Jordi Roura, Aureli Altimira o García Pimienta, àlies ‘Pimi’, van ser alguns dels tècnics acomiadats per Joan Laporta exclusivament perquè ja estaven al capdavant del futbol base i del filial quan va accedir a la presidència. Aquest va ser el seu primer i argument bàsic per executar una ‘neteja’ de qualsevol rastre del passat. A mig camí d’aquest principi, de vegades justificat, d’envoltar-se d’un staff de confiança en assumir un càrrec de la rellevància de la presidència del Barça, Laporta també devia favors electorals a una sèrie de personatges, entre ells José Ramón Alexanko, escollit màxim responsable del futbol formatiu barcelonista.
El cas, però, és que només arribar, Ronald Koeman havia posat en la dinàmica del primer equip jugadors com Gavi, Araujo o Pedri, a més de Nico, Abde, Jutglà, Ilias Akomach, Òscar Mingueza, Ilaix Moriba, Balde, Arnau Tenas, etc. a més de comptar amb Ansu Fati, malauradament encara amb problemes amb el seu menisc.
No es va tenir en compte que cadascun, esdevinguessin després titulars o traspassats a molt bon preu, eren el resultat de treball, talent, metodologia, paciència, encerts -i també errors- de formadors amb prou experiència i èxit, tipus Roura, Altimira o Pimienta, per a garantir la contínua producció de jugadors de molt alt nivell.
Laporta va prescindir d’ells encara que no pas de la seva herència, per cert, ni tampoc dels més joves que ja havien estat reclutats i ‘escolaritzats’ a les categories d’iniciació, pràcticament nens aleshores, que avui han arribat al primer equip com Yamine Lamal, Pau Cubarsí o Héctor Font, juntament amb altres com Marc Guiu, igualment seleccionat i activat com a potencial futbolista del Barça per aquests mateixos tècnics que, indubtablement, han aportat un extraordinari valor al primer equip. Tant, que potser estem parlant de la seva salvació esportiva i fins i tot econòmica en bona part, contrarestant la matussera i desmenjada gestió de Laporta.
Sens dubte és un error fer fora aquests altres herois invisibles de la Masia, els que no surten a les portades ni s’emporten comissions milionàries, però que en definitiva descobreixen promeses i les converteixen en futbolistes de primer nivell. Resulta del tot inquietant imaginar el que costarà tornar a començar si, com els hi passa als seus successors, treballen amb presses i sense aquesta escola pròpia de la Masia que també ha servit per a la preparació i perfeccionament de la feina dels tècnics i dels cercatalents.
Tot i que tampoc rectificarà perquè les seves prioritats sempre han estat altres diferents de les del club, Laporta hauria de no haver-los acomiadat al seu dia ni haver fitxat, en canvi, Albert Benaiges, a qui ràpidament va haver de fer fora per les seves denúncies per pederasta com a professor d’institut.
