Un d’aquests mantres recurrents del laportisme, sobre el qual ha edificat el seu imperi, consisteix a acusar les directives anteriors, bàsicament la de Josep Maria Bartomeu, de pràcticament tots els mals de la humanitat. Entre els seus fronts favorits hi ha el d’haver-se demorat en l’execució de l’Espai Barça i haver-ne descuidat l’execució. Joan Laporta ho ha resumit amb una frase que ha fet fortuna entre els seus: “Tot això s’havia d’haver fet abans”. Al·ludia així al conjunt de les obres i actuacions urbanístiques de l’obra patrimonial més important de la història del club.
Un agafador ideal, encara que mentider, on escudar-se també per justificar aquest augment substancial i exagerat dels costos impossibles que ha generat el replantejament del projecte sota el seu mandat, el riu regirat ideal en què algun dia se sabrà amb precisió qui ha estat el pescador o els pescadors que han sortit guanyant.
Al president blaugrana ja li va convenir deixar fluir aquesta sensació d’abandonament de l’Espai Barça associada a l’herència de Bartomeu per dissimular i cobrir que va ser ell mateix qui va triar no anar a recollir la llicència urbanística municipal que després de tants anys i esforços va ser concedida FC Barcelona el desembre del 2020, al mes i poc de la dimissió de la junta de Josep Maria Bartomeu. La nova junta, que va prendre possessió el març del 2021, va disposar de temps de sobres per anar a recollir-la (el termini era de sis mesos des de la concessió).
Perversament, només va jugar aquesta carta en el referèndum de 18 de desembre de 2021, per constrènyer el soci a votar-lo incondicionalment i permetre-li endeutar-se fins a 1.500 milions, encara que faltant a tots els compromisos adquirits amb els socis. “L’Espai Barça és un projecte que ja està en curs i dels 145 milions invertits, se n’han pagat 120 i el club en té 25 milions més compromesos a curt termini. Parlem de conceptes com la construcció de l’Estadi Johan Cruyff, la demolició del Miniestadi, el concurs arquitectònic o les llicències i els permisos urbanístics obligatoris, així com la urbanització dels carrers de l’entorn. També està aprovada la Modificació del Pla General Metropolità després d’anys de negociacions amb les administracions i les associacions de veïns i de resoldre favorablement diverses reclamacions judicials. Per tant, tota aquesta inversió, econòmica i burocràtica es perdria si avui s’aturés el projecte. La llicència d’obres, per exemple, té data de caducitat i retirar-la té un cost de 8 milions d’euros. I cal no oblidar que per fer front a aquesta inversió es va demanar un préstec de 90 milions d’euros perquè no repercutís en la tresoreria ordinària, i aquest préstec s’ha de tornar en els mesos vinents. Per tot això, paralitzar el projecte Espai Barça provocaria una extraordinària pèrdua en l’àmbit econòmic i temps invertit en llicències i permisos. Hauríem de començar de zero i tot plegat es podria demorar més d’una dècada. No podem esperar més temps”, va dir Laporta als socis.
Aleshores sí que va reconèixer que disposava d’aquesta llicència des de feia mesos i que, en efecte, aconseguir-la va ser el resultat d’un procés llarg i costós davant les administracions, els partits polítics i els ciutadans. Contra les mateixes mentides acusant la junta de Bartomeu de parsimònia i deixadesa, el cert és que havien transcorregut exactament set anys des de la celebració d’un referèndum veritablement democràtic, participatiu i transparent (2014) que va donar el definitiu impuls social a l’Espai Barça, concebut com a obra d’identitat blaugrana i de la modernitat necessària per als nous temps i la generació de més recursos. Es va validar aleshores un pressupost de cost de 600 milions.
Fins aquell moment, el FC Barcelona va haver de cobrir nombroses etapes i tràmits, cap fàcil. D’entrada, es va habilitar una línia de diàleg i de gestions urbanístiques amb l’Ajuntament de Barcelona mentre, en paral·lel, es va organitzar el concurs arquitectònic per al disseny del nou Camp Nou i del nou Palau Blaugrana, a més d’iniciar la MGPM de la mà de l’Ajuntament de Sant Joan Despí per construir el Johan Cruyff i tancar prèviament la compra dels terrenys on ubicar-lo ampliant el territori de la Ciutat Esportiva.
