La capacitat de l’entorn blaugrana per reafirmar-se i auto convèncer-se de la necessitat del laportisme no sembla que tingui límit. Així ho ha tornat a demostrar el ‘trident’ realment excepcional integrat per Víctor Font, Jaume Roures i Carles Vilarrubí, personatges de l’elit del cercle del poder blaugrana que van accedir a participar en una mena de xou radiofònic plantejat com un ‘debat sobre l’estat de la nació barcelonista’ a proposta del programa ‘Què t’hi jugues?’ de la SER. En el context d’un guió esperpèntic, tendenciós i monòton, l’habitual de qualsevol tertúlia barcelonista on qualsevol desastre d’avui, per evident que sigui la paternitat exclusiva de Laporta, el desajust sempre és culpa del passat, hi va haver moments delirants en què, per unanimitat, es va aplaudir l’heroic paper de Jaume Roures com a salvador del club. Surrealista tot plegat.
Roures, un fix del programa que utilitza sovint aquest canal per posar una mica d’ordre a l’opinió pública blaugrana, va insistir en la seva idea de tirar pel camí més curt i cedir part de la propietat als inversors que vulguin posar diners al club i participar en la gestió. “Al cap i a la fi -va dir- les grans decisions les acaben prenent a penes uns centenars de socis a l’assemblea en nom dels altres 150.000… Això és participació i democràcia? Tot i que tothom s’omple la boca sobre el paper dels propietaris del club, a l’hora de la veritat, això no és així”.
Al seu costat, Carles Vilarrubí, es va comportar com algú aliè completament a les directives de Rosell i de Bartomeu, de les quals en va formar part, assentint impassible a totes les garrotades dels seus dos contertulians com si realment no hagués estat còmplice, responsable o orgullós representant de totes dues juntes. Per alguna raó, probablement per algun interès personal, l’exvicepresident institucional ha volgut reaparèixer aquestes últimes setmanes de sobte a l’horitzó blaugrana com el fonamentalista i l’heroi del catalanisme que va dimitir l’1 d’octubre del 2017 perquè aquell dia no el van deixar fer servir el Barça com a escut del Govern de Puigdemont per dissimular les moltes mancances i limitat ressò internacional del referèndum. Igual que quan era directiu, distant i teleportat des d’un univers personal i professional a anys llum del món del futbol i del Barça, la seva presència al debat es va tornar ràpidament invisible.
La veritable estrella de la trobada va ser Víctor Font, excepcionalment entregat i submís a la figura de Jaume Roures, a qui va dedicar el seu més ampli repertori de felicitacions i elogis com si hagués salvat i rescatat el club del pitjor dels abismes. Font va protagonitzar moments tan bèsties com agrair de manera efusiva a Roures haver apostat per la compra de Barça Studios l’estiu del 2022, tot demostrant una visió i talent empresarial privilegiats. Va afirmar que és una sort per al barcelonisme comptar amb socis com ell, com Jaume Roures, disposats a ajudar el club sempre que les circumstàncies ho requereixen. Uns afalacs que, lògicament, Roures va encaixar amb la seva habitual cara de pòquer, encara que amb un cert rictus de complaença.
Víctor Font hauria de justificar davant els seus aquesta insòlita postura d’entusiasme i d’admiració per una operació, a través d’Orpheus Media, que ha resultat un fracàs i una complicació per al club i per a la junta de Laporta. Fins on se sap, Roures va signar -en les condicions pactades amb Laporta- adquirir el 14,5% de Barça Studios per 100 milions, pagant 10 milions d’entrada fa un any i la resta en còmodes terminis a raó de 30 milions anuals. Tot i que el segon termini va vèncer aquest estiu, Laporta no li va reclamar aquest incompliment, tan presumpte com el de Socios.com, que tampoc no es va donar per al·ludit. La solució del president va ser buscar un ‘recomprador’ de les seves accions a còpia de pagar 4 milions a una consultora per trobar un inversor (xipriota, diuen per aquí) que aportés 20 milions, d’una banda, i convèncer un fons d’inversió alemany, Libero, perquè posés la resta, 40 milions més, per apaivagar la urgència del descobert provocat en ple tancament del mercat. El fet es que la companyia de Roures va decidir retirar-se pràcticament del negoci quedant-se a penes amb un 2,7% residual i simbòlic.
Tot i que les conseqüències d’aquest pas enrere de Roures han estat catastròfiques, Víctor Font es va desfer en elogis i agraïments per la seva temeritat i predisposició a ajudar el Barça i treure’l de l’angoixa quan més ho necessitava, “com quan vas posar l’aval perquè Laporta pogués prendre possessió i evitar la repetició de les eleccions”, va afegir. Minuts d’humor i d’al·lucinació col·lectiva, ja que, com també és evident, els problemes greus del Barça aquest estiu per inscriure jugadors es van originar quan LaLiga va detectar que la venda de Barça Studios d’un any enrere, per inscriure Lewandowski i companyia, havia estat una farsa i una manera d’entabanar tant Javier Tebas com els auditors i els socis.
Font, a més, va caure en contradiccions absurdes. D’una banda, elogiant la visió empresarial de Roures, va advertir que Barça Media (l’explotació del nou negoci audiovisual i digital) “té un enorme potencial”. Al cap de poc, en canvi, va admetre les seves poques expectatives a curt termini i va donar a entendre que Roures el que havia fet era una mena de donació a fons perdut, insinuació a la qual Roures va reaccionar com era d’esperar. “Si m’hi poso en un negoci –va dir– és perquè funcioni”.
Col·lateralment, la manca d’interès de Roures ha refredat la resta de les inversions i ha obligat la junta a avalar el final del mercat contra el seu patrimoni. El fons alemany no ha respirat, continua devent els 40 milions, i la possibilitat de la sortida a borsa de Barça Media ha quedat en un intent i poca cosa més. “Aquest sí que és un gran negoci per al Barça –va dir Roures entusiasmat– perquè si el valor puja, el club guanya i si no va bé llavors perden els inversors”.
El cas és que la seva societat, Orpheus Media, ha estat la primera a abandonar el vaixell i projectar una ombra enorme de dubtes i de desinterès que ha contagiat la resta.
Encara sort que, segons Víctor Font, el barcelonisme està en deute amb ell.
