En el seu moment, fer coincidir la venda de Barça Studios amb el tancament traumàtic de Barça TV no va ser precisament una gran idea, ja que enviava un missatge contradictori en considerar el fons documental de la televisió blaugrana, tant com la seva estructura, dinamisme, història i prestigi mediàtic com un dels actius valuosos de l’operació. A qualsevol altra entitat mínimament organitzada, ambdós objectius s’haurien harmonitzat per reforçar la imatge de club i de marca. Al Barça, però, com la primera i l’última paraula la té el president, Joan Laporta, es va produir aquest esquinçament estratègic tan perjudicial, incomprensible i, fins a cert punt, grotesc.
Contra la raonabilitat i la mínima intel·ligència corporativa es va imposar la voluntat de Laporta, entestat a liquidar Barça TV perquè era una herència del passat i, alhora, necessitat de tancar una operació de venda de fum (Barça Studios) per poder segellar altres de compres de jugadors generosament comissionades.
Ja va ser estrany que, a l’estiu del 2022, la compulsiva entrada de Jaume Roures -quan encara era el cap de Mediapro- a l’invent, a través d’Orpheus Media, no estigués en cap cas relacionada amb la recuperació o gestió de la televisió blaugrana que havia estat, històricament, un dels seus principals objectes de desig. Després s’ha sabut que en realitat el primer intent de venda del 49% de Barça Studios només va ser una farsa, un altre favor de Jaume Roures a Laporta que es va acabar destapant quan va arribar el moment de pagar el segon termini de 30 milions per part seva i també per part de Socios.com, l’altre còmplice necessari per a la faula d’una transacció accionarial per valor de 200 milions, dels quals només se n’han cobrat 40 milions a hores d’ara.
Avui, en plena dinàmica de desconstrucció i enfonsament d’aquesta maniobra comptable tan fosca, complicada amb el seient comptable de 208 milions el passat exercici sobre la base del valor del 51% de la societat, Laporta ha realitzat un moviment que hauria de produir calfreds entre el barcelonisme per dues raons molt bones. La primera, perquè en si mateix el nomenament Bryan Bachner com a nou responsable de Barça Vision, resulta inquietant si es té en compte el seu paper clau com a enterrador del Reus. La segona, perquè la seva designació ha estat revelada ara per un mitjà periodístic, el diari Ara, com el secret més ben guardat de l’organigrama executiu del club, ja que es va produir de manera efectiva a finals del 2023.
Cap bona intenció no pot amagar-se darrere d’aquest moviment intern de designació silenciosa de Bryan Bachner al capdavant d’una divisió de negocis del club que allò que precisament necessita, més que mai, és el lideratge d’algun alt executiu amb el carisma i la capacitat de ressuscitar a un mort. El palmarès professional de Bachner comença i acaba, des del punt de vista de l’interès barcelonista, en la seva acreditada i destacada participació en la gestió més opaca i funesta del Reus com a mà dreta de Joan Oliver, l’exdirector general del Barça de Laporta entre el 2008 i 2010, actuant com a propietari de l’extint club català en qualitat de màxim accionista de Core Store SL, la societat en què Joan Laporta, Rafael Yuste, i Xavier Sala-i-Martin figuraven com a accionistes amb Oliver.
Avui, anys després d’aquella escandalosa liquidació del Reus, Hisenda ha començat a investigar si hi va haver delicte fiscal a les actuacions de Joan Oliver, especialment les relacionades amb Bryan Bachner al capdavant de CSSB Limited (2016-2021), amb seu a Hong Kong i vinculada a Core Store SL, a la recerca d’inversors a canvi de rendibilitats relativament altes, del 6%. Els clients acabaven convençuts de la prosperitat financera del negoci quan el mateix Laporta els recomanava jugar-se els seus diners sense cap risc. Se’ls oferia ingressar 100.000 euros i cobrar trimestralment els interessos garantint-los la devolució del capital inicial en finalitzar el contracte tres anys després.
