Per segona vegada en dos anys, Joan Laporta ha establert una altra plusmarca mundial de despeses, situant les de l’exercici acabat de tancar, 2022-23, en 1.165 milions, xifra que supera l’anterior límit, registrat el 2020-21, de 1.136 milions. En aquell balanç es van donar, certament, unes circumstàncies del tot extraordinàries, anormals i es pot dir que malintencionades per part de la junta de Laporta, responsable de formular i signar els comptes, carregant a l’epígraf d’Altres Despeses, que es va incrementar un 281% fins a assolir els 330 milions, “el reconeixement de passius comptables com són provisions per a riscos fiscals, legals, laborals o de morositat, seguint les recomanacions establertes a la Due Diligence encarregada per la Junta Directiva, així com el trasllat de jugadors mantinguts per a la venda”. “Addicionalment, les pèrdues per traspàs generades per les sortides de jugadors importants com Suárez o Rakitic durant l’estiu del 2020 també han contribuït a aquest augment”, aquesta va ser l’explicació oferta als socis per justificar unes pèrdues inflades de 480 milions, també rècord a la història del Barça.
Per a aquest nou llistó, també històric, avançat ahir per la junta directiva, no hi ha, almenys en aparença, un argument de pes ni motius convincents sobre l’origen d’una partida de despeses absolutament mastodòntica que suposa un augment de 309 milions sobre els registrats a l’anterior, que van ser de 856 milions.
Una barbaritat, una altra més, que identifica aquesta junta per la seva proverbial inclinació a prendre el pèl als socis com ho va fer a l’assemblea d’octubre del 2022, anunciant un increment de 60 milions més de costos com a resultat de la reobertura total de l’estadi després la pandèmia, quan en realitat la 2021-22 ja s’havia produït aquesta reobertura pràcticament al cent per cent i utilitzat aquest mateix argument en aquest apartat concret de despeses generals al tancament d’aquell exercici com a excusa per generar més costos. En termes absurds i incoherents, per a aquesta temporada finalitzada Laporta va projectar gastar 60 milions més en el funcionament i l’obertura de les instal·lacions per augmentar, en contrapartida, 70 milions d’ingressos per taquilla i abonaments. Un pèssim negoci, sens dubte, si s’han de gastar 0,86 euros per ingressar 1 euro com a resultat d’obrir el Camp Nou o el Palau cada partit.
Així i tot, el diferencial fins a aquests 309 milions seria de 249 milions de més que continuen sent descomunals i inexplicables per més que la massa salarial ascendís a 656 milions de pressupost, 138 milions més sobre l’anterior, que havia estat de 518 milions. Sorprèn, en aquest sentit, el comentari de la mateixa nota del club sobre el control econòmic: “La Junta ha valorat com a positiu el balanç final d’aquest exercici en què també s’ha aprofundit les mesures de contenció i reducció de despesa que s’estan portant des de l’inici de l’ordre actual”.
Tots dos extrems són incorrectes i falsos perquè, com és sabut, notori i públic, la junta de Laporta no s’hi va posar a fer retallades d’última hora fins al darrer mes de l’exercici en comprovar que li queia la palanca de Barça Studios (ara Barça Media) i que LaLiga l’hi exigia, almenys, aplicar unes dentades salvatges i urgents a les seccions perquè el marge salarial, tot i arribar a bots i barrals, amb avals i pagarés, pogués almenys acollir-se a la norma ¼ a l’hora d’inscriure jugadors. Les seccions, inclòs el Femení, han hagut de passar per la correctora i deixar anar llast per continuar existint una temporada més.
La Lliga, igualment, davant de la falta de recursos li ha rebaixat a 270 milions el límit de despesa en nòmina esportiva a causa d’aquesta mateixa incertesa i fragilitat econòmica davant una massa salarial que encara rondarà els 500 milions.
Quant al fet que la mateixa junta es felicita per haver “aprofundit en la contenció i la reducció de la despesa” es tracta d’un altre acudit, ja que han estat exactament 100 milions l’increment de la despesa sobre el pressupost aprovat fa un any, que ja calculava unes despeses de 1.065, la segona xifra més alta en 122 anys des de la fundació del club en cas que s’hagués complert. Malauradament, però, la junta ha admès i firmat aquests 1.165 milions de despeses insuperables que desmenteixen per elles mateixes qualsevol actuació efectiva tendent a una rebaixa de costos que s’han tornat a disparar inexplicablement.
