El conflicte d’Israel i Palestina és, aparentment, el tema internacional més divisiu per a l’independentisme català. En resum: hi ha un sector bàsicament dretà del moviment, en gran part procedent de la vella Convergència, inclinat cap a Israel -considera la construcció del seu Estat una referència-, i un sector esquerrà alineat amb la causa palestina, poblat per figures i militants de la CUP i ERC.
En el context d’especial hostilitat actual, tres figures de la línia dura independentista han creuat missatges a X, començant per l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, que ha tractat la columnista Pilar Rahola, molt propera a Junts i defensora d’Israel, de “rata llefiscosa”, “inhumana llepabotes”, “moc surant en un bol de pus” i “cabrona” per haver-se preguntat “Per què aquest capital administrat per Hamàs no va servir per crear una economia forta” com la de Singapur, en referència a “milions d’ajudes de tot el món” i al “gran finançament de l’Iran i Qatar”.
“El més bo és que m’insulta, em denigra, nega el debat i em bloqueja perquè no ho pugui veure. Un esperpent”, ha escrit Rahola, entre icones de rialles, aparentment prenent-se de conya la furibunda reacció del seu correligionari independentista.
El politòleg Ramón Cotarelo, que va passar de les òrbites d’ERC i la CUP a la de Junts, i acostuma a no escatimar en insults -a ERC, preferentment-, ha considerat, aquest cop en un to tranquil, que Baños és un “típic producte de la CUP” que “no retrata la Pilar Rahola”, sinó que és “un autoretrat”.
L’any passat, Cotarelo va explicar com va canviar d’opinió sobre Israel, un Estat que havia titllat de “genocida”: “En aquests gairebé deu anys he canviat d’opinió respecte al conflicte entre l’estat jueu i els àrabs. Un canvi d’opinió mogut per una reconsideració dels seus orígens, la seva naturalesa i les possibles conseqüències”.
