La premsa laportista, com no podia ser altrament, es va quedar amb el titular fàcil i conformista de la notícia sobre l’última actualització del rànquing Forbes dels clubs de futbol més valuosos del món, “El Barça, el tercer club del món amb més valor”, afegint en positiu el valor adjudicat per aquesta revista especialitzada a mesurar la riquesa el món, la futbolística, l’esportiva i la de les grans fortunes del planeta, alguna de les quals potser acabarà, més aviat que tard, controlant la propietat del FC Barcelona. Ara mateix el Barça tindria una valoració de 4.984 milions.
El to i l’enfocament mediàtic generalitzat va ser positiu amb frases afegides del tipus “el Barça es penja la medalla de bronze” o “els catalans només tenen el Reial Madrid (5.490 M€) i el Manchester United (5.427M€) al davant”.
Un tractament força amable en general. >lguns periodistes, fins i tot, l’han embolicat en una atmosfera entusiasta i altres amb un punt de desafiament, com utilitzant la dada per callar boques i les crítiques que acusen Joan Laporta d’estar arrossegant el club cap a la ruïna.
La veritat és que, si més no, els primers laportistes a renegar de la capacitat de l’actual president per governar el Barça com cal, responsablement i amb una mica de talent o sofisticació per sobre de la resta, estan d’acord que el club presenta avui uns estats financers catastròfics i uns índexs preocupants que han superat de llarg els registrats després de la gestió obligadament passiva de la comissió gestora de Carles Tusquets i l’entrada destructora de la junta de Laporta el març del 2021.
La línia de crítica oberta pel professor Jaume Llopis i continuada després per Víctor Font en aquesta direcció està guanyant feligresos entre un barcelonisme encegat per l’estrellat electoral de Laporta que ara, de mica en mica, desperta d’un somni i es veu abocat a una mena de malson.
Forbes, amb les seves mètriques, ha vingut ara a confirmar aquesta baixada amb el descens del Barça al tercer lloc després d’haver liderat el rànquing no fa tant, el 2020 i el 2021, per primera vegada a la història. Sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, malgrat assolir el límit permissible de l’equilibri entre ingressos i despeses, la capacitat de facturació ordinària fins a 990 milions van disparar el valor del club blaugrana per davant de la resta, bàsicament el Reial Madrid i el Manchester United, primers d’aquesta llista en els 16 anys anteriors, cinc vegades l’equip blanc i onze el club anglès, poderosíssim i sòlid en l’àmbit comercial i explotació del negoci del futbol, tot i la seva decadència a la Premier i a Europa respecte a altres èpoques.
La caiguda blaugrana coincideix no amb la pandèmia, que va afectar els grans per igual, com amb la puntada de peu a Messi, una decisió errònia, temerària i funesta, com el temps ha acabat de demostrar tossudament. Els experts i els analistes en general encara no entenen per quin motiu Joan Laporta, que va guanyar les eleccions amb la promesa estrella de la renovació de Leo, que tenia lligada, es va fer enrere amb la complicitat i el suport dels seus dos homes de més pes econòmic, el vicepresident econòmic Eduard Romeu, que aleshores encara pintava alguna cosa perquè acabava d’avalar com a tapat de José Elias (Audax), i el CEO Ferran Reverter, convençuts tots tres que la millor solució a la situació del club era desprendre’s del futbolista més car.
Tot i que Leo va rebaixar les seves pretensions i estava disposat a adequar el salari a les necessitats del club, Laporta i els seus sequaços van veure una oportunitat única de regeneració.
Passats dos anys, però, mentre la resta dels clubs -Liverpool, PSG, Reial Madrid, Manchester United, Bayern, Manchester City, Juventus, Inter, Chelsea, Milà o Arsenal- han recuperat els ingressos prepandèmia i els estan superant, el Barça és l’únic que ha protagonitzat una regressió evident, com també reflecteixen les memòries pròpies del FC Barcelona i la necessitat de recórrer a palanques per maquillar una economia avui més tocada que mai, gairebé enfonsada segons els indicis.
Sobre la llista Forbes, el risc que el Barça continuï baixant és palès. El Barça ha quedat a 506 milions del primer, el Reial Madrid, amb una valoració de 5.490 milions, una distància considerable, com la registrada respecte del Manchester United que ha arribat als 5.427 milions. Quan el Barça va superar el Reial Madrid al rànquing Forbes ho va fer per 10 milions, 4.760 milions sobre 4.750 milions, un avantatge molt estret.
Recentment, sobre aquesta qüestió del valor del Barça, del qual es comença a parlar de debò internament a la junta i també en sectors de l’entorn del club preocupats per la possibilitat que finalment Laporta completi la seva obra amb la venda del club a un tercer o a fons d’inversió, va ser preguntat el vicepresident econòmic Eduard Romeu. La seva resposta, sense arguments, també produeix esgarrifances: “Una xifra inferior als 7.000 milions d’euros seria impensable a l’hora de valorar el Barça”.
Romeu, una vegada més, demostra aquesta mateixa compulsió per la bola i la fanfarronada del seu president, a qui emula i vol superar com va fer en la presentació del pla de finançament de l’Espai Barça mentint sense complexos ni vergonya en tot: el tipus d’interès, les condicions i les possibilitats de retornar el préstec tal com s’ha signat. Així li va a l’economia blaugrana, sense rumb ni consistència.