Pel que fa als ingressos l’anàlisi és igualment descoratjador, ja que encara que s’ha establert un rècord de 1.259 milions, la variació és de només 4 milions sobre el pressupostat, que va ser de 1.255 milions. La junta, en el seu avenç, reitera, però, que en tots els fronts, taquilla, marxandatge, patrocini i operacions comercials, els resultats han superat totes les expectatives amb percentatges escandalosos i mai vistos.
En realitat, l’informe preliminar, mancant els detalls, conclou que aquest increment dels ingressos tan espectacular es redueix, sobre el pressupost, a un 0,3%. No es pot parlar, en cap cas, d’una “temporada que passarà a la història per les xifres de rècord en l’àmbit operatiu que s’han registrat a l’àmbit comercial i d’explotació de les instal·lacions. El Club ha millorat en totes les línies de negoci i cadascuna ha registrat xifres superiors a les planificades”, com presumeix en aquesta nota que, com sempre, sí que ha entabanat el periodisme de còpia i enganxa sense capacitat o sense cap voluntat d’anàlisi.
La junta de Laporta destaca “l’important augment de facturació que s’ha registrat a l’Spotify Camp Nou, amb €121 milions d’ingressos, on s’ha viscut la primera temporada a la història del Club on s’han venut més d’un milió d’entrades per veure al primer equip masculí, i també la facturació rècord del taquillatge al futbol femení amb 2,7 milions d’euros i al bàsquet amb 4,5 milions d’euros, en aquest darrer cas un 126% superior a la temporada prepandèmia 2018/19”.
Molt soroll per a aquests mínims 4 milions sobre la línia marcada d’ingressos que, potser no surten de l’explotació de directa de les competicions, sinó de la comercial, on també Laporta es penja totes les medalles: “En l’àmbit comercial, amb uns ingressos de 351 milions d’euros (+43% respecte de l’any anterior), el Club ha obtingut xifres històriques d’activitat. L’àrea de Patrocinis ha arribat pràcticament a la xifra de 200 milions d’euros i les vendes de marxandatge a les Barça Stores han suposat 100 milions d’euros en vendes, un rècord absolut en aquesta línia de negoci”.
Com sempre, manca del detall i la informació completa, ja que en aquest rècord de patrocini s’inclou l’acord amb Spotify com un efecte nou i no recurrent, i quant a les vendes de les botigues tampoc no s’especifica el marge de guany, que és en definitiva allò que interessa.
Tampoc no cal ser un expert per comprovar que, finalment, els 304 milions de beneficis després d’impostos són el resultat d’un marge de guanys molt per sota dels 600 milions extra de les palanques. En circumstàncies d’equilibri pressupostari en l’activitat ordinària, el benefici abans d’impostos hauria estat d’aquests 600 milions menys l’impost de societats, cosa que suposa també una gestió imprudent i sense gaire sentit. La conclusió del mateix Marc Ciria, el més tolerant i benèvol dels analistes econòmics del laportisme, ho deixa també força clar: “El Barça perd en el negoci ordinari 194 milions d’euros. Sumats al dèficit ordinari dels dos exercicis anteriors, ens situem en 700 milions d’euros de pèrdues al negoci ordinari. Per tant, el resultat de la venda d’actius ha anat a cobrir la despesa ordinària”. I com a resum, postil·la: “Incrementem més les despeses en relació i en comparació amb l’increment d’ingressos. Amb les palanques no hem reduït deute, incrementant la despesa financera per l’increment de tipus. El #Barça avui no és viable ni sostenible amb el negoci ordinari”.
Menys tècnic, encara que el doble de sensat, el triple de valent i mordaç com ningú el comentari del soci Quim Molins millora qualsevol altra reflexió: “És clar, tenim 304M de beneficis nets i per acabar d’inscriure jugadors han d’avalar 20M!! Hahahahaha”.
