A menys d’una setmana per acabar el 2024 Laporta sembla decidit a consolidar la venda de Barça Studios com un dels nyaps financers de més calibre del seu mandat. Probablement, no serà la que causarà més perjudici a la institució, ja que el mateix finançament del Camp Nou acabarà transferint, per impossible, la propietat del club a qui se’l vulgui quedar a canvi del deute en tot just un parell o tres d’anys, potser menys.
El vergonyós engany ordit sobre el valor i l’operació de venda dels actius audiovisuals i dels derivats de les noves tecnològiques digitals (Web3, NFTs, Fan Token i metavers) sobrepassaria el nivell d’escandalós i de presa de pèl històrica als socis si no fos perquè la premsa i les xarxes, servils al laportisme, encara avui publiquen, es creuen i difonen mentides que en una societat anònima, o sigui en una empresa normal subjecta als mínims controls econòmics i no com passa al Barça de Laporta, on fins i tot el Compliance és com de la ‘família’, haurien portat els seus dirigents davant els tribunals.
El 31 de gener d’aquest 2023 expira el termini concedit o acordat entre Laporta i el fons d’inversió alemany Libero per a l’aportació dels 40 milions d’euros pendents de la venda aprovada pels socis del Barça a l’assemblea del 2022, operació comptabilitzada pel valor de 200 milions a canvi del 49% del Barça Studios.
Alguns titulars de la premsa, compulsivament mesquina, encara escriuen al dictat dels filtradors de la directiva i de l’àrea de comunicació que “des de la junta es contemplen alternatives per si Libero no pogués complir amb la seva part”. Val més, perquè a causa d’aquest desajust, el mateix Laporta i la seva junta van haver d’avalar dues vegades l’any passat, una per cobrir un desajust de 6,6 milions d’euros en el pla de viabilitat compromès davant LaLiga per al dèficit de les Seccions i un altre d’aproximadament 18 milions per poder inscriure a la resta de la plantilla, això després dde regalar jugadors per reduir el cost la plantilla, cedir a altres per la mateixa raó (Ansu, Dest o Èric García), malvendre alguns com Dembélé i no poder comprar més que un futbolista (Oriol Romeu) per culpa del llast de la fallida venda de Barça Studios, impagada encara un any després. Per aquest mateix motiu, Laporta va haver d’acceptar, en cap cas a contracor, els lloguers de Joao Félix (At. Madrid) i Joao Cancelo (Manchester City), estratègia de més que dubtosa rendibilitat a la llarga des del punt de vista futbolístic.
L’origen d’aquest pou financer és sabut, l’incompliment dels primers compradors d’aquest 49% (Orpheus Media i Socios.com) que van avançar només 10 milions d’euros cadascun dels 100 milions del valor el 24,5% de la propietat en el moment de signar, de pressa i corrent, l’operació tancada l’agost del 2022 per donar cabuda a la generació ‘Lewandowski’; encara que no del tot, ja que Laporta també va haver d’avalar per Koundé i ampliar-li el contracte a Umtiti per acomodar els set fitxatges d’aquell estiu. Insuficiència financera crònica que gràcies a la gestió pèssima d’ingressos i les despeses descontrolades de l’administració laportista s’ha anat agreujant.
És un bon moment per recordar la informació que Laporta va oferir als socis per a la seva aprovació a l’assemblea: “Objecte de l’operació: Transmissió per part de Barça Produccions, S.L. d’una participació minoritària de Bridgeburg Invest, S.L., filial de Barça Produccions, S.L., dedicada a la gestió i el desenvolupament de contingut digital relacionat amb Metaverse, NFT i Utility Tokens virtuals. La venda es realitza a favor de dos inversors (24,5% del capital social en cadascun), i aquests són: Orpheus Media, S.L. i Socis Esports Services, S.L. per la seva explotació en règim de control conjunt entre els tres socis”, detallant a continuació els “principals termes” de l’acord: “i. Preu: 200 M€ ii. Forma de pagament: (a) 20 M€ en el moment del tancament; (b) 180 M€ a abonar en els trams següents (i) 60 M€ el 15 de juny de 2023; (ii) 60 M€ el 15 de juny de 2024; i (i) 60 M€ 15 de juny de 2025 iii. Garanties: els inversors han atorgat peces de penyora sobre les seves participacions de la societat en garantia del compliment de la seva obligació de pagament del preu ajornat”.
