En general, l’enfocament i la digestió de l’actualitat barcelonista travessen ara un d’aquests trams infantils i absurds en què el marcador defineix el to i el calat de la crítica i de la mateixa observació mediàtica, que es mou perillosament entre el punt irracional i el que és ridícul, establint un paral·lelisme directe entre el resultat de cada partit de l’equip de Xavi Hernández i l’anàlisi de la gestió institucional, econòmica, financera, patrimonial, social i comercial de Joan Laporta. Dit d’una altra manera, el president blaugrana ja fa gairebé un mes que està assegut sobre el marcador i, en conseqüència, percebent inseguretat, males vibracions, nervis i algun sisme de certa magnitud en un entorn que fins ara s’havia mantingut adormit, com a anestesiat i immune als cataclismes que abunden al desgovern del club liderat per Laporta.
Per aquesta raó, en cap cas pel futur o pels fantasmes que només veu Xavi al seu vestidor, que no li preocupen gens ni mica, el president va decidir sortir a repintar aquest quadre de benestar, bonança i esplendor de l’univers blaugrana que estava començant a decolorar-se i deixar entreveure la realitat.
Laporta va córrer a refugiar-se a la poderosa falda de RAC1 així que l’equip va salvar el dramàtic partit davant l’Osasuna, comptant que el calendari li prometia, com així ha estat, una millora de la seva posició a la Lliga, ja que al Barça l’esperaven Alabès (fora) i Granada (a casa) mentre que Reial Madrid, Girona, At. Madrid i Real Sociedad tenien partits difícils i creuats entre ells.
L’objectiu era reconstruir a marxes forçades el castell de cartes al voltant de la seva figura i la d’un club que, després de la desfeta viscuda amb Josep Maria Bartomeu, està superant aquest sotrac històric amb la seva màgia per a l’èxit i acreditant uns indicadors de vitalitat i de recuperació indiscutibles. Per això va haver de mentir com en els seus millors temps sobre la pèssima salut econòmica i financera actual i, per desviar encara més l’atenció, llançar tantes acusacions i lamentacions com va ser capaç d’improvisar i d’armar contra el Reial Madrid i les males arts, especialment a causa de la seva estratègia processal en el cas Negreira. “El Barça -va dir- no ha fet mai propagandisme, el que està fent Real Madrid TV és una vergonya, per això estan demanant que s’allargui la instrucció del cas Negreira. Va ser una vergonya això del dia de l’Almeria i ells van dient que els àrbitres ajuden el Barça”, en al·lusió al crispat clima arbitral que el mateix Laporta i Xavi s’estan encarregant d’avivar perquè convé a la seva tàctica ploranera anticipant la possibilitat de perdre la Lliga.
A la mateixa entrevista, va tornar a la càrrega contra el poder de la Llotja del Bernabéu: “El Madrid no s’està portant bé. El jutge Joaquín Aguirre ha estès el període d’instrucció a instàncies del Reial Madrid, un club que durant 70 anys ha controlat els presidents dels àrbitres. No ho acceptem”, va afegir, com si depengués del Barça acceptar o no aquesta extensió del període de recerca.
La seva postura no pot ser més hipòcrita i manipuladora, ja que en el cas del Barçagate, la causa que se segueix a Barcelona contra l’expresident Bartomeu, ha estat el club blaugrana, és a dir per l’exprés desig del seu president, Joan Laporta, de la mà amb Jaume Roures, que també s’ha presentat com a perjudicat, que ha sol·licitat a la jutgessa del cas, Alejandra Gil, una ampliació de la instrucció davant del risc del seu arxiu a finals del mes de gener passat. El motiu que ha requerit aquest recurs per mantenir viva l’acusació és encara més greu, ja que Mossos d’Esquadra, que disposa de tot el material necessari des de fa gairebé tres anys per realitzar l’informe acusatori i acreditar els indicis, no ha estat capaç d’elaborar-lo i de lliurar-lo, ara ja sota la ferma sospita que, en realitat, la demora és deguda a la seva intencionalitat expressa de prolongar-lo més enllà del que és necessari o que en realitat no ha trobat la manera de presentar una argumentació.
En definitiva, que Laporta lamenta l’ús tendenciós de la justícia a favor del Madrid i en contra del Barça quan ell mateix no fa res diferent quan li convé i en contra d’un expresident, les presumptes culpes i responsabilitats del qual li interessa continuar alimentant per justificar el fracàs de la seva gestió presidencial des del març del 2021.
No menys delirant va ser el seu monòleg sobre el cas Negreira a la mateixa entrevista. “No tinc ni idea de qui és el senyor X de Negreira. Aquest assessorament ve de l’època de Josep Lluís Núñez. Nosaltres hem aportat la documentació de tots els anys que s’estan jutjant. Era una assessoria tècnic-arbitral. Tots els àrbitres que han comparegut han deixat clar que Negreira no tenia cap decisió en els àrbitres. Estic segur que el Barça sortirà absolt. És una campanya orquestrada, no només pel Madrid, també per LaLiga, on encara soc a dins”.
Els fets que el seu propi equip ha acreditat davant del jutge desmenteixen que els pagaments tinguessin res a veure amb la presidència de Núñez, que hi va haver factures aïllades retribuïdes per Joan Gaspart i que va ser precisament sota la seva presidència, la de Laporta, quan Negreira va començar a cobrar regularment gairebé mig milió anual per informes que mai no han aparegut.
Així és la manera com Laporta intenta ara agitar la polèmica arbitral i la manera com anirà canviant el seu relat sobre el cas segons l’escenari i les necessitats mediàtiques del moment. Tant és així que, com li han prescrit els delictes i la Fiscalia no està d’acord amb incloure-hi el suborn, fins i tot va proposar que el mateix FC Barcelona pogués ser acusació contra Sandro Rosell i Bartomeu. Què serà el següent?
