La Barcelona New Economy Week (BNEW), el major esdeveniment disruptiu i híbrid de referència per a la nova economia, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), abaixa avui el teló de la seva quarta edició, consolidant així la ciutat com a capital mundial de la indústria 4.0.
Durant aquests últims quatre dies, més de 12.500 professionals –8.316 presencials i 4.192 online-, han gaudit de tots els panells, sessions i debats sobre els nous reptes socioeconòmics que encaren les empreses, grans corporacions i startups en el desenvolupament de la indústria 4.0. Aquesta nova edició de BNEW ha estat l’oportunitat perfecta per establir els més de 8.000 contactes de networking, més de 2.000 gràcies a la plataforma digital d’última generació desenvolupada específicament pel CZFB.
Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha ressaltat, com a balanç final d’aquesta quarta edició: “BNEW és únic al món i estem molt orgullosos de les xifres de participació d’aquesta quarta edició. Hem contribuït a generar noves oportunitats de negoci, a impulsar l’economia del territori, a compartir coneixement i experiències entre professionals i Barcelona, una vegada més, s’ha posicionat com a capital de la nova economia”. Així mateix, Navarro ha anunciat que des del Consorci ja estan treballant en la cinquena edició de l’esdeveniment que se celebrarà en 2024, i que en breu donaran a conèixer les noves dates.
Per la seva banda, Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha constatat que “organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud és un repte i una gran responsabilitat, i hem aconseguit, una vegada més, consolidar el BNEW com una cita imprescindible entre el sector B2B. Evolucionar any rere any només és possible gràcies a totes les persones que han treballat per oferir un esdeveniment únic i disruptiu com aquest, amb una logística i una posada en escena espectacular que ens permet oferir contingut a nivell local i internacional, de forma presencial i també online, que es pot recuperar a les nostres plataformes des de qualsevol dia i lloc del voltant del món”.
L’edició de 2023 ha donat protagonisme a set verticals claus interconnectats entre si: Digital Industry, Mobility, Sustainability, Proptech, Talent, Health i Experience. Set grans temàtiques que han promogut les sinergies per debatre sobre l’aplicació de noves tecnologies i fer front als reptes de la nova economia. L’edifici singular DFactory Barcelona, de 17.000 metres quadrats, situat a la Zona Franca de la ciutat comtal, ha convertit Barcelona en la capital mundial de la nova economia, reunint més de 350 speakers que han ofert 140 hores de contingut distribuïdes en 100 panells, sessions i debats.
En el cas del vertical BNEW Experience, que s’ha celebrat durant els quatre dies de forma presencial al hub tecnològic, els assistents han pogut gaudir de sessions de showcooking, degustacions i tallers, a més de mostres de disseny, art i de la cultura de la reconeguda i emblemàtica Barcelona.
Espanya compta amb l’11% d’empreses Proptech d’Europa
L’última jornada del BNEW ha despuntat amb la ponència del vertical BNEW Proptech ‘L’era proptech: revolucionant el sector immobiliari’, que ha contextualitzat l’acostament al sector proptech i el seu ecosistema, abordant les seves claus i analitzant les tendències a nivell global, europeu i espanyol. Presentada per Elizabeth López i moderada per Anna Puigdevall, directora general de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (API), la sessió ha comptat amb experts com David Bros, director del programa Executive Education Real Estate Management & Proptech a ESADE; Marc Ollé, Cofundador a Enlace Proptech i Alex Sastre, president de la Comissió Tècnica i per al Foment de la Rehabilitació a APCE (Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya).
En el marc d’aquesta sessió, Anna Puigdevall ha presentat el darrer informe ‘L’evolució del proptech a Espanya’ elaborat per l’Associació d’Agents Immobiliaris (API). L’informe subratlla que Europa és epicentre en nombre d’empreses proptech a nivell mundial, amb la concentració del 50% d’empreses (gairebé unes 4.900). Espanya ocupa una posició molt rellevant en el rànquing, amb 554 empreses que representen un 11% del total europeu. Els subsectors proptech en què Espanya ocupa una posició líder en segon lloc a nivell europeu són dos: en les empreses proptech que es dediquen a ajudar en la transacció dels béns immobiliaris, sigui en solucions B2B com B2B2C, i aquelles que es dediquen a donar solucions d’inversió i finançament.
Puigdevall ha afirmat que “el sector proptech va viure el seu punt culminant el 2021 i, després de dos anys, apunta a l’estabilització. Això representa un canvi significatiu, ja que aquesta estabilitat suggereix un mercat més madur i competitiu”. L’informe també assenyala la importància de la integració de la intel·ligència artificial en el sector immobiliari. En aquest sentit, Puigdevall ha manifestat que “la capacitat de la IA per processar dades de manera eficient, automatitzar tasques repetitives i prendre decisions basades en dades ha obert noves oportunitats i ha millorat significativament les operacions, l’experiència del client i la presa de decisions”.
