El laportisme és, per la seva naturalesa, una manera de ser i actuar degenerativa que està abocant el club a un final desesperant i inevitablement tràgic. Només és qüestió de temps, ja que cada dia es descobreix que darrere de cada decisió, operació o iniciativa només hi ha frivolitat i imprevisió com a l’estranya subhasta de l’NFT d’Alexia Putellas Empowerment, que ha permès revelar una altra sospitosa actuació per part dels que han de convertir aquest nou negoci de les obres d’art digitals en una via de finançament amb unes expectatives posades en gairebé un milió d’euros a través de la sortida a borsa.
Un informe periodístic precís i força contundent del diari ARA ha qualificat d’irregular i anòmal el procés de venda d’aquest NFT sobre la figura de la doble guanyadora de la Pilota d’Or (2021 i 2022) basant-se en les proves d’una investigació sobre la dinàmica de la subhasta i el testimoni del comprador, que ha admès haver licitat per sobre del que pagaria en un primer moment a instàncies de persones del club directament implicades a desenvolupar aquesta via de negoci.
“Si hagués estat una subhasta crua i pelada com altres, m’hauria quedat un Ethereum (ETH) per sobre, no n’hauria pujat 40 [concretament, 42] de cop”, ha explicat el comprador al diari, reconeixent que des de dins del mateix Barça, li van demanar que fes “un esforç extra” per apujar l’oferta “com a favor” al club.
Així, segons aquest mateix relat, “mancant una hora i quinze minuts per al final de la subhasta, l’oferta més alta per l’NFT d’Alexia eren els 25 ETH (58.306 euros) d’amartinb. Aleshores, un usuari anònim darrere del compte MoonPayHQ va portar la subhasta a una altra dimensió econòmica oferint 120 ETH (204.999). És a dir, incrementant el preu de cop un 380%. Poc després, amartinb va contraatacar amb els 42 ETH que ell mateix esmentava abans per emportar-se l’NFT per 162 ETH (286.589). Així, l’oferta encara es va incrementar un 35% més”.
Sobre la possible relació prèvia entre el comprador i els responsables de Barça Visió, la redacció i el club han entrat en un intercanvi de comunicats i d’informacions que, en conjunt, fan sospitar d’un vincle, ja que altrament no s’explica que en rebés una petició expressa i directa des del departament de NFT’s del Barça plantejant-li que augmentés la licitació si a última hora arribava una oferta superior a la seva. Tampoc no té justificació que aquesta mateixa font interna donés per fet, com si ho sabés per endavant, que a última hora la subhasta s’animaria. Tot i el desmentiment del club, que s’ha reservat el dret d’adoptar mesures legals contra el que s’ha publicat, el diari ARA ha replicat amb força solidesa i mantingut el seu argument periodístic d’un fet que hauria estat un engany quant al valor real d’un NFT posat lliurement al mercat.
La notícia arriba en un mal moment, potser el pitjor, quan des del club se segueix donant per fet que hi ha empreses i inversors disposats cobrir el forat deixat successivament per Orhpeus Media, Socios.com i finalment Libero a qui s’havia traslladat el pagament parcial de 40 milions pendent dels 60 milions del primer termini de la venda de Barça Studios. Orhpeus Media i Socios.com sempre han defensat que mai no van desatendre el pagament per la senzilla raó que mai van signar cap compromís per la transmissió total del 49%. En aquest cas hauria estat la directiva la que hauria enganyat els socis en la informació facilitada quan es va sotmetre a la seva ratificació assembleària l’octubre del 2022.
La qüestió és que Barça Studios, Barça Media, Barça Visió i el complex entramat societari al voltant dels continguts audiovisuals tradicionals i l’exploració del Metavers, els Fan Tokens i la web 3.0 ja han arrossegat el club a una dantesca maniobra de finançament tant fallida com ruïnosa. Joan Laporta ni tan sols ha pogut capitalitzar el 49% de la propietat de Barça Studios, només 40 de 200 milions, provocant aquest forat que ha obligat LaLiga a bloquejar les operacions afectades pel marge salarial i exigir de la junta un aval de 18,5 milions per inscriure, encara que no totalment, la plantilla actual.
Bona part de la publicitat i l’atractiu de Barça Studios es va ampliar amb l’aposta per la comercialització del nou entorn digital i de la tecnologia punta desenvolupada específicament per a aquest sector. Els NFT serien una referència en aquest sentit, encara que ara com ara aquest mercat no només no ha acabat d’explotar, sinó que s’enfronta a l’estancament i la volatilitat de la qual tampoc no és capaç de lliurar-se del tot l’entorn cripto, el de l’ordre monetari a través del qual s’opera la compra de peces com la d’Alexia Putellas.
Tampoc no ajuda que el mateix vicepresident econòmic, Eduard Romeu, mostri poc interès i confiança en el tema quan li pregunten pel món de les criptomònades i els NFT. “Són empreses –ha anat dient– que no estan consolidades i és un terreny molt fràgil. Vam fer alguna incursió, però no ho vam veure clar. Hi ha massa risc; si podem, no hi entrarem”.
Contradictòriament, en canvi, Laporta ha intentat entabanar mitjançant una Spac al Nasdaq de Nova York perquè Barça Media acabés cotitzant amb una capitalització inicial de 1.000 $ milions, una aventura a la qual se li va donar un gran bombo mediàtic al seu moment mentre que, d’altra banda, intentava que iniciatives semblants la subhasta d’un NFT com el d’Alexia Putellas tanqués un cercle que posés el Barça al mapa d’aquesta altra economia emergent i paral·lela. Costarà perquè a més del fracàs en l’intent de treure el nas al Nasdaq aquest altre episodi directament associat als NFT augmenta la mala imatge i pèssima gestió en el desenvolupament de Barça Media.
