, com la grassofòbia.
La Cinta Tort Cartró és una jove artista i activista catalana que reclama la llibertat dels cossos davant d’un sistema econòmic que no permet viure’ls com cadascuna vulgui. Un dels seus projectes amb més ressò a xarxes socials l’any 2017, a través del compte d’Instagram @zinteta, va ser la publicació de fotografies de dones amb estries pintades de colors per denunciar que no cal tapar-les ni passar pel quiròfan per eliminar-les per motius estètics. Amb relació al tabú de la menstruació, també ha publicat imatges artístiques amb tampons pintats de colors o bé copes vaginals i calces.
Segons manifesta en declaracions a EL TRIANGLE, “sento que hi ha hagut un canvi molt gran, perquè ara s’està parlant de coses de les quals abans no es parlava, i això permet posar sobre la taula noves problemàtiques”.
De fet, el seu projecte actual s’allunya d’una primera fase més centrada en la denúncia per dirigir-se més cap a la reparació. Està buscant estratègies de canvi per desestigmatitzar els TCA (trastorns com l’anorèxia o la bulímia) i promoure l’aliment com a eina reparadora. El perfil d’Instagram que promou aquest repte és @sucar_pa. Segons la Cinta Tort, “els TCA estan creixent molt, i el problema és que es normalitzen certes pràctiques, i això és perillós. Tothom té dret a opinar a les xarxes i tothom diu que és nutricionista. De seguida la gent s’ho creu, i el que falta és una mirada crítica envers el que consumim”.
Per @zinteta, cal un canvi de mirada envers tantes indústries, com la farmacèutica, l’alimentaria o la de la moda, que fomenten un discurs i promouen uns cossos concrets. “Si fins ara la sensació era que estaves sola, amb l’activisme virtual ara s’han generat xarxes entre dones, i la gent se sent menys sola i menys bitxo raro”, afirma.
La Berta García-Lacht és una altra activista feminista que està promovent un canvi de mirada envers els cossos. El seu projecte Tetas, present a Instagram com a @proyecto.tetas i que s’ha pogut veure en diferents espais expositius, recull fotografies de pits de seixanta dones d’entre 18 i 85 anys. Segons afirma en declaracions a EL TRIANGLE, el projecte va començar l’any 2016, i en els darrers anys la mirada ha canviat molt. “Ara puc fer exposicions a molts espais, i abans es considerava que era una cosa marginal, tot i que encara hi ha tabús envers els pits de les dones”. A les exposicions, encara hi ha visitants que se sorprenen de veure “pèl al voltant d’un mugró” o bé “un pit mastectomitzat”.
La pressió estètica de la societat promou “un pit impossible de mantenir en el temps”, i cal promoure l’acceptació del pas del temps i la diversitat. “Si no hi hagués tabús cap al pit femení i com han de ser els nostres cossos, després d’una malaltia com un càncer de mama potser no es farien tantes reconstruccions. No faig cap judici sobre això sinó que manifesto que no és casual que es reconstrueixin les mames. No és responsabilitat de les persones, sinó de la pressió estètica per no acceptar la diversitat”.
La Mercè E. Gavaldà és una altra defensora de la diversitat, i lluita contra la grassofòbia. Al costat d’altres companyes, ha impulsat l’associació de suport i acompanyament al col·lectiu gras, present a Instagram com @la gorda_associacio. En declaracions a EL TRIANGLE, manifesta que estan abordant la grassofòbia com un tipus de violència estructural i sistèmica i que cal mobilitzar-se per visibilitzar aquesta violència i denunciar el que es viu des d’un àmbit molt privat. Una primera acció de l’entitat és fer un “micro obert” per compartir experiències i crear aliances. Entre els reptes citats per la Mercè, hi ha qüestions com evidenciar que “les persones grasses també patim trastorns de conducta alimentària, però molts cops no hi ha ni diagnòstic per part de la sanitat, perquè estar grassa s’associa a una corporalitat molt concreta, com ser molt prima. El diagnòstic no hi és, i fins i tot es promou aprimar-se a qualsevol preu, encara que impliqui conductes perjudicials que poden acabar amb un TCA o altres trastorns de salut mental”. Hi ha estudis que indiquen, segons la Mercè, que les persones grasses tenen més risc de patir depressió o intents de suïcidi.
*Pots llegir l’article sencer al número de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