Seguint la temàtica de la ponència, David Bros ha destacat que “l’immobiliari tradicional ha de saber quines tecnologies estan disponibles, i que a partir d’aquestes es desenvolupen aplicacions. I, d’altra banda, quan ensenyem proptech no només parlem de tecnologia, parlem també de tendències del mercat i reptes immobiliaris”. Per la seva banda, Marc Ollé ha fet referència a la unió dels dos mons professionals: “Quan parlem del món proptech i real estate hauríem de parlar d’un sol lloc on es troben les dues parts, ja que ambdues tenen el mateix objectiu: el client final”, concloent que “si ens aliem arribarem molt més lluny”. Finalment, Alex Sastre ha volgut assenyalar el treball que desenvolupa l’APCE en el moment d’integrar les tecnologies en el camp: “Intentem divulgar els avenços tecnològics. Fa quatre anys es va crear un grup d’innovació i el know-how que es genera és molt positiu per a l’avanç del sector”.
Impuls de la formació del futur
Una altra de les ponències destacades de la jornada d’avui ha estat ‘Construint la formació del futur per a les empreses d’avui’ del vertical BNEW Talent organitzat pel patrocinador BAir Ajuntament de Barcelona – Barcelona Activa. El debat, presentat per Núria Casas i moderat per Lourdes Sugranyes, directora d’Ocupabilitat inclusiva i Formació a Barcelona Activa, s’ha centrat en la importància de la formació professional per incorporar i sobretot retenir el talent que necessiten les empreses avui dia, i a analitzar quines futures necessitats i capacitacions professionals es requeriran a curt termini.
El debat ha reunit ponents d’alt nivell: Eva Expósito Nogué, responsable de serveis d’atenció i suport als joves al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya; Eduard Rodés, director de l’Escola Europea – Intermodal Transport; Sílvia Miró, directora de l’Àrea de Treball de PIMEC; Yolanda Redondo, secretària general a Transcalit i Gemma Verdés, directora d’Ensenyament Post obligatori i Règim Especial al Consorci d’Educació de Barcelona.
Durant la seva intervenció, Eva Expósito ha posat en relleu que “les empreses han de tenir un paper protagonista en la formació de professionals. Treballem amb les empreses per veure les seves necessitats i a partir d’aquí donem d’alta aquestes formacions que eren totalment necessàries”. D’altra banda, Eduard Rodés ha destacat la necessitat “d’una major col·laboració entre els centres de formació i el món de l’empresa en benefici mutu”. Queda un gran camí per recórrer “però en l’àmbit portuari, l’administració pública s’ha implicat en la formació”, ha afegit.
Segons Sílvia Miró: “Estem en un context de transformació absoluta a causa de la digitalització, sostenibilitat, profunds canvis demogràfics, etc. El que veiem clar en aquest escenari és que situar la formació com a política estratègica en aquesta transformació és essencial”. Yolanda Redondo ha destacat que “el sector del transport per carretera i logística té la dificultat de reclutar i retenir talent. Necessitem ser més digitals, per això necessitem més professionals que no teníem fa 5 o 10 anys, hem de millorar processos, potenciar la sostenibilitat, incorporar més talent femení…”.
Finalment, Gemma Verdés ha comentat que “tots ens hem conjurat per posar la formació professional on havia d’estar. Ara un dels reptes és potenciar no només els coneixements, sinó també les competències: per comptar amb joves més resilients, que sàpiguen treballar en equip, adaptar-se al canvi… com demanen les empreses”.
Els avenços en investigació mèdica
La ponència del vertical BNEW Health que tanca el cicle de la quarta edició de la Barcelona New Economy Week ha estat ‘Avenços mèdics: el cas de la primera teràpia CAR-T acadèmica desenvolupada íntegrament a Europa‘. Aquesta sessió, presentada per Gisela Rodríguez i moderada per Fàtima Marina Bosch, directora de l’Àrea Salut a la consultora i agència de comunicació ATREVIA de Barcelona, ha comptat amb la participació d’experts sanitaris de l’Hospital Clínic de Barcelona, qui han explicat el cas de la CAR-T, les seves implicacions, reptes i innovacions com a avenç mèdic europeu.
La primera persona a explicar les característiques d’aquesta teràpia ha estat Hugo Calderón, corresponsable en producció de vectors virals: “CAR-T és una teràpia personalitzada avançada, que consisteix a aïllar cèl·lules immunitàries del mateix pacient, modificar aquestes de forma genètica per reeducar-les i que reconeguin les cèl·lules tumorals i la seva funció sigui matar-les”. Per la seva banda, Valentín Ortiz-Maldonado, especialista en Hematologia, ha detallat les diferències del CAR-T amb altres teràpies contra el càncer: “La quimioteràpia i el trasplantament actuen en tot l’organisme del pacient, i per tant l’efecte tòxic afecta tot l’organisme. En canvi, la teràpia CAR-T té una toxicitat molt més dirigida, ja que el tractament són les pròpies cèl·lules del pacient. Això significa que el perfil de toxicitat és molt més acotat i millora el nivell de qualitat de vida”. Finalment, Sara Varea, especialista en regulació ATMP’s, ha afegit que “aquestes teràpies avançades fa pocs anys no eren considerades medicaments: hi havia un escenari totalment desconegut. A Espanya l’any 2021 aconseguim una exempció hospitalària, una autorització per al tractament dirigit a pacients amb una necessitat mèdica no coberta”.
