Laporta manipula i exagera el deute net de l’herència en més de 1.000 milions

Tot i que afirma que "el Barça està a punt de superar l'etapa més fosca de la història", els indicadors econòmics apunten que, contràriament, no ha fet res més que començar

Joan Laporta

Les barbaritats que Joan Laporta és capaç de dir en tan poc temps, amb prou feines el que dura una entrevista com la concedida la setmana passada sobre l’actualitat blaugrana, són d’una magnitud tan exagerada que encara resulta més inconcebible la manca de reacció de la premsa, sobretot en matèria d’economia i de finances, en la qual el president blaugrana ja ha acreditat la seva incapacitat absoluta, a més d’haver exhibit un insultant menyspreu pel que fa al patrimoni del FC Barcelona, sistemàticament saquejat per la seva gestió.

Laporta es va quedar tranquil quan li van preguntar per l’evolució de la situació econòmica i, mostrant un aspecte somrient i un to de veu inequívocament satisfet, va respondre amb un dels seus monòlegs amb més acudits i prou delirant: “Si complim amb el fair play, s’acabarà l’etapa més fosca de la història del club. Està previst que s’assoleixi sense necessitat de vendre actius encara que el traspàs de jugadors ens pot ajudar. Quan vam arribar teníem 500 milions de pèrdues i 1.500 de deute. Si l’any passat ja vam donar beneficis i vam respondre amb una quantitat important de fons propis i vam reestructurar el deute, ara anem per molt bon camí. Hem reduït deute amb la Lliga de 1.850 milions a 652; hem reduït la massa salarial esportiva en 172 milions. Per tenir fair play hem de tenir resultats positius, que els vam tenir gràcies a les palanques, és cert, i ara haurem rebaixat la massa salarial que és la que ens permet LaLiga”.

Realment, és complicat concentrar tantes inexactituds en un paràgraf tan curt. La qüestió més preocupant rau en saber si quan es dirigeix a una àmplia audiència és conscient que li posa més imaginació que una altra cosa o només està parlant de com de poc sap, o entén, convençut de conèixer el terreny que trepitja. En una primera anàlisi, el deute al qual al·ludeix, en un ventall que va des dels 1.500 milions i els 1.850 milions, està inflat verbalment entre els 900 milions i els 1.250 milions. És a dir, entre més el doble i prop del triple, segons les seves estimacions. Precisament, com que el mateix president fa referència al deute de LaLiga, s’està referint, igual que especifica la memòria oficial del club, al deute net segons el criteri marcat per la patronal, de manera que a tots els clubs se’ls aplica una mètrica idèntica.

Evidentment, les auditories desmenteixen i contradiuen la seva inventiva, sens dubte recurrent quan es tracta de continuar maleint el passat i l’herència de Josep Maria Bartomeu per tal de desviar una vegada més el focus dels greus problemes financers i econòmics que ha provocat la seva maldestra gestió des del 7 de març de 2021. La memòria de l’exercici 2020-21, el pitjor per culpa de la pandèmia, la va signar la directiva acabada de ser escollida, la de Joan Laporta, contenint el següent epígraf: “El deute net el 30 de juny del 2021 és de 680 milions d’euros. Tenint en compte que el total de les inversions realitzades al desenvolupament de l’Espai Barça és de 122 milions d’euros, el deute ajustat és de 558 milions d’euros”. Per exagerar l’escenari, però, Laporta va anar repetint durant la campanya i fins molt temps després de prendre possessió del càrrec que el deute era de 1.300 milions perquè els seus assessors, com ara, li van xiuxiuejar que es refereixi al deute brut -és a dir, a una xifra inexacta i mentidera- per influir negativament entre l’electorat blaugrana respecte de la darrera junta.

Si es compara amb el mateix epígraf de la memòria 2022-23, tancada també per Laporta i aprovada pels socis l’octubre passat, les diferències no són notables: “El deute net seguint el criteri establert per la LFP a 30 de juny de 2023 -es pot llegir- és de 552 milions d’euros (608 milions al tancament de 30 de juny de 2022). Aquesta dada confirma el segon any consecutiu de reducció del deute segons criteri LFP, trencant l’espiral inflacionari de deute iniciat des del 2017 fins al 2021. El deute net segons criteri de la LFP no inclou els deutes assumits dins del Fons de Titulització que finança l’Espai Barça”.

Per tant, entre el registre de la pitjor herència de la història, almenys segons el neobarcelonisme, de 558 milions i el que registra el darrer balanç, de 552 milions, la diferència és de només 6 milions, amb prou feines substancial ni rellevant, analitzada objectivament. Si es vol entrar en detalls, el juny del 2021 el club havia deixat d’ingressar gairebé 400 milions, respecte de l’any 2018-19, a conseqüència del tancament de les instal·lacions decretat per la covid al llarg de tota la temporada. Per contra, el juny de 2023 passat, el mateix Laporta venia presumint d’haver tret el malalt de l’UVI i d’haver-se beneficiat ni més ni menys que de 808 milions de beneficis com a resultat de les palanques, beneficis nets directament a la vena dels necessitats comptes del club que, com per art de màgia, s’han esfumat a les maldestres mans del president.

Bona part d’aquestes reserves, que sens dubte també formaven part de l’herència, han acabat finalment reflectides com a superàvit al compte de resultats de l’últim exercici, exactament de 350 milions, gràcies a la venda d’un percentatge dels drets de TV Lliga i de la controvertida venda del 49% del Barça Studios. On ha anat a parar la resta dels 458 milions d’aquests guanys? Per desgràcia per al FC Barcelona, el desgovern i la improvisació del mandat laportista havien provocat un increment rècord de les despeses a 1.165 milions i una congelació dels ingressos, que segueixen gairebé 200 milions per sota dels registres prepandèmia. En cap cas no ha servit aquesta pèrdua d’actius i de futurs ingressos per reduir un deute, que segueix en els mateixos nivells que fa tres anys, encara que ara del tot injustificadament.

La bravata d’afirmar que s’ha passat d’un deute net de 1.500 milions a un de 552 milions és una altra mentida perversa que només se sosté si en aquest joc de paraules el president, de manera traïdora i malintencionada, compara el deute brut d’una temporada amb el deute net d’un altre. Un truc mediàtic sense risc, ja que a cap dels periodistes a qui s’enfronta regularment en aquest tipus d’entrevistes li interessen els matisos i les claus de l’economia blaugrana i encara menys rebatre o desmentir les mentides del president.

Per a les altres argumentacions d’èxit i de recuperació sobre el mateix tema, com ara la reducció de la massa salarial i el final de l’etapa més fosca de la història, es pot aplicar idèntic escepticisme, ja que no és Laporta qui l’ha rebaixat fins a frenar en sec la despesa en fitxatges i en salaris, sinó LaLiga impedint utilitzar més palanques per incrementar el seu fair play.

El bloqueig i ajustament de les operacions per part de LaLiga ve condicionat per dos motius: per tenir excedit el marge salarial, que és de 270 milions contra els 409 milions pressupostats, i perquè, com continua havent aquest forat de 40 milions per l’impagament de la venda de Barça Studios, no és possible ampliar la plantilla, llevat que, com ha passat, es registri una baixa de llarga durada.

Segons es miri, amb ulls i actitud neutrals i escodrinyadors una mica més enllà de la superfície i darrere del discurs interessat de la presidència i el seguidisme oficialista del periodisme en general, l’etapa més fosca de la història sembla que no hagi fet més de començar.

(Visited 328 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari