El ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy (Sumar), ha afirmat que la sentència que condemna l’exjugador del Barça Dani Alves a quatre anys i mig de presó per violació, hagués estat “difícil” fa uns anys i revela un canvi cultural i social “enorme”. “Seria difícil que el cas s’hagués denunciat, s’hagués cregut a la persona i que una persona amb poder hagués hagut de rendir comptes”, ha manifestat el ministre.
Sobre la sentència contra Alves, Bustinduy ha celebrat també que la societat ha canviat i que això està fent també que les relacions de poder, les institucions, la magistratura i les lleis també ho estiguin fent. Ha reconegut el debat sobre el fet que s’hagi acceptat que l’exfutbolista ha pagat ja la indemnització a la víctima com a atenuant però ha insistit que la valoració general ha de ser positiva.
Per la seva banda, l’exministra d’Igualtat Irene Montero (Podemos) ha defensat que amb la llei del ‘només sí és sí’ es podria haver posat una “molt major” contra Dani Alves. En declaracions a RAC1, ha afirmat que la pena de quatre anys i mig és una decisió “exclusiva” del jutge i respon a un problema anomenat “automatisme per la mínima”, que fa que, normalment, es posi la pena mínima en casos d’agressions sexuals.
Amb tot, Montero ha volgut destacar que “per primer cop” hi ha una sentència que reconeix que per parlar d’agressió sexual el punt cabdal ha estat la manca de consentiment. Ha dit que en aquest sentit la sentència és “exemplar”.
Montero ha valorat així les crítiques que apunten que si Alves ha estat condemnat a la pena mínima possible hagi estat per la llei del ‘només sí és sí’, que ella va liderar. Ha detallat que el rang de la pena podia anar de quatre a dotze anys, per tant es podia haver optat per una pena més alta. L’exministra s’ha explicat però la decisió judicial per un automatisme “habitual” en una justícia amb una “tendència” a posar la pena mínima.
L’exministra ha destacat que el més important és que la víctima senti que la societat i la justícia se l’han cregut. Tot i això, ha lamentat que encara hi ha “biaixos patriarcals” dins dels sistema judicial, com aquest automatisme de la pena, que s’han d’anar resolent. En aquest sentit, ha reflexionat que no fan falta penes altes per obtenir justícia i reparació. Tot i això, ha esperat que tant la defensa com la fiscalia recorrin perquè l’acusat rebi la pena més alta.
Consentiment al centre
El que ha volgut destacar l’exministra de Podemos és que la nova normativa ha situat el consentiment al centre: “La llei del consentiment ha substituït la llei de la impunitat”. De fet, ha manifestat que, fins ara, gent com Alves no trepitjava ni una comissaria ni un jutjat i si ho feien era per quedar lliures.
Per això, ha posat en valor l’avenç “incalculable” que suposa que la sentència situï el consentiment al centre i la forma com ho fa. Ha recordat que fins abans de la nova llei era necessari demostrar violència o intimidació.
