TV3 estrena una estranya docusèrie sobre el fracàs vital de Núñez

La Corporació, és a dir TV3 més Catalunya Ràdio i altres canals satèl·lits, també s’han proposat no deixar descansar en pau l’expresident Josep Lluís Núñez, a qui de sobte s’ha proposat desenterrar en un format de documental al voltant de la seva figura des d’una mirada esbiaixada, manipulada i certament anacrònica, a través d’un realitzador que pràcticament encara no havia nascut quan Núñez governava el Barça.

Venint de TV3, el mitjà que el va perseguir al llarg de bona part del seu mandat, exactament des del 10 de setembre de 1983, quan va començar a emetre, no es podia esperar a hores d’ara una aproximació al personatge massa neutral i ponderada.

El guió avançat en la promoció de la docusèrie ja deixa entreveure amb absoluta claredat la seva inequívoca intenció de presentar l’expresident com un exaltat enemic del catalanisme, algú que es va sentir incomprès, traumatitzat pel rebuig de burgesia blaugrana, enemic del càrtel convergent amb què li va tocar conviure, obsessionat amb enfonsar Johan Cruyff i, finalment, obligat a dimitir pels seus antecedents delictius als negocis fins a acabar sent l’empresari més buscat pels inspectors d’Hisenda.

Aquest és el retrat idealitzat pel laportisme i per Joan Laporta, personatge instrumentalitzat pel pujolisme i des de les clavegueres de la plaça de Sant Jaume, sectors del poder que sempre van veure Núñez com un intrús, una mena d’estrany que per una carambola electoral va arribar inexplicablement a la llotja del Camp Nou el 1978, contra tot pronòstic i sense el vistiplau de les famílies de la tribuna principal del Camp Nou de tota la vida, les que havien decidit qui havia de presidir del club a cada moment -mentre no hi va haver sufragi universal-, enriquides gràcies a la indústria del tèxtil i hereves d’un catalanisme reivindicat i construït sobre el victimisme blaugrana després del cicle del Barça de les Cinc Copes.

La presentació de l’obra per part de TV3 dibuixa despectivament el perfil d’algú que va viure una mena de drama personal per no haver pogut assolir l’acceptació social que, segons aquesta revisió televisiva, no li va donar els negocis milionaris com a promotor i constructor.

“La lluita d’un home per fer del Barça el millor club d’Europa, però sobretot la lluita d’un home per ser acceptat i respectat per la societat catalana, que mai no el va reconèixer del tot. Un personatge a mig camí de la comèdia i el drama, de la legalitat i la il·legalitat, del futbol i la política, de la moral i de l’ambició. Potser per això era el fill d’un duaner”, el retrata TV3.

Hi participen més de 50 entrevistats entre els quals, per descomptat, no hi figuren personatges del barcelonisme que poguessin oferir del seu regnat al Barça una òptica realment més aproximada a l’obra i el llegat patrimonial més important del primer segle blaugrana, es miri des de qualsevol que sigui la perspectiva. Molts dels testimonis són damnificats de la gestió de Núñez, compromesa amb la defensa de la independència del club dels temibles poders econòmics, polítics, socials i mediàtics que sempre va tenir en contra i que haurien volgut controlar-lo. Apareixen al documental bastants dels personatges d’aquell entorn més tenebrós del Barça que, en quant han pogut li han clavat la dent a tants de diners, poder i influència que envolta la llotja del Camp Nou.

És evident que, per la joventut del director, Jordi Call, la pretensió és oferir “un retrat fresc i irònic de la Catalunya i Espanya de finals del segle XX. Un personatge inseparable de la història de TV3, amb qui els catalans i catalanes han rigut i plorat, a qui han criticat i aplaudit. La història d’un home totpoderós que, tanmateix, mai no va aconseguir ser estimat per la societat catalana”.

Però, és la reiteració en la idea d’aquest fracàs vital de Núñez, on tant se centra la minisèrie, el que fa sospitar que algú darrere de l’autor ha teledirigit un guió més que discutible sobre els grans moments de la seva presidència. No s’entén gaire que se’l relacioni amb la final de Basilea i no amb la Copa d’Europa de Wembley, que si se la vol reservar en exclusiva a Cruyff s’hauria de contemplar que Núñez va ser qui el va mantenir al càrrec contra el clam popular dels socis que demanaven el seu cap. També es posa el focus al Motí de l’Hesperia, el segrest de Quini o la presumpta inestabilitat social després de l’acomiadament de Cruyff, que més aviat caldria tractar com la conspiració política més gran mai ordida contra un president del Barça posada en mans d’un agitador professional i finançat pel pujolisme com era Laporta.

La veritat és que el descens a l’infern a què al·ludeix la sèrie va ser una aclaparadora victòria electoral de Núñez a les eleccions del 1997, reelegit per aclamació fins i tot després d’haver-se negat a ser víctima de xantatge pels agents de Ronaldo. Explicar la història del revés i mitjançant regats a la història encaixa perfectament en la tradició de la Corporació (TV3 i allò que penja) de tants anys de manipulació i de seguir directrius contra uns determinats presidents i a favor d’altres. No és un mal moment per recordar que, en temps de Vicent Sanchis com a director, el cap d’esports va caure fulminat per censurar i intentar impedir que un reportatge sobre la innocència de Sandro Rosell pogués emetre’s. L’encàrrec d’aquest reportatge sobre Núñez pot ser fora de les últimes decisions de Sanchis?

El que també pot passar com a reacció a aquest rescat sobtat de la figura de Núñez és que la família de l’expresident es decideixi a publicar després de molts anys de descansar en un calaix les seves memòries, un ampli repàs dels seus dies, actes i experiències com a president, compilat per un periodista que, en el seu dia, va afegir a cada episodi comentaris i apreciacions del mateix Núñez. Sens dubte, un contrast interessant.