Els diputats de Junts, PP i Vox van sumar els seus vots al Congrés dels Diputats per evitar que la Cort Penal Internacional (CPI) investigui els crims de guerra i contra la humanitat comesos per Israel els darrers mesos. Se’n van sortir i la proposta va ser derrotada. El grup parlamentari de Podem al Congrés havia inclòs aquesta petició en una proposició de llei debatuda el febrer que n’incloïa sis més. Junts, PP i Vox van tombar-la i també la que reclamava la suspensió del comerç d’armes amb Israel, la que demanava a la Unió Europea l’adopció de sancions econòmiques exemplars contra els responsables dels crims comesos a Gaza i Cisjordània –llegeixi’s Benjamin Netanyahu i dirigents del govern i l’exèrcit israelià-, i la que defensava un embargament d’armes complet a Israel en tot el territori comunitari. Mentre els set diputats de Junts al Congrés votaven al costat de la dreta i la ultradreta espanyola, el líder del partit, Carles Puigdemont, guardava silenci sobre aquest genocidi. Un mes després anunciava que es presentava com a candidat de Junts a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 12 de maig.
Puigdemont pertany al col·lectiu nacionalista català que admira Israel. Ho va demostrar quan era alcalde de Girona, participant en festivitats jueves, i ja després de fugir a Brussel·les felicitant aquest país en el setantè aniversari de la seva creació. El 19 d’abril del 2018, mig any després de marxar de Catalunya, publicava aquesta piulada: “Felicitats Israel en el 70è aniversari de la vostra independència. La vostra lluita contra l’adversitat i el vostre esperit d’autosacrifici ha guanyat el nostre respecte a Catalunya”. Alguns usuaris ja li van recordar en aquell moment que el que ell anomenava autosacrifici israelià era més aviat sacrifici del poble palestí i que era més correcte parlar d’“ocupació” que d’“independència”.
En els esforços de Puigdemont per apropar-se als governants d’Israel per aconseguir al suport a la independència de Catalunya hi va jugar un paper important Víctor Terradellas, l’ex-responsable de Relacions Internacionals de Convergència Democràtica que va facilitar el contacte de l’aleshores president de la Generalitat amb emissaris del Kremlin. Els interlocutors israelians, però, van ser més discrets i prudents que els emissaris russos i van evitar ser utilitzats per Terradellas i Puigdemont en les seves maniobres.
Puigdemont ha optat pel silenci davant la invasió i els bombardejos indiscriminats d’Israel a Gaza. És la mateixa actitud que han adoptat la majoria de dirigents de Junts, llevat dels diputats que es van retratar al Congrés el passat mes de febrer, la inefable Pilar Rahola, portaveu mediàtica de Puigdemont i acèrrima defensora d’Israel i una intervenció de l’eurodiputat Toni Comín a l’Eurocambra.
Junts, PP i Vox són els partits on els seus militants i votants tenen menys simpatia per la causa palestina, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Un 10% dels militants de Vox, un 21% dels del PP i un 30% dels de Junts tenen simpatia per aquesta causa, molt per sota del 41% dels socialistes, el 45% dels d’ERC o el 69% dels comuns. El partit que més sintonitza amb el poble palestí és la CUP. Un 78% ho fa. Pels antifeixistes el suport a Palestina és una qüestió política vital. Organitzen i participen en les concentracions i actes de suport a Palestina, manifestacions en les quals no s’ha vist mai cap dirigent de Junts. Sorprenentment, la candidata de la CUP a la presidència de la Generalitat, Laia Estrada, ha afirmat després de les eleccions del passat dia 12 que no descarta votar Puigdemont en una possible sessió d’investidura com a president de la Generalitat.
