L’ombra del Kremlin enterboleix el futur de l’eurodiputat de Junts i expresident català

Al partit postconvergent intenten salvar el seu líder, però saben que si fan caure Pedro Sánchez, un govern de PP-Vox enterraria la llei d’amnistia

Jordi Turull, Anna Terra, Carles Puigdemont y Laura Borràs, a Waterloo

Les alarmes s’han encès a les files de Junts per Catalunya (JxCat) després que la justícia hagi començat a encerclar Carles Puigdemont. El partit que presideix Laura Borràs vol blindar completament al seu màxim exponent, expatriat a Waterloo (Bèlgica), sota tots els conceptes i ha sotmès el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a una prova de foc. El rebuig del primer text de la llei d’amnistia és només el començament d’un setge que pretén vendre una imatge pública que revaloritzi davant l’electorat Junts, un partit en hores baixes, amb la seva presidenta condemnada per corrupció i el seu millor actiu presentat com un negociador sense consciència.

“Junts sap que si vota que no, s’ha acabat l’amnistia. Ja no té marge de maniobra. Se li han concedit tots els capritxos que demanava, però no pots introduir modificacions cada dia seguint els titulars de la premsa. És poc seriós. A més, hi ha uns límits legals que Europa no ens permetrà traspassar”, explica a EL TRIANGLE un diputat socialista que ha establert ponts amb el partit postconvergent. Aquest optimisme es deu al fet que “si anem de nou a eleccions, ja veurem què passa: el PSOE pot pujar i no necessitar Puigdemont ni Junts, de manera que passarien a ser irrellevants. I si guanyen el PP i Vox, ja es pot acomiadar de l’amnistia. Tornarà a ser irrellevant. L’única sortida que té és votar a favor de la llei de Pedro Sánchez”. Un dirigent de Junts justifica la postura de la seva formació alineant-se amb PP i Vox per rebutjar el text: “No és que Carles Puigdemont no quedi blindat. És que amb aquest redactat queden fora els activistes de Tsunami i de l’operació Judes. I no volem que ningú quedi fora de la llei. O tots o ningú”. Els activistes de Tsunami i de Judes (l’escamot dels Comitès de Defensa de la República detinguts el setembre del 2019 que preparava atemptats) poden ser acusats de terrorisme, per la qual cosa podrien quedar fora de l’abast de l’amnistia, ja que Europa no permetria perdonar aquests delictes.

Un lletrat personat en la causa de Tsunami explica a EL TRIANGLE que, “fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), al qual tant apel·len els independentistes, ha dictaminat en diverses actuacions ‘el dret de tota societat democràtica a defensar-se contra els comportaments d’associacions terroristes’”. I això preocupa la cúpula de Junts: Carles Puigdemont, al costat del seu cervell financer, Jaume Cabaní, i el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, estan encausats en el sumari de Tsunami, en el qual el jutge Manuel García-Castellón els acusa de terrorisme, al costat de Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Nicola Foglia.

Però, al marge de l’espinós sumari de Tsunami, el magistrat Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, va dictar un altre acte prorrogant sis mesos la instrucció del cas Volhov, que va donar inici al sumari de Tsunami i que investiga també altres delictes de dirigents de Junts i d’ERC. L’acte d’Aguirre es realitza perquè el 27 de gener finalitzava el termini d’instrucció, i el jutge havia de decidir si tancava la investigació o la prorrogava. Com que falten documents per aportar i diligències que realitzar, va decidir la pròrroga. La data de l’acte és de 26 de gener, quan el 29 d’aquest mes començava a debatre’s en el ple del Congrés la llei d’amnistia. La coincidència –totalment casual– va donar motiu a un sector de l’independentisme per acusar el magistrat de fer coincidir l’acte amb el debat, cosa que és il·lògica i, en tot cas, seria a l’inrevés: els polítics van decidir portar al ple la llei, justament quan havia de dictar-se l’acte.

La connexió russa

En realitat, l’acte de pròrroga no aporta novetats significatives. Però hi ha alguna cosa que anuncia núvols de tempesta a l’horitzó polític de Puigdemont. “Aquest magistrat ha revisat una altra part important de l’abundant documentació existent en les diferents peces de la present causa, i ha trobat dades que identifiquen persones i que confirmarien les estretes relacions personals existents entre alguns dels investigats amb individus de nacionalitat russa, alemanya o italiana, alguns d’ells mentre ocupaven càrrecs diplomàtics o relacionats amb els serveis secrets russos, i altres membres influents de partits polítics de l’extrema dreta alemanya o italiana i amb interessos a establir relacions d’influència política i econòmica amb el govern de Catalunya si aquesta s’independitzava de forma unilateral d’Espanya”, diu l’acte.

El jutge Aguirre relata en el seu acte de pròrroga de les actuacions diversos contactes de Carles Puigdemont, de Víctor Terradellas (responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya) i de Josep Lluís Alay (cap de l’oficina de Puigdemont) amb suposats agents dels serveis secrets russos.

“Si els contactes amb el Kremlin van existir abans i després de l’octubre del 2017, pot extreure’s la deducció que hi havia alguna persona comuna a Terradellas i Alay, i per sobre d’ells, que permetria aquests contactes entre dirigents de CDC, ara JxCat, i el Kremlin”, escriu. En altres paraules: situa un personatge incògnit a la cúpula de la trama russa. Aquest senyor X, per les explicacions que ofereix en el seu acte el magistrat, només pot ser Carles Puigdemont, que estava orgànicament per sobre de tots dos i sobre el qual tant Alay com Terradellas tenien, en aquell temps, una gran ascendència.

