La secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha negat que el seu país tingui “por” a les conseqüències que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. A l’arribada a la reunió de ministres europeus en què s’abordarà l’oficialitat de les tres llengües, Boone ha dit que França està “a favor” que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà “un estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d’Espanya”.
En aquest sentit, la secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França ha dit que és important mantenir una negociació jurídica sobre les llengües “regionals” que es podrien utilitzar i intentar “ajudar Espanya el més possible”. En la reunió, la majoria dels socis europeus han demanat analitzar a fons l’impacte de l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Els representants d’Eslovènia i Irlanda han estat els que més suport han mostrat a la proposta, mentre que el de Finlàndia ha fet una defensa del plurilingüisme amb una declaració en català.
Per la seva banda, Eslovàquia, Croàcia, la República Txeca, Suècia i Alemanya s’han mostrat disposats a escoltar els arguments d’Espanya, però han expressat que han d’estudiar la proposta i abordar alguns aspectes legals i pràctics. En aquest sentit, els ministres d’aquests països han rebutjat avançar si donaran suport o no a la iniciativa fins que no tinguin més informació.
