És possible que aquest diumenge, davant del Girona, l’assistència a l’estadi Lluís Companys millori en relació amb el darrer partit contra l’At. Madrid, on el registre frustrant de 34.568 espectadors ha encès totes les alarmes a la directiva i ha aguditzat la sensació d’impotència a l’àrea de ticketing, on ja es vivia aquesta mateixa angoixa des del primer dia del trasllat del primer equip.
L’entrada del segon millor partit de Lliga a la muntanya, després del Barça-Reial Madrid del novembre, va ser fins i tot inferior a la del Clàssic femení, que va arribar als 37.707 espectadors. De cara al derbi català contra el Girona, que arriba líder sorprenent a aquesta cita, sens dubte influirà en l’ànim del barcelonista la millora del joc de l’equip de Xavi, acreditada davant l’At. Madrid gràcies a la reentrada de Pedri i Frenkie de Jong, tant com la no menys atractiva possibilitat per als aficionats del Girona de poder assistir sense limitació d’entrades a un xoc de trens històric i inèdit a la Lliga.
Quan el Barça de Laporta va decidir aplicar un descompte directe del 25% a qualsevol que comprés una entrada, simplement pel fet de ser resident a Catalunya, estava molt lluny d’imaginar que es podria recuperar econòmicament del desastre de la setmana passada, si se n’analitza el resultat des de l’òptica econòmica i de la previsió de taquilla, gràcies als seguidors del Girona.
Caldrà esperar, en qualsevol cas, el veritable impacte d’aquest doble estímul en les dues aficions i en el turista o visitant ocasional seduït per la possibilitat de veure en acció dos dels millors equips del campionat i la disputa de tres punts importantíssims per als dos clubs de cara a aquest lideratge de la classificació que no pot estar més emocionant ni disputat.
La resposta, més enllà que qualsevol seguidor d’un o de l’altre equip estaria encantat de poder viure’l en directe, dependrà com fins ara de dos factors determinants per a l’espectador, com són el rebuig natural del ‘futboler’ a un estadi fred, mal comunicat i sense una arquitectura apropiada i, per descomptat, el preu de les entrades, excessiu, aplicat per la junta de Laporta.
Amb poca visió i amb la pitjor estratègia, l’àrea de ticketing blaugrana, el responsable de la qual també és el mateix Laporta, a falta d’un CEO o un gerent, va calcular que el doble encanteri de les visites consecutives d’At. Madrid i Girona solucionaria el dèficit pressupostari que s’arrossega des de l’arrencada de curs, una oportunitat únic de buidar les butxaques de l’espectador.
El pèssim resultat es va traduir, a última hora, en noves ofertes i reducció de preus a través dels canals oficiosos del club, les seves agències i revenedors de tota mena als quals es recorre en cas d’emergència. Joan Laporta, poques hores abans del partit, va haver de sortir en un vídeo corporatiu cridant els barcelonistes a omplir l’Olímpic. Les respostes a les xarxes van ser contundents i directes amb tuits del tipus “que la junta abaixi els preus i que l’equip jugui millor”. A la grada, nombrosos seients desocupats i una dada prou significativa sobre una venda a l’aficionat del carrer que no va superar els 20.000 tiquets.
Els preus tan decebedors per a aquest partit van acabar sent inassequibles i sobrepassats per als interessats, molts finalment afavorits per ofertes lastminute i altres vies paral·leles. Els touroperadors oficials del club estan desesperats fins al punt que, per al partit següent contra el Girona, qualsevol entrada disponible a portals com Viagogo s’estan oferint més barates que les posades a la venda des del web oficial del FC Barcelona. S’estimen més treure-se-les de sobre a un preu més ajustat que menjar-se-les per una falta evident de demanda. Que n’hi ha, perquè el Barça continua tenint la seva tirada indubtable, el que ha canviat és la picaresca al voltant d’un mercat que ha acostumat aquest nou públic extern de Montjuïc a localitzar i comprar entrades a una tarifa per sota del preu facial, de vegades per quantitats veritablement irrisòries entre 10 i 30 euros.
Afavorir conductes com l’increment de les invitacions, per centenars, i packs super-econòmics a favor de Penyes favorites del president i d’alguns directius o rebaixar les condicions pròpies amb les agències oficials han servit recurrentment per produir una falsa sensació de bon ambient i d’uns registres que continuen sent molt baixos, massa, amb relació a les xifres de l’any passat al Camp Nou. La confirmació es va donar al Clàssic, amb una recaptació inferior a l’últim, 7,6 milions contra 8,3 milions, tot i posar en circulació un nombre més gran d’entrades lliures que a les Corts al mateix preu o superior.
Contra el Girona, encara que l’hora i el dia no són els òptims (diumenge a les 21.00), el fred també frenarà l’aventura de pujar a Montjuïc encara que l’afició del Girona i un cert repunt de la barcelonista poden reparar el daltabaix del diumenge passat, un partit salvat per Joao Félix, a qui Laporta no podrà comprar, per descomptat, amb la taquilla raquítica que va tenir.