Diverses querelles, una de l’extennista Albert Ramos, han acabat al jutjat dirigides contra l’actual president, Joan Laporta, que fins ara ha acceptat un acord de conformitat, pagant als demandants, abans d’anar a judici i arriscar-se a rebre una condemna.
Bryan Bachner va ser dels primers fitxatges de Laporta quan va recuperar la presidència, posant-lo al capdavant de les oficines de negoci i representació del FC Barcelona a Nova York i Hong Kong. Això sí, des de la distància, perquè resulta del tot impossible estar a les dues seus al mateix temps. Una incorporació aparentment idònia perquè Bachner, d’origen nord-americà, va ser jugador de bàsquet professional a Àsia, on va aprendre i dominar el mandarí, molt útil per a la seva carrera posterior al món de l’empresa i del món financer.
Bàsicament, els mateixos atributs pels quals va ser elegit per Joan Oliver per desenvolupar a la Xina la progressió d’un club de futbol adquirit pel Reus, el BIT Football Club xinès, al capdavant del qual Bachner va estar del 2017 al 2021.
El seu ascens dins de l’organigrama del club, en aquest cas sigil·lós, no augura res de bo tenint en compte el precedent del seu èxit al Reus, on l’actual responsable de l’àrea jurídica del Barça, Pere Lluís Mellado, i Joan Centelles, cap operatiu de l’Espai Barça –ara més que abans després de la fugida de Maribel Meléndez–, també el van acompanyar fins al final, la liquidació i mort de l’equip català.
El nou càrrec és el responsable de Barça Vision, que aglutina segons quines fonts del club, Barça Media, Barça Studios i Barça e-sports. En altres textos de referència és Barça Visió la mare de totes les mèdia d’aquest invent el rastre del qual també es perd a la memòria oficial de l’última temporada on consta que “la societat Bridgeburg Invest, S.L es troba indirectament participada pel Club a través de Barça Produccions, S.L.U., societat que ostenta el 51% de la participació per import de dos milers d’euros. Barça Produccions, S.L.U. es va constituir el 29 de setembre del 2021 i el seu objecte social és la creació, producció i explotació de tota mena de contingut audiovisual, així com la prestació de serveis de producció audiovisual de qualsevol mena. Aquesta societat dependent no cotitza en un mercat de valors. Bridgeburg Invest, S.L. es va constituir el 7 de juny del 2022 i el seu objecte social era la constitució, participació per ella mateixa o de forma indirecta en la gestió i control altres empreses. L’adquisició, l’alienació, la tinença i l’explotació de béns immobles, etc. A data 27 de juliol del 2022 es va canviar l’objecte social de la societat passant a ser: la tinença, el desenvolupament, la gestió i l’explotació de continguts digitals i de qualsevol forma de contingut relacionat amb l’explotació del metavers i del negoci dels tokens fungibles, útils i no fungibles del Futbol Club Barcelona. Les activitats comentades podran ser desenvolupades per a la Societat, totalment o parcialment, de forma indirecta, mitjançant la participació en altres societats d’objecte idèntic, anàleg o complementari, o mitjançant qualsevol classe d’associació o acord amb tercers, amb personalitat jurídica o sense”.
Ja no se’n parla, per raons òbvies, de Barça Media ni de la seva sortida cotitzada al Nasdaq, com si tota aquesta àrea de negoci estigués sent objecte d’una premeditada ocultació després que l’única cosa tangible de tot aquest enrenou, Barça TV, hagués desaparegut i que la venda de Barça Studios, que també ha deixat d’existir com a tal, encara que continua sent utilitzada periodísticament perquè els socis i aficionats no es perdin dins el marejant tràfec accionarial utilitzat, s’hagi convertit en l’escàndol econòmic i financer més gran de Laporta. Això sí, a molta distància de la impossible devolució del préstec de 1.450 milions aconseguit per a una part, la reforma de l’estadi, de l’Espai Barça. Això sí que és del tot insuperable.