A Les Corts, els esforços van ensopegar aviat amb la diferent perspectiva i plantejament de la llavors recentment elegida alcaldessa Ada Colau, circumstància que va obligar a una profunda revisió del projecte que va durar exactament quatre anys i va exigir un acord unànime de tots grups municipals i els estaments veïnals del barri de les Corts. El llarg recorregut d’una ambiciosa MGPM va requerir les màximes habilitats diplomàtiques i urbanístiques abans de la llum verda del consistori i la validació final de la Generalitat de Catalunya.
Només la CUP es va mostrar finalment contrària al projecte, basant-se en arguments que van promoure al·legacions i un procés legal que va haver de ser desestimat per les instàncies pertinents, sumant un altre any de retard, abans de poder acabar el complex projecte executiu.
Aleshores, la directiva de Josep Maria Bartomeu ja va posar damunt la taula el 2020 un augment del pressupost a 825 milions. L’anunci d’aquest percentatge del 37,5% va provocar una fortíssima reacció dels grups d’oposició a la presidència i una infinitat de debats mediàtics i les xarxes tot denunciant la pèssima gestió de Bartomeu i, ja llavors, la inacceptable i escandalosa inflació.
L’assemblea prevista per a l’abril del 2020, en què se sotmetrien a l’aprovació dels socis les actualitzacions, va haver de ser ajornada a causa de la pandèmia. L’Espai Barça, després de la dimissió de Bartomeu i de la junta, va continuar caminant igualment fins al punt d’haver obtingut la llicència definitiva el desembre d’aquell any.
Va ser la renúncia posterior de Laporta i la seva idea de modificar l’estructura arquitectònica prevista i aprovada inicialment, reformant la primera graderia i no la tercera com ara prefereix la junta, l’única raó d’aquest nou retard a què encara queda recorregut, donat que fins fa un parell de mesos no s’ha assolit la reforma de la llicència d’obres corresponents. El nou govern socialista de l’Ajuntament, al contrari de la seva actitud primmirada i demostrada manca d’interès en el projecte quan manava Colau en coalició amb el PSC, aquesta vegada va córrer a fer la pilota a Laporta malgrat la complicació del nou disseny, la seva alçada desmesurada i les seves infraccions urbanístiques, ara tolerades a favor de Limak i del president.
La fase inicial, i tan important i necessària com la terminal, es va completar en el seu dia amb la construcció de l’estadi Johan Cruyff i la demolició del Miniestadi, condició indispensable per abordar l’edificació del nou Palau Blaugrana, alhora requisit per demolir l’antic i deixar lloc a la reforma integral del Camp Nou, la que finalment sigui.
En qualsevol cas, les actuacions de la junta anterior no poden ser censurades per retards exclusivament atribuïbles a una sèrie d’administracions que, sens dubte, han jugat políticament a posar tots els pals possibles a les rodes durant els anys que han anat entretenint els papers, els permisos i les llicències, el contrari que han fet a favor que Laporta pugui aparèixer com el que li ha donat una empenta de debò.
La veritat és que ha estat tot el contrari, ja que podent adjudicar les obres ràpidament i iniciar-les a la primavera del 2022, com va assegurar en aquesta proposta de referèndum, Laporta es va dedicar a embolicar la troca, revocar el projecte pel caprici de no respectar el concurs arquitectònic i reformar el procés de licitació, com se sap, per deixar el camí expedit a Limak. El mateix Ajuntament, si no fos Laporta el president, hauria alertat del flagrant incompliment de l’execució de l’Espai Barça al complet, tal com consta a l’MPGM, no compresa, inclòs el Palau Blaugrana, en el pla de finançament signat a l’esquena del soci i de les normes acordades i aprovades pel ple del consistori.
En aquest pla, on sí que es va prometre la construcció del nou Palau, les obres de l’estadi arrencarien la primavera del 2022 -ho van fer més d’un any més tard- i les del Palau, ja descartat, haurien de començar l’1 de gener de 2024. Un altre conte de Nadal.
