Acusar-lo d’haver-se oposat a que formés part de la candidatura de Barcelona de Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament del febrer del 2021. Ho ha donat a conèixer en un article que va publicar el 27 de febrer al digital ElMón. Jaume-Alonso Cuevillas era diputat al Congrés per la circumscripció de Girona però volia un escó al Parlament català. Ho explica així a l’article: “vaig dir-li al president (Puigdemont) que quan es convoquessin eleccions, volia anar al Parlament de Catalunya. La vida a bord de l’AVE, amb família i despatx, era massa dura ara que ja no tenia cap missió per complir. El president va acceptar, però el llavors secretari general Jordi Sànchez s’hi va negar. Per sort, ja s’havia constituït Junts, es van convocar primàries i vaig entrar directament a la llista en quedar en tercer lloc, just per darrere de Joan Canadell i Elsa Artadi, tots tres els únics que vam superar els mil vots en aquelles primàries”.
A l’article, Cuevillas explica que renuncia ara al seu escó a la cambra catalana perquè “ja no em sento prou útil formant part d’un Parlament on no veig possibilitats efectives de fer res per avançar fermament cap a l’objectiu de la llibertat nacional”. També fa referència “a les freqüents entrevistes” que li ha fet Xavier Graset al programa Més 324 de TV3, que l’han ajudat a “que la meva persona agafés una rellevància mediàtica inimaginable”, i atribueix a Lluís Llach i Jaume Roures la seva decisió de dedicar-se a la política.
Cuevillas, que va fer una dràstica transició ideològica de l’espanyolisme a l’independentisme, acaba l’article dient que “torno plenament al món del dret” i que el seu pas per la política “ha estat un viatge excepcional, que seguiré d’una altra manera, sempre a disposició del president Puigdemont, a qui agraeixo infinitament la seva confiança i amistat, caminant amb tots els que volem la independència de Catalunya”.
