El RACC ha presentat l’estudi Anàlisi de l’experiència d’usuari al transport públic dels accessos a Barcelona, un informe que avalua l’ús dels diferents modes de transport interurbans per entrar a Barcelona. L’objectiu és entendre la competitivitat i el nivell de servei de cadascun d’ells a primeres hores del matí en dies feiners, així com la perspectiva dels usuaris que en fan ús per arribar a Barcelona sense utilitzar el vehicle privat. Per realitzar aquest estudi, el Club ha analitzat la xarxa amb destinació Barcelona de Rodalies de Catalunya (Renfe), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Bus Exprés (la xarxa d’autobusos d’altes prestacions, que inclou les línies interurbanes amb més demanda de cada província).
Entre les principals conclusions de l’estudi destaca que l’usuari de l’entorn metropolità assumeix que per entrar a Barcelona triga un 20% més en transport públic que si ho fes en vehicle privat. A més d’invertir més temps en el seu trajecte, cal tenir present que també experimenta un desplaçament incòmode per la saturació de corredors com els ferroviaris del Delta del Llobregat i del Maresme, que estan al límit de la seva capacitat en hora punta. Davant d’això, les principals demandes de millora de l’usuari del transport públic interurbà són tenir a prop les parades i estacions per poder accedir-hi a peu i una major freqüència dels serveis.
Concretament, l’accés a Barcelona en tren des del Llobregat i des del Maresme es troba al límit de capacitat en hora punta, amb un 90% d’ocupació, especialment de 7:30 a 8:30 hores. Als corredors ferroviaris del Baix Llobregat i el Vallès Occidental, servits tant per Rodalies de Renfe com per FGC, l’ocupació mitjana s’apropa al 80%, mentre que el Vallès Oriental és el corredor amb menor ocupació, però també menor oferta. Els serveis de bus exprés presenten un grau d’ocupació mitjana en hora punta proper al 80%, sent superior de 7:30 a 8:30 hores que de 8:30 a 9:30 hores.
Per tant, l’oferta actual de transport públic no és una opció ràpida per a l’usuari i és per això que cal ampliar les xarxes i estendre les línies per apropar-les als llocs de residència de la població, a més d’incrementar freqüències a les línies saturades per millorar la competitivitat del transport públic en termes de temps de viatge. Més enllà de la rapidesa del trajecte, una mobilitat obligada incòmoda tampoc no és una bona manera d’incentivar l’ús del transport públic, pel que també és necessari millorar la capacitat d’absorció de la demanda de la xarxa actual, ja que sense fer-ho el transport públic interurbà seguirà sense ser una alternativa competitiva per a molts usuaris.
Pel que fa als motius d’ús, els usuaris de l’entorn metropolità que disposen de vehicle propi manifesten que el principal motiu per utilitzar el transport públic és evitar les congestions que es formen a les entrades de la ciutat a les hores punta. D’altra banda, com conclou l’estudi, a partir de certa distància l’usuari és captiu del transport públic: De fet, en viatges amb més d’una hora amb origen a les tres primeres corones, la majoria d’usuaris que fan servir el transport públic no tenen alternativa en vehicle privat.
En total, s’han estudiat 42 de les 50 línies en les hores de més activitat del dia, entre les 7:30 h i les 9:30 h del matí, i s’han realitzat 1.100 enquestes a usuaris d’aquests serveis per conèixer la seva experiència i propostes de millora.
