Les notícies sobre el desenvolupament de la capitalització borsària de Barça Media, que continua sent un projecte opac, controvertit i lluny de ser transparent, no són gaire encoratjadores. Les informacions més recents apunten que Joan Laporta ha hagut d’admetre davant el Nasdaq, l’índex on hauria de començar a cotitzar abans de Nadal la nova societat engendrada des de la morositat i la fugida dels seus accionistes, que no podrà complir amb el primer dels requisits per iniciar el procés de sortida a borsa, tan simple com disposar dels poc menys dels 400 milions d’euros en què es va valorar el conjunt dels actius venuts en el seu dia sota el nom de Barça Studios, avui conegut com a Barça Media.
El Barça continua disposant del 51% de la propietat, mentre que Socios.com s’ha quedat amb un 17,1% després de vendre part d’aquell 24,5% que va adquirir inicialment, fa un any, quan Laporta va recórrer a aquesta palanca a la desesperada, el mateix que ha fet Orpheus Media (Mediapro) encara més dràsticament, quedant-se a penes amb el 2,47%. El fons Libero Football Finance Ag, que va entrar de forma desbocada amb grans pretensions i un munt de promeses, ha acabat assumint un 9,81%, tot i que a canvi d’haver negociat un contracte de 5 milions que abonarà el Barça a una consultora misteriosa. No tant, però, com la societat registrada a Xipre, no revelada, posseïdora del 19,7% i, en teoria, deutora dels altres 20 milions pendents amb els quals s’havia de saldar el no pagament de la segona quota, per un total de 40 milions, sobre els 180 milions corresponents a la resta de la compra del 49% de Barça Media.
Avui, la realitat implica haver confessat davant els gestors del Nasdaq que Laporta no ha pogut reposar el forat propiciat per les estranyes condicions pactades en el seu dia amb Orpheus Media i Socios.com. Traduït: que dels 200 milions comptabilitzats fa un any per la palanca digital el Barça només n’ha cobrat 40 milions.
Segons els experts, el club encara disposa d’un mes de marge per aportar aquests diners i, almenys, aparentar davant les autoritats financeres de la Borsa de Nova York que el seu ambiciós pla de capitalització de Barça Media, per 1.000 milions de dòlars, continua endavant, encara que sigui amb un any i dos mesos de retard del cobrament de la primera quota.
No serien, sens dubte, els indicis ni la simptomatologia més atractiva per aconseguir inversors. De fet, Laporta va haver de seduir Libero Football Finance Ag amb un negoci marginal per acceptar entrar a l’accionariat (20 milions) i acceptar com un acte de fe que, finalment, els 20 milions d’un altre inversor desconegut arribarien a temps de tancar el mercat. No només es van incomplir els terminis, obligant la junta de Laporta a trucs financers a còpia d’avals personals i pagarés en espera d’aquests diners de Xipre que segueixen sense arribar.
Cal preguntar-se si, veient el desinterès, el rebuig i la fugida dels primers inversors, el retard més sospitós i significatiu de l’únic inversor disposat a arriscar diners en un negoci consistent l’explotació del metavers, els NFT i els Fan Token, n’hi haurà d’altres que vulguin jugar-se els seus diners en un producte que sortiria a borsa amb aquests antecedents tan funestos i negatius.
Sobre aquests esdeveniments recents, resulta eloqüent la visió pessimista de la mateixa premsa que fa uns dies cantava les lloances de l’enginyosa i celebrada iniciativa. “Això no obstant, tenint en compte que aquest calendari ja és impossible, la societat en què es dissoldrà Barça Media, una instrumental que ja cotitza en borsa anomenada Mountain and Co., amb seu a l’opac paradís fiscal de les Illes Caiman, celebra demà una junta d’accionistes virtual per ampliar aquest termini. Tot i que, en teoria, també seria possible que alguns dels inversors en aquesta societat retiressin els seus fons. De fet, això ja ha passat en el passat. El juny passat, Mountain, que està vinculada amb una societat del mateix nom a San Galo (Suïssa), ciutat famosa per ser seu de milers d’empreses per la seva fiscalitat anorèxica per a les societats que operen a l’exterior del país, tenia 132 milions dels seus inversors, gairebé la meitat que sis mesos abans, per fer servir en la seva operació amb el Barça”, va escriure ahir mateix Manel Pérez, subdirector d’economia de La Vanguardia.
Perspectives remotes d’aconseguir, més enllà que algú posi els diners perquè els comptes del Barça puguin quadrar-se i els avaladors eliminar el risc, que els inversors mostrin el menor entusiasme per apostar diners al fet que Barça Media s’acabi convertint en un instrument milionari de guanyar diners a curt termini. Quan els compradors originals, els que van afirmar creure en aquest negoci abans que ningú, com si haguessin tingut una visió reveladora, han sortit corrents, com espantats, i se n’han venut la part -o almenys tot el que han pogut- al primer que ha demostrat un cert interès, els següents s’han fet enrere amb el pretext d’acabar de reflexionar sobre la inversió.
Les mateixes fonts han avançat que el Barça podria retirar la sortida a borsa de Barça Media sense penalitat en cas que l’octubre tampoc arribin els diners, si bé des de la directiva consideren l’operació encara possible, tot i que més complexa del que es pensava al principi. És clar que és la mateixa directiva, la de Laporta, que fa un any va afirmar haver venut Barça Studios per 200 milions i que fa un mes ha assumit una depreciació del valor de la societat.
L’estrena del Barça al laberint de l’economia dels mercats, en aquest cas a l’índex tecnològic Nasdaq de Nova York, no està sent precisament espectacular ni brillant. I això que l’actual vicepresident econòmic, Eduard Romeu, és un presumpte especialista en aquest tipus d’economia especulativa, almenys fins que l’han fet fora d’Audax després de la pèrdua de bona part del seu valor de cotització a la borsa.
