Com es va fer palès amb motiu de la celebració de les dues primeres etapes de la Vuelta a Espanya a finals d’agost, la ciutat de Barcelona està perdent el carisma i el reconeixement internacional que la història moderna li hauria proporcionat com una de les capitals europees de l’esport. Els dos dies que la Vuelta va trepitjar la ciutat es van produir problemes greus de coordinació que van implicar directament la gestió municipal. Ara, a menor escala, esdeveniments com Extreme Barcelona, que acull diferents modalitats d’esports urbans, estan patint les conseqüències d’aquests mateixos indicis de certa deixadesa i indolència a l’hora de prendre’s seriosament i amb prou professionalitat l’organització i acollida d’esdeveniments amb la categoria i el prestigi a l’altura de Barcelona.
A l’òrbita de l’skate català ha sorprès l’afirmació del regidor de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, a la presentació de l’Extreme Barcelona, competició que se celebra aquest cap de setmana al Parc del Fòrum, d’estar davant d’una edició que “serà la millor de la història”. Ho va argumentar sobre la base de l’experiència de 15 anys de rodatge i del nivell de participació d’aquest any que, precisament, coincideix amb les proves classificatòries per als Jocs de París de l’any que ve, que s’estan celebrant a Lausana, també fins aquest diumenge. Per tant, la totalitat dels millors especialistes en les disciplines olímpiques es troba competint a la ciutat de Lausana, seu del Comitè Olímpic Internacional.
A causa d’aquesta circumstància, la participació d’aquest any s’ha vist afectada més que notablement, i han quedat limitades les places per a competidors que no figuren entre els més destacats del rànquing mundial. Si Extreme Barcelona aspirava a comptar amb els millors especialistes -també els més cars-, el més lògic hauria estat moure l’esdeveniment al calendari per facilitar-ne el concurs. En coincidir ambdues cites, Barcelona s’ha quedat sense ells, obligant els promotors a acceptar un nivell competitiu inferior, encara que també més econòmic, cosa que no s’ha traduït, en canvi, en un ajust a la baixa de les subvencions i ajudes atorgades per l’Ajuntament i la Generalitat, que s’han elevat, com és habitual en el cas d’Extreme Barcelona, a una xifra superior als 500.000 euros entre les dues administracions. Per als entesos i organitzadors d’altres proves, que solen trucar a les portes de l’Ajuntament per aconseguir ajuts oficials, es tracta de quantitats extraordinàriament generoses en proporció a la seva dimensió i transcendència esportiva.
Extreme Barcelona va néixer al seu dia, fa 15 anys, sota la promoció directa de l’exdirector i al seu moment propietari del diari Sport, Josep Maria Casanovas, alhora promotor d’aquest tipus d’iniciatives facilitades i impulsades en bona part gràcies a la seva poderosa influència i relacions personals a l’òrbita de la gestió esportiva a les més altes institucions de Catalunya. Amb el pas del temps, Josep Maria Casanovas, que ja no té cap vinculació amb el mitjà, encara que hi signa una columna setmanal, ha continuat mantenint la seva notòria influència a l’hora de negociar amb les autoritats esportives de la Plaça de Sant Jaume i ha delegat al seu fill, Víctor Casanovas, la representació formal de l’empresa que està darrere de tot aquest operatiu.
