Esquerra Republicana vol que en el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la llei catalana de memòria democràtica, es facin tots els tràmits i les tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista, que encara és al riu Ebre al seu pas per Tortosa (Baix Ebre). Així ho fixen les esmenes que els diputats republicans han registrat a la llei de memòria que encarrila els últims passos al Parlament. També demanen aplicar altres mesures per restaurar institucions afectades pel franquisme, reconèixer les ètnies i les llengües que en van ser víctimes i introduir la memòria democràtica com a assignatura a les escoles catalanes.
Entre d’altres, les propostes dels republicans també inclouen una mesura per reparar la memòria a les institucions que les autoritats franquistes van suprimir. És el cas per exemple de Medinyà (Gironès), que va quedar annexionat a Sant Julià de Ramis (Gironès). Les esmenes d’Esquerra aposten per apuntalar el dret d’aquests municipis, institucions i persones jurídiques públiques a ser restituïts i a recuperar la seva personalitat jurídica.
El text també amplia els supòsits de víctimes de la dictadura. Explícitament, Esquerra vol que es reconegui el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seva identitat, i que es posi en valor l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere amb casos com el del Patronato de Protección de la Mujer, també per raó d’orientació i identitat sexual. Les esmenes també fixen com a víctimes de la repressió cultural les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