En realitat, però, els compradors no només van incomplir el termini del 15 de juny del 2023, sinó que van afirmar, sense rèplica ni desmentiment de la directiva blaugrana, que no existia aquest compromís de pagament. La junta va mentir primer filtrant com a excusa un pacte d’ajornament fictici que va donar pas, poques setmanes després, a un comunicat amb data 11 d’agost del 2023 segons el qual els socis que van adquirir el 49% havien revenut el 29,47% i abonat al club un import de 20 milions d’euros. La memòria última, tancada el 30 de juny, exposa que “després de l’acord de modificació del venciment del calendari de facturació entre el Club i un dels nous socis, als efectes que aquest pogués fer front a les seves obligacions, s’espera que, durant el darrer trimestre del 2023, aquest farà efectiu el pagament de l’import restant de 40 milions.
En aquest sentit, a la data de formulació dels presents comptes anuals consolidats, aquest està negociant amb diversos inversors diferents opcions per obtenir el finançament necessari, perquè, juntament amb l’ampliació de capital realitzada per import de 20 milions d’euros, que està pendent de ser inscrita per part del nou soci, assumir les obligacions contretes amb la societat. D’acord amb aquestes, així com amb la tipologia de la societat compradora i les garanties aportades per aquest soci al Club, no s’han considerat dubtes sobre la seva recuperabilitat, així com del valor raonable que està registrat a nivell consolidat”.
El redactat és, sens dubte, una altra burla als socis i especialment a l’auditor, que a més de permetre l’impagament original també es va empassar la promesa de l’arribada d’un nou inversor, en realitat un substitut dels compradors inicials, abans del 31 de desembre. Ja fa setmanes que Libero va comunicar al club que no hi ha mercat ni interès ni diners ociosos que pretenguin entrar en un negoci que no ha donat benefici abans, més aviat al contrari, inclosa la necessitat de tancar Barça TV. Suposar com es filtra des de la junta que després de la fugida d’Orpheus Media i Socios.com hi hauria inversors fent cua per cobrir aquest espai amb diners frescos o és una negligència de l’auditor o una mena de truc propi d’aquesta economia especulativa amb què Laporta intenta encobrir la manca de recursos i de nous ingressos.
També pot ser que les dues coses alhora, embolicades en una puntada de peu cap endavant que pronostica un desenllaç terrible i traumàtic a curt termini, ja que no content de forçar aquesta quimera sobre la transmissió patrimonial de Barça Studios, Laporta va emmascarar la precarietat de l’acord amb la menys surrealista i fantasiosa de la imminent cotització d’aquests mateixos continguts “al mercat financer internacional, en concret al Nasdaq, permetent això l’acceleració del negoci i convertint-se en una font d’ingressos significativa per al Club juntament amb l’entrada de socis estratègics”.
Amb una valoració de 1.000 milions de dòlars, sota la denominació comercial de Barça Media, l’entrada a l’índex tecnològic més important del món havia d’arrencar també abans de final d’any. La trista realitat és que la SPAC a través de la qual havia d’operar el Barça va perdre bona part dels potencials inversors quan va transcendir que el mateix Barça, és a dir Laporta e n aquest cas, era incapaç de capitalitzar el 49% posat a la venda. El Nasdaq està en tràmit de retirar-li la llicència a Mountain & Co. I Acquisition Corp, societat amb seu a les Illes Caiman, que havia de contenir Barça Media, mentre que la junta va demanar un ajornament fins al març, caldrà veure si finalment amb una penalització per incomplir l’acord subscrit al seu dia.
Per a més desprestigi i deteriorament econòmic del Barça, tant l’operació a Europa per obtenir els fons necessaris com l’americana han meritat 10 milions de despesa en comissions a favor de consultores d’amiguets de la junta i del seu entorn. Pitjor panorama, impossible.Escenari ombrívol que a més es va agreujar, a causa de les urgències i el desequilibri pressupostari al tancament de l’anterior exercici, quan Laporta va decidir donar-se un ingrés comptable, no en cash, de 208 milions pel valor del 51% de Barça Studios, paradoxalment i còmicament segons una avaluació independent del valor de la societat i de les seves expectatives de creixement i de negoci.
La perspectiva no és optimista en cap cas. Si Libero no paga, que serà que no, i no es troba alternativa, escenari probable, no cal ser gaire astut per entendre que en arrencar l’any s’acumularan 60 milions més pendents de cobrament als ja impagats 40 milions del primer termini corresponents al 2023, 100 milions d’euros en total i que aquesta situació, a més d’exigir provisions i afectar directament el marge salarial, pot afectar el valor real de la companyia i produir més pèrdues. No són bones notícies.
