Vençut l’any 2023, l’actualització dels rànquings comercials i de mercat del futbol ha tornat a registrar una reculada de les posicions del FC Barcelona pel que fa, principalment, al valor de la marca Barça i també de la plantilla, malgrat la forta inversió realitzada per Joan Laporta, en bona part gràcies a les palanques.
Contra el retrocés del Barça com a marca que havia dominat també no fa tant de temps aquest tipus de classificació, segons el rànquing del Football Brand Tracker, elaborat per YouGov i D2F Partners, consultores especialitzades i de prestigi, el Girona, equip revelació de la primera volta de la Lliga, ha posicionat la seva marca com la que més ha augmentat proporcionalment l’any passat en una classificació novament encapçalada pel Reial Madrid amb un coeficient de 50,1 punts. El club blanc manté una distància molt ampla respecte a la resta de clubs, amb gairebé 20 punts de marge, malgrat haver perdut 5,4 punts respecte al 2022.
Aquest estudi que signen l’empresa britànica d’estudis de mercat i la consultora especialitzada en fan engagement considera fins a 15 paràmetres de marca, a més de l’èxit esportiu, com són l’interès mediàtic, la gestió del club, el joc de l’equip, si és o no més atractiu, la marca dels seus jugadors i dels entrenadors, com a resultat d’una àmplia enquesta realitzada a 6.000 aficionats. En el cas de Joan Laporta, el club acusa molt negativament la pèssima nota obtinguda a l’àmbit de la gestió, classificat en última posició amb una caiguda de gairebé 7 punts.
L’evidència del perjudici d’aquesta mala imatge blaugrana en l’àmbit internacional contrasta, sens dubte, amb la feble, per no dir inexistent, reprovació social de la directiva de Laporta a Barcelona i a Catalunya, circumstància que també confirma el poder i el control absolutament implacable de l’opinió pública blaugrana a través dels mitjans tradicionals, dels nombrosos infiltrats i influencers de la junta a les xarxes socials i dels agents actius del laportisme a canals de YouTube i de Twitch que segueix el barcelonisme més jove.
Es pot afegir, com a reflexió, que, amb independència de l’edat i de les fonts laportistes i/o barcelonistes a través de les quals es nodreixen per informar-se i madurar el seu propi criteri i opinió, els aficionats i els socis blaugrana mostren un indiscutible conformisme i resignació respecte dels no pocs tics i senyals que el govern de Laporta acabarà sent ruïnós i sospitós de greus i palmàries irregularitats, principalment les derivades del nepotisme i de l’amiguisme dominant entorn de la directiva i de la direcció executiva. Elements i reaccions que, sumats i integrats, creen un escenari d’aprovació completament diferent de la sensació generada al món del futbol fora de la bombolla barcelonista.
Aquesta mateixa raó, segons l’anàlisi de Football Brand Tracker, és la causa de l’escalada de l’Atlètic de Madrid, que ha pujat a la segona posició del rànquing, amb 30,3 punts. El Barça tanca el podi amb 28,1 punts, després de caure 3,8 punts. El segueixen el Real Betis, després de perdre 4,8 punts, i l’Athletic Club, que guanya 1,2 punts per conquerir el cinquè lloc amb un total de 26. Els verd-i-blancs, en qualsevol cas, continuen líders a la mètrica dedicada als aficionats. El Girona, igual que ho ha fet a la Lliga, ha sorprès pujant des de la catorzena plaça a la setena amb un increment de 14,9 punts. Pel que fa a la gestió, el club gironí s’ha posat quart, una categoria també liderada pel Reial Madrid. També és el Girona qui més creix en la variable de joc atractiu amb 33,7 punts més i s’acosta a Madrid i Barça, que sí que havia pujat a la mètrica dedicada a l’èxit esportiu després de la consecució del títol de Lliga.
Per part seva, el portal especialitzat Transfermarkt, després d’actualitzar els valors de mercat dels futbolistes de LaLiga EA Sports, ha registrat un descens agut del valor de mercat de la plantilla de 44 milions amb un nombre de fins a nou futbolistes blaugranes que s’han vist devaluats, entre els quals hi ha Pedri, que baixa 10 milions (de 100 milions a 90) o Frenkie de Jong, de 90 a 80 milions d’euros. Altres com Raphinha (50 milions) també han perdut 10 milions, com Joao Cancelo i Joao Felix, tots dos cedits, que baixen de 50 a 40 milions, i Robert Lewandowski, avui amb 20 milions.
El Reial Madrid, per contra, pràcticament no varia el valor del seu vestidor, que és de 1.040 milions, de manera que amplia l’avantatge respecte del valor del FC Barcelona, que ara és de poc més de 800 milions. La plantilla blanca és l’única que supera els 1.000 milions de valoració.
Òbviament, gràcies a la seva històrica temporada, el Girona és el club que ha registrat una revaloració més gran amb fins a 10 jugadors que han incrementat el seu valor de mercat. El que més el pitxitxi de l’equip, Artem Dovbyk, que té un valor de mercat de 28 milions, 13 més dels que tenia anteriorment. També han pujat molt el seu valor de mercat Savio, que passa de 20 a 30 milions, o Aleix Garcia, que n’ha passat de 10 a 20.
La dinàmica a la baixa de la majoria dels indicadors blaugrana té un denominador comú que passa per l’estesa percepció de caos i de desgovern a la cúpula directiva blaugrana. Sobretot per culpa de la gestió econòmica i financera, i pel reflex d’aquest cridaner descontrol a la direcció i projecció del primer equip, que necessita recuperar la personalitat guanyadora que el va conduir a guanyar la Lliga l’any passat i dibuixar una recuperació esperançadora del seu estatus com un dels grans del futbol europeu.
El moment és crític per al Barça si d’aquí a final de temporada no aconsegueix sobreposar-se a aquestes ombres que l’acompanyen des de l’inici de temporada, especialment en el context econòmic per les baixes recaptacions de Montjuïc, l’amenaça de pèrdues per culpa de la frustrada venda de Barça Studios i la rebaixa del marge salarial a 204 milions, gairebé 300 milions per sota del cost real de la nòmina esportiva.
