President del grup socialista a Badalona. Periodista, analista polític, ha col·laborat endiferents mitjans. És autor de diversos llibres, entre ells Cómo sobrevivir al mundo que viene i Las mentiras del independentismo catalán, en col·laboració. Ha exercit també com aprofessor de Comunicació en diferents universitats.
La gran ciutat de Badalona, amb els seus gairebé 220.000 habitants, es percep com una anomalia política, en el context metropolità de Barcelona, on predomina l’esquerra…
Aquí conflueixen diversos fenòmens, que per entendre’ls també cal mirar cap enrere. Badalona és una ciutat que no ha estat connectada amb Barcelona, com hauria d’haver estat, per la falta de vies d’entrada. Les poblacions del Baix Llobregat, l’Hospitalet… són ciutats a les quals la connexió amb Barcelona els ha aportat prosperitat. A més de la seva interconnexió, a Badalona ha influït el tipus de gestió que s’ha fet des de l’Ajuntament, especialment al llarg dels últims deu anys, període que constitueix una anomalia total i absoluta. Durant sis anys ha estat governada pel Partit Popular i en la resta del temps hi ha hagut altres partits, que s’han anat repartint l’alcaldia, però de forma molt intermitent. Això ha fet que durant molt temps hàgim tingut canvis de color polític que, desgraciadament, han portat talls en les actuacions que s’estaven fent. Per tant, crec que Badalona ha estat mancada d’un projecte de ciutat. Per aquest motiu, l’altre dia vaig fer un anunci a la premsa en què deia que demanarem a l’actual alcalde un pla per a Badalona, al voltant de cinc temes concrets que creiem cal adoptar per començar a caminar. Un pacte perquè, governi qui governi, en els pròxims cinc anys, actuem de la mateixa manera. I això cal fer-ho mitjançant l’acord entre totes les forces polítiques, cosa que creiem que no ha passat en els últims anys.
El PSC va governar Badalona durant molts anys, fins que va arribar Xavier García Albiol, el 2011. Per què aquest tall tan radical?
En els primers anys de la democràcia, van governar Badalona els comunistes. Després, durant un llarg període, ho van fer els socialistes. En qualsevol cas, cal tenir en compte que Albiol porta 32 anys de regidor, cosa que li facilita tenir moltes relacions. A més, en moments de crisis, va fer unes campanyes disruptives, populistes i allunyades de la veritat. Però les va fer en el moment just, al carrer, a prop dels ciutadans… Una cosa que li ha donat els seus rèdits 30 anys després. Es tracta d’una cosa molt particular, en què pràcticament no va influir l’entorn polític general. El procés va començar més tard. El seu primer èxit el té en el moment en què assenyala els immigrants coma causa de tots els problemes. S’oposa frontalment a l’emigració. I en aquesta campanya racista, populista, allunya la gent del que són els seus verdaders problemes i amb això aconsegueix una penetració important. Els seus postulats en molts altres temes, com el de la dona, són per posar-sea plorar. Una cosa que ara està blanquejant amb la seva gestió municipal i la seva imatge d’alcalde.
En aquest sentit, Albiol connecta avant la lettre, més enllà del PP, amb Vox i els corrents europeus més xenòfobs, i arrasa?
De la corda de Vidal-Quadras i de Fernández Díaz, Albiol va obtenir en les últimes eleccions municipals majoria absoluta perquè el populisme desbocat, en situacions complicades, arrasa sempre. I no es pot combatre el populisme amb més populisme. Una cosa a la qual sembla que ens volen portar, i no ho tolerarem. Al final, Vox no existeix a Badalona perquè hi ha Albiol. Aquesta és la realitat. El discurs d’Albiol coincideix amb el de Vox. En els debats que se susciten, com ara està passant amb la qüestió de la zona de baixes emissions, Albiol fa de portaveu de Vox.
Les contradiccions de l’últim govern d’esquerres, integrat per diverses forces ,van tenir alguna cosa a veure amb el resultat que va obtenir Albiol?
