Ha servit la fortuna de l’empresari químic Pere Mir, mort l’any 2017 sense deixar descendència, per finançar el moviment independentista i, de manera especial, el nucli de Waterloo de l’expresident Carles Puigdemont? Aquesta és la tesi que apunta el periodista Jesús Cacho en un article publicat pel diari digital Vozpópuli.
En l’actualitat, el Servei de Supervisió i Protectorat de Fundacions, dependent del departament de Justícia de la Generalitat, manté una investigació oberta sobre la Fundació Privada Cellex, a través de la qual Pere Mir va fer una intensa i encomiable tasca de mecenatge científic. L’objectiu d’aquest expedient és esbrinar si, realment, el patrimoni acumulat en vida per aquest empresari i la seva esposa, Núria Pàmias, ha anat a parar íntegrament a la fundació i s’ha gestionat correctament.
L’instigador d’aquesta investigació del departament de Justícia és Àngel Surroca, que durant dècades va ser el vicepresident i conseller delegat de l’empori empresarial creat per Pere Mir, Derivados Forestales. En síntesi, Àngel Surroca sosté que els marmessors del testament de Pere Mir i Núria Pàmias van fer “trampes” i no van aportar a les arques de la Fundació Privada Cellex la totalitat dels béns del matrimoni, a Catalunya i a l’estranger. Els marmessors assenyalats són Jordi Segarra, que és el president de la fundació; el doctor Josep Maria Tabernero i l’advocat sabadellenc José Francisco Capellas.
Segons el periodista Jesús Cacho, el marmessor i màxim responsable de la fundació, Jordi Segarra, és un connotat sobiranista. Però resulta xocant que l’advocat que, en nom d’Àngel Surroca, ha presentat la demanda al departament de Justícia és també un destacat independentista, Josep Cruanyes, que en els últims anys ha liderat la Comissió de la Dignitat i la campanya pel retorn dels Papers de Salamanca; a més, va ser vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el convuls període 2018-20.
Del seu coneixement profund del grup empresarial que va dirigir i del seu fundador, Àngel Surroca calcula que el llegat que van deixar Pere Mir i la seva esposa era superior als 400 milions d’euros, una xifra que altres fonts eleven fins als 1.000 milions. En canvi, els responsables de la Fundació Privada Cellex rebaixen l’herència a només 40 milions.
La clau de tot plegat seria conèixer el testament del matrimoni Mir-Pàmias i la relació de béns inventariats, però aquest document es manté en secret, sota set claus. La demanda de l’advocat Josep Cruanyes reclama, precisament, que el Protectorat de Fundacions de la Generalitat localitzi i investigui aquest testament.
Àngel Surroca detalla una sèrie de béns de l’empresari a Catalunya, l’Argentina i Suïssa, que inclou el llegat de la família de Núria Pàmias, incorporat també a l’herència del matrimoni, i que no consten en el patrimoni de la fundació. El text de la demanda revela un cas concret d’aparent mala praxi per part dels marmessors. En efecte, el desembre del 2018, Jordi Segarra va fer donació de la meitat indivisa d’una finca i garatge situats a la Val d’Aran al doctor Tabernero i de l’altra meitat a la seva esposa, Anna Riera Domenech. Una propietat valorada a l’efecte del pagament dels impostos corresponents en un milió d’euros, i una donació que, “si es fa amb béns dels quals és titular la Fundació Cellex, suposa un perjudici patrimonial clar per a aquesta”.
La denúncia es pregunta, a més, què se n’han fet de les joies de Núria Pàmias, de la col·lecció de rellotges, de la pinacoteca, de la biblioteca del seu domicili a Suïssa, dels mobles i objectes de valor dels pisos de Barcelona, del vaixell Danae, dels diferents amarraments, dels terrenys a Sant Celoni, etc., propietats que “no apareixen reflectides en els comptes ni en les memòries presentades al Protectorat de Fundacions, ni s’han inventariat”.
Segons apunta Jesús Cacho, aquesta enorme fortuna que, suposadament, s’hauria furtat a la Fundació Privada Cellex ha estat emprada per finançar el procés secessionista i, en concret, el sector postconvergent, atesa l’estreta relació que es va establir entre Artur Mas i Pere Mir. És per això –seguint aquesta tesi de Vozpópuli–, que el departament de Justícia de la Generalitat, en mans d’Esquerra Republicana, ha decidit anar a fons en la investigació d’aquest expedient, per veure si troba draps bruts de finançament irregular que hi puguin implicar Junts x Catalunya o l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont. Per la seva part, des de la fundació que presideix Jordi Segarra, asseguren que tot està en ordre i que estan la mar de tranquils.
Mecenes de la ciència catalana
Pere Mir va crear, l’any 2002, la Fundació Privada Cellex, que ha liderat en els darrers anys les aportacions del sector privat al progrés científic de Catalunya. Alguns projectes que ha finançat són l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, i el programa CiMs+CELLEX de beques per a alumnes de batxillerat especialitzat en ciència i matemàtiques. Es calcula que en aquesta tasca de mecenatge Pere Mir hi va dedicar en vida uns 120 milions d’euros.
*Pots llegir aquesta informació en l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE
