L’excomissari en cap de la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional Marcelino Martín Blas ha assegurat aquest dijous que l’anomenada operació Catalunya en realitat es deia Projecte Barna i va ser iniciada el novembre del 2012 per l’aleshores presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i el llavors comissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo. En declaracions a Catalunya Ràdio, Martín Blas ha explicat que aquest projecte consistia a desprestigiar els dirigents de CiU Jordi Pujol, Artur Mas i Felip Puig fent un informe que deia que tenien comptes bancaris ocults a Liechtenstein.
Segons ha explicat l’excap d’Afers Interns de la Policia Nacional, tot plegat va començar just abans de les eleccions al Parlament del novembre del 2012, en les quals CiU va apostar pel dret a decidir i va virar cap a l’independentisme, motiu pel qual es volia desprestigiar els seus líders. Llavors, membres de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) van fer un informe sense segell ni signatura on apuntaven a aquests falsos comptes ocults, informe que va publicar el diari El Mundo pocs dies abans de les eleccions.
Martín Blas ha dit que l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va encarregar que s’investigués qui havia fet l’informe i ho va fer Afers Interns. Aquesta unitat va fer un informe assegurant que les afirmacions del primer informe eren falses, però no van descobrir qui l’havia fet. Martín Blas ha assegurat que ell no sap qui va impulsar la investigació fraudulenta.
Anys després, ha explicat l’excap d’Afers Interns, i en el marc d’enormes disputes internes dins la Policia Nacional per aquesta operació i altres polèmiques, li va arribar una gravació d’àudio de Villarejo amb Sánchez-Camacho durant aquelles dates en la qual parlaven sobre la publicació de l’informe apòcrif en diversos mitjans de comunicació.
En les converses, ha afegit Martín Blas, semblava que l’aleshores secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, també coneixia l’informe. En canvi, no volien que ho sabés el ministre Fernández Díaz, ni la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría -que controlava el CNI- ni el director adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino. Del ministre no se’n refiaven perquè el veien massa proper al Grup Godó. Malgrat això, en una gravació del desembre següent, es demostra que Fernández Díaz ja coneix la qüestió, tot i que se’n volia desentendre.