Crec que des del Partit dels Socialistes no vam saber explicar com era de beneficiós per a la ciutat haver aconseguit un acord de forces que pensaven diferent però que actuaven en la mateixa direcció en els temes de ciutat. La ciutadania no ho va entendre. Es podria interpretar que les coses no estan suficientment madures per entendre com funcionen els pactes de coalició. S’enyoren les majories absolutes. Ara la tenim, i veurem que amb aquesta tampoc s’arreglen els problemes de la gent. Es tracta més aviat de projecte de ciutat, amb independència de qui sigui amb qui ho pactis, de quin és el poder que es té en xifres absolutes. És clar que aquell govern va influiren el resultat d’Albiol. La ciutadania no va entendre tantes mocions de censura, una darrere l’altra. Hi ha companys que van actuar amb principis de dignitat, d’ètica, que van intentar explicar que una persona amb un historial determinat governés una ciutat. Però la ciutadania ho ha penalitzat. Cal esforçar-se a explicar el que és l’esquerra i què representa, en un marc en què hi ha un senyor que diu que la ideologia no importa, i que no fa política, sinó una altra cosa.
Badalona és una ciutat que se singularitza també per la proporció o la presència de l’emigració?
Fa poc vam tenir una reunió amb la comunitat pakistanesa, que és molt nombrosa a Badalona. I, personalment, jo i el meu partit tenim una relació excel·lent amb els col·lectius d’emigrants i, per descomptat, som molt partidaris de la integració. El Partit dels Socialistes ha treballat sempre i a tot arreu per això. Hem de tenir una estratègia prou ambiciosa per ser capaços de poder atendre en condicions la gent que ve a la nostra ciutat. Donar la culpa als immigrants dels problemes, de les coses que no funcionen, és una cosa que fan Le Pen, l’extrema dreta europea i aquí Albiol. I ho segueix fent. En alguns dels seus tuits diu “no parlaré de nacionalitats”, però… sempre assenyalant. La inseguretat es combat amb seguretat, castigant el fet delictiu, eliminant les circumstàncies que el generen. Paquistanesos, marroquins, gent de tot el món conviuen amb nosaltres i han de disposar de les condicions suficients per guanyar-se la vida.
Quins són els grans desafiaments, no només polítics (urbanístics, socials, culturals…) als quals ha de donar resposta la ciutat de Badalona?
El primer problema que té aquesta ciutat és que l’Ajuntament no funciona. Cal arreglar l’administració, perquè ara és com tenir un cotxe sense motor. El primer és posar motor al cotxe, arreglar la casa. Els problemes que tenim són els mateixos que teníem fa mesos. Tenim el problema de les ocupacions, que segueix sense resoldre’s. El de la seguretat, que ens deien que s’acabaria i no s’ha acabat en absolut. Patim el problema del manteniment de la via pública i la neteja. Ens falten equipaments, escoles… Hi ha nens en barracons. Badalona és una ciutat amb molts problemes, alguns d’estructurals. Amb això, és impossible apuntar només a un. A més dels reptes que tenim com a ciutat en segle XXI. Si volem integrar-nos a les xarxes de les grans ciutats també hem de resoldre problemes com el de l’habitatge, la contaminació… I veure com s’atreu inversió, talent… Tenim un alcalde que ven allò de l’arbre de Nadal més gran, però tenim forats als carrers… Badalona és una ciutat que cal arreglar des de zero.
En la relació de Barcelona amb la corona metropolitana, tan disputada, no seria hora d’agafar el toro per les banyes i plantejar-se qüestions com dotar l’àrea d’un estatus, diguem-ne, de districte federal, per exemple?
Tinc molt bona relació amb Jaume Collboni, que no només és alcalde de Barcelona, sinó també president de l’Àrea Metropolitana. Tinc una excel·lent relació amb Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació. I el que farem en els pròxims mesos és explicar-los com és la situació en què, concretament, ens trobem, i sobre quin és el pla d’integració metropolitana, inclòs l’estatus que es vol donar a Badalona. I Albiol em necessita per a això.
Com conceps el futur de l’esquerra a Badalona? Més aviat en solitari o en coalició, amb aliances?
Jo vull ser alcalde. I estic segur, després de l’experiència que hem tingut, que les forces d’esquerra han de contribuir a això. Amb quina fórmula?: Albiol o Fernando. I per arribar aquí, farem una oposició en positiu, liderant temes de ciutat i molt a prop de la gent. Perquè, al final, del que es tracta és que t’agradi la gent. A mi, m’agrada. La desafecció política és enorme, i les promeses d’Albiol hi contribueixen. I ho hem de revertir. Cal recuperar la gent que deixa de votar. Hi ha un carrer a Badalona que és el que vota menys de tot Espanya.
