La justícia d’Andorra absol una defensora dels drets de les dones d’un delicte contra el prestigi de les institucions

El govern del Principat va denunciar la presidenta de Stop Violències arran de la seva participació en un comitè de l'ONU per defensar l'avortament

    La presidenta de l'associació feminista andorrana Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, a la sortida dels jutjats d'Andorra (ACN)

    La Batllia d’Andorra ha absolt aquest dimecres la psicòloga social i presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, qui s’enfrontava a una pena de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació i 6.000 euros d’indemnització pel Govern per un delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions andorranes, arran de la seva participació, el 2019, en el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de les Nacions Unides.

    En declaracions a la premsa després de conèixer la sentència, l’activista andorrana ha reconegut que no s’esperava l’absolució, i ha lamentat el “linxament” que ha rebut durant aquests darrers quatre anys, des que el Govern d’Andorra la va denunciar. “Estic contenta perquè això vol dir que la llibertat d’expressió ha guanyat”, ha manifestat la presidenta de Stop Violències, que ha assenyalat, no obstant això, que el seu objectiu no s’ha complert perquè l’avortament continua sent il·legal en tots els supòsits al Principat. Cortés ha considerat que la decisió del tribunal suposa un inici de “reparació”, i ha instat a continuar lluitant davant un “govern perillós” que “no dubta a perseguir i represaliar a la ciutadania”.

    L’activista creu que caldria demanar dimissions, entre elles les del cap de l’executiu del Principat, Xavier Espot, perquè, com ha destacat, “ningú ha demostrat encara que he mentit”. Al seu torn, l’advocat de la presidenta de Stop Violències, Miquel Bellera, ha celebrat que el tribunal “hagi fet aquest pas en el sentit que proposen els tribunals internacionals”, i ha apuntat que la sentència -que no és ferma i, per tant, es pot recórrer- senta un precedent al país en la defensa de la llibertat d’expressió on, ha detallat, hi havia una mancança de jurisprudència.

    Inicialment, la Fiscalia demanava per a Cortés una pena de fins a quatre anys de presó, petició que va retirar arran de la pressió internacional rebuda d’organitzacions com Amnistia Internacional, les Nacions Unides i el Consell d’Europa, entre altres. De fet, Amnistia fa anys que expressa la seva  “profunda preocupació en matèria de drets humans” pel judici contra la defensora dels drets de les dones, i la comissària de drets humans del Consell, Dunja Mijatović, va exigir a Andorra garantir el dret a la llibertat d’expressió de Cortés tot assenyalant que el seu processament judicial “soscava la seva llibertat d’expressió i té un efecte paralitzador en la tasca de les defensores dels drets humans, així com en altres persones que defensen els drets de les dones i les nenes a Andorra”.

    En el judici, l’advocat de la presidenta de Stop Violències va destacar que el presumpte delicte pel qual se l’ha jutjat “és contrari al dret internacional”, ja que “el dret al prestigi no existeix” i, en qualsevol cas, “el prestigi de l’Estat ha de ser demostrat per part de l’Estat i no ho ha fet”. “La llibertat d’expressió ha de ser respectada en situacions xocants, no només en les fàcils”, va defensar Bellera, que va destacar que Andorra s’estava jugant el seu prestigi precisament amb aquest judici. El govern d’Espot va denunciar l’activista pel contingut de l’informe que va entregar a la CEDAW i per algunes afirmacions que va fer, com ara que les nenes i les dones andorranes que volen avortar són obligades a parir, fet que va ratificar un dels testimonis de la defensa, el doctor Eric Silvestre.

    (Visited 62 times, 1 visits today)

    avui destaquem

    Feu un comentari