El jutge relata que Elsa Artadi, llavors directora general de Coordinació Interdepartamental i que havia estat la directora de la campanya electoral de JxCat del desembre del 2017, va mantenir dues reunions amb estranys personatges russos per ordre de Carles Puigdemont, poques hores abans d’abandonar aquest Catalunya: els russos eren Serguei Motin (un estafador que va rebre atenció mèdica a la Clínica Diagonal i que va fugir deixant pendent una factura de més de 20.000 euros que mai va pagar) i Nikolai Sadovnikov. Tots dos van arribar a Barcelona de la mà de Jordi Sardà, un estafador que es movia com un peix a l’aigua pels ambients polítics de l’Est d’Europa i que ja havia protagonitzat un escàndol sonat en fer-se passar el 2012 per alt càrrec de Gas Natural i, com a tal, signar un contracte de construcció d’una planta de gas natural liquat a Ucraïna, arribant a engalipar al mateix primer ministre d’aquell país, Mikola Azàrov.

La Suïssa de les criptomònades

L’acte detalla el perfil dels russos i dona per bones les investigacions realitzades i que, entre altres coses, confirmen que Puigdemont “va rebre un enviat del president de Rússia, Vladímir Putin, a la seva residència el 26 d’octubre del 2017, només unes hores abans que el 27 d’octubre del 2017 el Parlament de Catalunya votés una resolució per declarar la independència de Catalunya”. Aquest emissari és identificat com a Nikolai Sadovnikov, “un antic diplomàtic rus que apareix identificat pels serveis secrets francesos com un actor de la diplomàcia a l’ombra que actua directament a les ordres del president rus Vladímir Putin i que ha fet gestions de diplomàcia paral·lela en països com Síria i Líbia”.

Explica també el jutge que les informacions de què disposa el vinculen a negocis “amb dos italians involucrats en un frau a gran escala i en rentat de diners”. El mediador perquè Sadovnikov arribés al despatx de Puigdemont va ser Víctor Terradellas, responsable de relacions internacionals de Convergència, que estava intentant obrir un pont amb el Kremlin. En la reunió amb Puigdemont, segons recull l’acte, es va parlar d’independència, però també va ser on es va posar damunt la taula el tema d’enviar 10.000 soldats russos a Catalunya. “Diversos testimonis confirmen l’oferta que va realitzar Sadovnikov de diversos milers de soldats i de milions de dòlars a canvi que una Catalunya independent fos una Suïssa de les criptomonedes. Elements aquests que ja s’havien apuntat en la seva instrucció judicial”. En aquesta reunió, Sardà insistia en “l’oferiment de diners, que desitja enviar en criptomonedes”.

L’acte acredita també contactes de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, amb “alts dirigents del Kremlin”, per la qual cosa va arribar a comentar amb l’advocat Gonzalo Boye, que li porta diferents temes a l’expresident , “la necessitat que Puigdemont no critiqui l’actuació de Putin respecte al dissident Navalni i que tampoc critiqui el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko. Tots dos [Alay i Boye] també van viatjar a Rússia per entrevistar-se amb els més alts capos de la màfia russa, com ara Zakhar Kalaixov, Vasili Kristoforov, Koba Shermazaixvili i, possibliment, també amb Ievgueni Primakov, un polític rellevant al Kremlin”. Un dels motius de la pròrroga és verificar si, efectivament, aquests contactes van tenir lloc. El que sí que destaca el magistrat és que quan Víctor Terradellas va ser detingut a Barcelona (el maig del 2018) en el transcurs de l’operació Estela, Alay va prendre el relleu dels contactes amb Rússia.

Aquestes investigacions canvien completament l’horitzó jurídic dels líders independentistes. Junts havia pressionat perquè el Govern donés ordres polítiques a la Fiscalia que no acusés de terrorisme ni els dirigents de Tsunami ni els de l’escamot Judes. I en aquest flanc podien batallar i forçar Pedro Sánchez a perdonar els pecats de Puigdemont. Però les investigacions del jutge Aguirre van més enllà i deixen la porta oberta que l’acusació sigui per alta traïció, la qual cosa entela el futur judicial de Puigdemont i el seu cercle més proper: “Seran castigats amb la pena de presó de 4 a 8 anys els que, amb la finalitat de perjudicar l’autoritat de l’Estat o comprometre la dignitat dels interessos vitals d’Espanya, mantinguessin intel·ligència o relació de qualsevol gènere amb governs estrangers, amb els seus agents o amb grups, organismes o associacions internacionals o estrangeres”, diu l’article 592 del Codi Penal.

En conseqüència, quan Junts creia haver neutralitzat el perill que s’acusés el seu líder del delicte de terrorisme, se li obre una altra porta per la qual poden condemnar Puigdemont. I si es demostra que Puigdemont, Alay o Terradellas van tenir contactes amb agents estrangers, la condemna seria segura, ja que no podrien acollir-se a la llei d’amnistia, que detalla que els delictes de traïció queden fora del seu abast. Aquest va ser, precisament, el motiu pel qual JxCat va decidir tombar la llei que el PSOE va presentar al Congrés.

*Pots llegir l’article sencer al número 1563 de l’edició en paper d’El Triangle.

(Visited 803 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari